POWERS-POINTS (PRESENTACIONS) DE LITERATURA

AQUÍ TENIU LES VOSTRES PRESENTACIONS DE LITERATURA:

A) RAMON LLULL: Ramon Llull 4tA

B) L’HUMANISME:

C) LES CRÒNIQUES:

D) ELS TROBADORS: Els Trobadors 4tA

E) AUSIÀS MARCH: Ausiàs March 4tA

F) NOVEL·LES CAVALLERIES VERSUS NOV. CAVALLERESQUES: novcav4ta, novcav4tb

G) TIRANT LO BLANC I CURIAL E GÜELFA:tirantcurial4tb, tiranticurial4ta


H) RENAIXEMENT: renaixement4ta

I) BARROC I RECTOR DE VALLFOGONA: un power-point interessant sobre el Barroc perquè us el mireu per a l’examen: Barroc powerpoint, el-barroc4ta

J) NEOCLASSICISME I JOAN RAMIS I RAMIS:

PÀGINES D’INTERNET PER A LES EXPOSICIONS ORALS DE LITERATURA

1. RAMON LLULL:

A) Ramon Llull a LLETRA: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull/

B) Base de dades sobre Ramon Llull: http://orbita.bib.ub.es/llull/

C) Centre de documentació Ramon Llull: http://quisestlullus.narpan.net/

D) Ramon Llull a Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

E) Institut Ramon Llull (institució per promoure la llengua i la literatura catalana): http://www.llull.cat

a) Exposició “Interpretant Ramon Llull”: web de la mateixa institució

b) Moodle Ramon Llullhttp://www.xarxallull.cat/moodle/

2. LES QUATRE GRAN CRÒNIQUES:

A) Un web de la Generalitat:

http://ense.gencat.es/recursos/catala/croniques/index.htm

B) Les Cròniques a l’Edu365: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla2.htm i http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla5.htm

C) Les Cròniques a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_grans_Cr%C3%B2niques

D) Sobre la Crònica de Jaume I o “Llibre dels Fets” (mireu la versió digital): http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/llibre-revista/080909-les-quatre-grans.jsp

3. L’HUMANISME I BERNAT METGE

A) L’Humanisme a Lletra:  http://lletra.uoc.edu/ca/periode/humanisme

B) L’Humanisme a la XTEC: http://www.xtec.cat/~jroca12/literatura/humanisme.htm

C) L’Humanisme a l’ Enciclopèdia:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0115043

D) Bernat Metge al web “escriptors.cat”:http://www.escriptors.cat/autors/metgeb/pagina.php?id_sec=2801

E) Bernat Metge a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge

F) Llibre Lo Somni de Bernat Metge:

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/57904620105460728500080/index.htm

4. ELS TROBADORS

Senyalem 4 trobadors: Bernat de Ventadorm, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona

A) Els trobadors a la XTEC:

http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm

B) Els trobadors a la Viquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador

5. AUSIÀS MARCH

A) Ausiàs March a Escriptors.cat: http://www.escriptors.cat/autors/marcha/pagina.php?id_sec=2534

B) Ausiàs March a la Viquipèdia:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March

C) Ausiàs March a la XTEC: http://www.xtec.cat/ausias/

D) Poemes d’Ausiàs March online: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/march.htm

6. NOVEL·LES DE CAVALLERIES VERSUS NOVEL·LES CAVALLERESQUES

A) Diferències generals entre un tipus de novel·la i l’altra a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel·la_de_cavallers

B) La novel·la cavalleresca a la XTEC: http://www.xtec.es/~acarre/aspectes/caracte.htm

C) La “Matèria de Bretanya” a l’Enciclopèdia (novel·les de cavalleries): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0012202

7. TIRANT LO BLANC I CURIAL E GÜELFA

A) El Tirant a LLetra (mireu el parlament de Martí de Riquer): http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490/detall

B) Introducció interessant sobre el Tirant: http://www.upv.es/tirant/novela/intro.html

C) Textos del Tirant: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01372719722460615866802/index.htm

D) Sobre Joanot Martorell i el Tirant: http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=980

Si mireu l’apartat “Vincles”, en aquest enllaç, trobareu textos i altres qüestions (només per aprofundir-hi).

E) Sobre el Curial e Güelfa a Lletra: http://lletra.uoc.edu/ca/obra/curial-e-guelfa-s-xv

F) Un fragment de l’obra a l’EDU365: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/gestes/pantalla6.htm#

G) A “El Rincón del Vago” s’analitzen alguns aspectes del Curial (argument, parts, personatges…): http://html.rincondelvago.com/curial-e-guelfa_3.html

8. EL RENAIXEMENT

A) El Renaixement a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement

B) El Renaixement a Catalunya:

La literatura catalana del Renaixement, que abraça un període que comprèn des dels darrers anys del segle xv fins al final del XVI, sense trencar amb la tradició medieval, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig, tant per l’ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l’esperit crític del seu autor. En el terreny de la literatura d’entreteniment, emergeixen novelle i facècies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides i desinhibides Estil·lades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. També cal remarcar la narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novel·la al·legòrica, representada per l’Spill de la vida religiosa, obra anònima publicada el 1515. El millor poeta català del període fou Pere Serafí. En ell conflueixen les diverses tendències de la lírica catalana del Renaixement: l’adaptació al sistema mètric català d’una nova forma d’estructurar el poema que, amb el seu sistema accentual, rítmic i prosòdic, opta per l’harmonia i l’eufonia, els paràmetres estètics propis del classicisme; l’adopció d’unes noves estructures que delaten una gran preocupació per la bellesa formal -el sonet, l’octava rima, el madrigal petrarquesc i els tercets encadenats, d’inspiració italiana, o el vers blanc, l’epístola, l’oda, l’elegia i l’ègloga, d’imitació clàssica-; la influència del petrarquisme, a imitació de la lírica del Canzoniere de Petrarca, la imitació de la poesia d’Ausiàs March i la glossa de refranys i cançons populars.

En la narrativa en vers destaca el poema sobre el Lepant (1573) del prevere mataroní Joan Pujol, pel que suposa de recuperació del gènere èpic. En teatre destaquen les peces còmiques La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis d’Herèdia, representada a les corts valencianes de Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria, i l’obra anònima de mitjan segle XVI protagonitzada per En Cornei. En l’àmbit religiós, al costat del manteniment de formes dramàtiques com els misteris i moralitats d’inspiració medieval, el teatre català incorpora a la tardor del Renaixement una forma nova, l’acte sacramental, en són bons exemples El castell d’Emaús i L’Església militant del valencià Joan Timoneda.

9. EL BARROC:

A) El Barroc a Lletra: http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-barroc

B) El Rector de Vallfogona: http://vallfogona.usuaris.net

10. EL NEOCLASSICISME: JOAN RAMIS I RAMIS

A) El Neoclassicisme a l’Enciclopèdia:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0125962h

B) Joan Ramis i Ramis:

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/ramis.html

C) Joan Ramis i Ramis a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ramis_i_Ramis