Llegir molt i escriure bé

Dilluns 5 de Novembre, del 2007  

Senyors editors de La Vanguardia: 

Envio aquesta carta, on exposo la meva opinió, perquè m’agradaria que fos publicada al vostre diari. I així, donar-me la possibilitat d’aconseguir justícia mitjançant la paraula i la veritat.El passat dia 20 d’octubre, em disposava a agafar un tren cap a Barcelona amb les meves amigues. Ens havien advertit de que hi havien retards, però nosaltres no hi vam fer cas…Quan vam arribar a l’estació, vam comprar els bitllets i vam seure a esperar. L’espera es va fer interminable el tren no apareixia, ja havia passat més d’una hora. Això no podia ser! vam parlar amb el taquiller. Ell ens va comunicar que no passaria cap tren per Premià, ja que amb les obres del AVE, molts s’havien quedat aturats.

Per això vull reclamar, a més del meu bitllet i el temps perdut, que la gent disposi de més informació. No pot ser que ningú ens informi del que passa, que estem allà perden el temps com tontos. Amb aquest article, pretenc conscienciar tant a la gent que ha d’agafar el tren cada dia, com als directius de Renfe i de l’AVE.La construcció d’aquest tren d’alta velocitat, és un gran avenç per Espanya, però també ens demostra la falta d’organització.

Que hauria d’haver sigut un tema pensat i parlat abans de la construcció de totes les vies, es nota que no ha estat important pels empresaris. Espero que molt aviat, aquests problemes tinguin una solució ràpida i eficient. Att. Una ciutadana indignada!   

Luciana Ledesma             

Ja sabeu que utilitzarem el suport d’Escoles en Xarxa com a revista del nostre centre.

A partir d’ara, sou els editors d’aquesta revista, per tant, us heu convertit en l’equip de redacció.

1. Connecteu-vos a escoles en xarxa.

2. Observareu que hi ha dues columnes, una per als CEIPs i l’altra per als IES.

El primer que farem serà visitar alguns blocs i alguns articles d’altres centres. Heu de:

a) Observar els noms que tenen aquests blocs

b) Observar quin tipus de textos hi pengen.

c) Fer algun comentari als articles que hi ha presents. Recordeu que cal una màxima correcció en el vocabulari i en les formes ja que encara que signeu amb un àlies, se sap perfectament qui sou.

Un cop hagis escrit tres o quatre comentaris, tenim un seguit de feines a fer entre tots abans de començar:

3. Busqueu el nostre IES i observeu el nostre bloc:

a) Hauríem de proposar un nom per al nostre bloc.

b) Hauríem de fer una petita descripció del que pretenem fer amb la nostra revista.

Penseu tot això i ho poseu en forma de comentari en aquesta activitat[en aquest mateix bloc, no a escoles en xarxa].

http://www.flickr.com/photos/21179548@N04/2057428474/

El dia 20 de novembre d’aquest any, els alumnes de primer de batxillerat i una part dels alumnes de segon vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, per veure l’obra de teatre de
La Plaça del Diamant, basada en la novel·la escrita per Mercè Rodoreda als anys seixanta.

            La tarda va començar bé, ningú va arribar tard a l’estació de Premia de Mar, el lloc de trobada. De seguida vàrem agafar el tren fins a Sant Adrià i d’allà el tramvia fins a la parada de davant del teatre. Varem esperar uns minuts i de seguida vàrem entrar i ens vam asseure al nostre lloc. L’obra va començar puntual, i després d’una hora i mitja va arribar el primer descans, aquesta part de l’obra potser és la que es va fer més llarga de totes, ja que ja l’havíem llegit i passava tot molt lentament. De seguida, sense gaire temps per descansar, va començar la segona part, una mica més atractiva que la primera per l’interès de saber com continuava la història que ja havíem vist i llegit. Després d’una altre hora i mitja, el segon descans. El qual va ser un altre cop massa curt i la tercera i última part, el final de l’obra, aquesta potser va ser la part que va agradar més a la gent tot hi que en general l’obra era massa lenta i la gent ja estava una mica agobiada. Quan va acabar, va haver-hi una forta ovació per als actors, que van fer un bon treball. Tot seguit, fèiem el mateix trajecte de l’anada, però al inrevés, agafàvem el tramvia fins a Sant Adrià i allà el tren fins a Premià.

            Per el que vaig veure, va ser una tarda bastant agradable per tothom, tot va sortir com estava previst, tot i que les cares de la gent en els descansos i al final de l’obra demostraven que se’ls hi havia fet una mica pesada, en part per la llargada de l’obra i també perquè no estaven acostumats a anar al teatre.

Corresponsal: Arnau Gómez

Roald Dahl, Matilda. Editorial Empúries

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans decomplir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey. matilda és un llibre deliciosament divertit, i la protagonista un personatge que no es pot oblidar.

Miquel Fañanàs, La pedra màgica. Editorial Cruïlla

És possible que el mundialment famós diamants Tiffany de Nova York espugui convertir en una pedra màgica de Barcelona postolímpica? Un espectacular robatori al Palau de la Virreina, una troballa insòlita dins un contenidor de brossa, persecucions io sorpreses se succeeixen en aquesta història història, que té, a la vegada, un contingut humà. es tracta d’una novel·la realista i d’aventures.

Eva Piquer. La noia del temps. Editorial Cruïlla

A l’Iris, una noia de tretze anys, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de l’escola. Com per art de màgia, les seves previsions sempre es compleixen. En pocs dies, l’Iris aprèn per què el cel és blau, què és una calamarsada o què passa quan plouen granotes. Tambéw aprèn que la visa no és sempre com voldríem, que fer-se gran porta maldecaps i que l’amor pot tenir gust de xocolata desfeta. I, sobretot, descobreix que no plou mai al gust de tothom. Es tracta d’una novel·la realista amb trets fantàstics

Agustí Alcoberro El secret del doctor Givert. Edicions de la Magrana

Dos amics estudiants descobreixen casualment el segrest d’un famós neuròleg, el cèlebre doctor Givert, i comencen a investigar fins que el troben. Però la recerca no s’acaba aquí. El protagonista de la història dubta de tot i de tohom fins i tot del seu amic Jaume, perquè no ho veu gaire clar i decideix continuar la investigació pel seru compte. Es tracta d’una novel·la d’intriga.

Ramon Esplugafreda. Hem nedat a l’estany amb lluna plena. Columna Jove.

Recuperar una marededéu romànica pot portar molts maldecaps, i en Raimon i la Miquela prou que ho saben. Aquesta desesperada recerca de camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès entrar-hi, però d’on no es pot sortir. Els nostres protagonistes saltaran d’embolic en embolic i alhora naixerà en ells una profunda amistat que els portarà a tastar el risc de l’aventura i l’atracció del primer amor.

Xavier Moret. El manuscrit perdut. Empúries-L’Odissea.

Al Líban actual, en plena guerra civil, un periodista català coneix una jove historiadora nord-americana i se’n mig enamora. Sota els bombardeigs, entre atemptats i crueltats de tota mena, en un país dividit, l’atzar els porta a fer un descobriment excepcional: un fragment inèdit de la Crònica de Ramon Muntaner on el gran escriptor empordanès parla, en termes enigmàtics, del famós tresor dels càtars. Comença aleshores la recerca d’aquest tresor, que es desenrotlla buscant alhora en el pasat, per esbrinar quins camins va seguir el tresor, i en el present, amb els perills que comporta la situació explosiva del Pròxim Orient. El manuscrit perdut és la història d’una aventura apassionant, que durà el protagonista del del Líban a Tunis i, finalment, a Catalunya, on trobarà el desenllaç: “Rera la màscara s’oculta la veritat”

Susan Hilton. Rebels. Editorial Alfaguara.

Jules Verne. Viatge al centre de la terra. Diverses editorials.

La descoberta d’uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d’un llibre portaran el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s’hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l’ajut d’en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s’amaguen a l’interior del planeta.

Núria Prades. Un estiu amb l’Anna. Editorial Cruïlla.

L’Oriol no entén la seva mare. No entén per què el vol obligar a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. No entén com pot tenir un “noviet” tan pesat com en Joan. No entén per què es va separar del seu pare, i per què va permetre que se n’anés tan lluny. L’Oriol no entén res. Però aquell mes, a sant Pol, L’oriol coneixerà l’Anna. I, llavors, moltes preguntes començaran a trobar resposta.

Jaume Fuster. L’illa de les tres taronges. Editorial Planeta.

Isaac Asimov. Jo, robot. Editorial Proa.

Ferran Torrent. Gràcies per la propina. Editorial Columna.

Adela Palacín. En Pau i la Laia. Editorial Eumo.

Edgar Allan Poe. Els crims del carrer Morgue. Vicens Vives.

Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz. Editorial Columna.

Al camp d’extermini d’Auschwitz les condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueude Cracòvia que sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, SAuckel, afeccionat a la música clàssica, descobreix l’autèntic ofici d’en Daniel i decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. En Daniel es posa a l’obra, però no es pot ni imaginar el càstig que l’espera si no compleix bé l’encàrrec.

Quim Monzó. El perquè de tot plegat. Quaderns Crema.