No em vas fallar. Merci.

I per cert, no està malament per un casteller històric del passat fer dos tresos de nou a segons i el 4 de 8 amb el pilar a segons del quatre.

foto: Xavier Saborido

Tot i que els verds ja van descarregar el pilar de 6 i al quatre amb agulla ja fa dies, ara ho han fet amb en “Xaio” com a segon. El mestratge d’aquest casteller, que fins ara feia el pilar a sobre del gran mestre Fèlix Miret, de ben segur que portarà força alegries als de Vilafranca.

I la Vella es treu la son de les orelles d’una tacada. A la vigilia de Sant Joan fan el primer pilar de 6, i l’endemà, 4 amb el pilar i pilar de 7 amb folre. Buf!!! Cal treure’s la barretina!

Els Minyons, més tímidament, van fent, i ja porten dos pilars de 6 carregats i un parell més descarregats. La màquina es va posant a tò.

Naltros, els de blau marí, ja en portem quatre de sis, un de set i el quatre amb el pilar. Això promet!!

Ara falta veure quines colles pilaneres s’afegeixen a l’espectacle: Barcelona n’ha carregat un parell enguany, a veure com evoluciona. Lleida encara no ha sortit del cau pilaner. N’hi haurà alguna altra? Ens trobarem alguna sorpresa en forma de gran espadat?

La temporada s’anima!! Comença el show!

Doncs això mateix, dos pilarets més de 6, l’un per Sant Joan a Vilassar de Mar, i l’altre per Sant Pere a Canet de Mar.

El primer un xic més treballadet, segurament per culpa de la revetlla de Sant Joan, i el segon bastant paradet, tot i els nervis i la responsabilitat de fer-los a casa.

Si, aquest pilar a Canet em feia força il.lusió, pel fet de que visc a aquest llogarret del Maresme des de fa 4 anys, “per culpa” de la Laura.

I amb aquest parell d’espadats, ja en són 4 de sis aquesta temporada, a més del de set folrat i l’agulla del 4 amb el pilar. Molt bona feina, més matinera que mai, i per fi demostrant el potencial pilaner de la colla i el treball acumulat de les darreres temporades.

Fins a la propera!!

Doncs ja ho veïeu, hem tornat a folrar l’espadat de sis per fer-lo de set…

Després de 4 temporades “picant pedra” (com diu en Lluis Feliu!) als assajos de pilars, sense poder mostrar a plaça amb justícia la feina que anavem fent, cada temporada per motius diferents (embarassos, lesions, excés de prudència, malaltíes, baixes, etc), finalment aquesta temporada s’ha produït l’esclat de la factoria pilanera capgrossa.

Aquest inici de temporada ha vist com a l’assaig de pilars es feien fins a tres alineacions diferents de pilar de cinc net, es poguessin parir a l’assaig dos pilars de 6 diferents a la part baixa, veure els dos primers pilars de 6 d’escàndol a plaça, i tornar a descarregar el 4 amb el pilar.

I finalment, decidim pujar l’espadat dalt del folre a l’aniversari dels Castellers de Barcelona, després de fer els deures als assajos, per tal de polir l’encaix entre les mans i el terç.

Pilar nerviós però amb la confiança de tenir un espadat de 6 impecable, com mai l’hem tingut, m’atreviria a dir que dels millors que s’han pogut veure en la història pilanera dels darrers anys (amb permís dels monstres pilaners de Vilafranca, Minyons, Vella i Bordegassos!)

Ara toca seguir treballant, polir-lo, i portar-lo a plaça més vegades, i per què no, somiar en un petit grup de persones a sobre un folre per ajudar a un quart blau marí!

Després de la travessa pel dessert que vam fer la temporada passada, assajant sense parar i no podent portar a plaça cap pilar de 6, aquest any, per fí, el vam poder descarregar a Manresa. Aquest és l’intent més matiner de cap temporada capgrossa, i el fem després d’haver fet un inici de temporada d’assaigs pilaners realment molt bona. S’han pogut descarregar tres pilars de cinc nets amb alineacions diferents, i també s’han descarregat dos pilars de sis amb la xarxa d’assaig. Sense oblidar el quatre de set net fins a dosos amb el pilar de cinc sencer al mig!!Tot plegat ha conduït a descarregar aquest primer pilar de sis, que juntament amb el que van descarregar fa uns dies els Minyons i el que van carregar els de Barcelona, són els únics que s’han vist fins ara.

Ara toca seguir treballant, sense pressa però sense pausa, per intentar superar els resultats de la gran temporada pilanera que els Capgrossos vam fer la temporada 2007.

Som-hi!!

Enguany la temporada pilanera comença amb força dubtes i incognites: els verds tenen al Fèlix Miret fent “les amèriques”, però de ben segur que tenen el seu às sota la màniga i ens sorprenen amb un nou segon. Els malves tenen gairebé a tots els components del seu fantàstic pilar de la temporada passada de baixa -l’Àngel amb dues hèrnies discals cervicals, en Ramón operat d’una hèrnia abdominal, la Jordina embarassada….-, la joves presenta dins del programa de la seva flamant i nova cap de colla el clar objectiu d’assolir un pilar fiable i consolidat, els de la vella encara no han ensenyat les seves cartes pilaneres, de Lleida i Sants encara no sabem res…i només els de Barcelona s’han atrevit a mostrar el seu pilar, carregant-lo a la primera de canvi.

I els Capgrossos què hem de fer!? Bé, molts ja ho vau veure a l’assaig del passat divendres. Va ser un assaig molt fructifer. Per primera vegada, es feia l’aleta a tres pilars de cinc nets diferents a la part baixa. Dos d’ells descarregats clarament i l’altre ajudant al terç a la descarregada després de la motxil.la de sortida. I després, eufòria fent arribar a la motxil.la d’entrada de l’enxaneta dos pilars de 6 diferents, i finalment descarregant el pilar habitual les darreres temporades (amb quint i enxaneta novells). Això si, utilitzant per prevenció la xarxa pilanera.

Es pot dir que comencem bé la temporada, treballant adequadament i amb ganes els divendres de set a vuit del vespre. Ara falta que es quadrin bé els calendaris, que les lesions no ens castiguin, i que poguem consolidar la feina, assolint portar a plaça amb èxit aquest pilar, per ensenyar-lo a tot el mon casteller.

Ganes no en faltaran. Aquest pot ser un bon any pilaner pels de blau marí. Confabulem-nos i creuem els dits per a que així sigui!

Salut i força!

Que el 2009 us porti el bo i millor a les vostres vides, i pel que fa als castells, molta força i equilibri i encara més valor i seny!

Com és habitual i gens d’estranyar, els Castellers de Vilafranca han estat els grans dominadors dels grans espadats i les estructures que hi van associades. Han destacat amb el pilar de vuit amb folre i manilles, a banda del de set amb folre i el “sencill” pilar de sis. Aquest control i mestratge els ha conduit a fer nombrosos 4 de 8 amb el pilar (16 vegades!!) i també a fer el 4 de 9 amb folre i agulla. A més, s’han atrevit amb el 3 de 8 amb el pilar, treballant de cara a pujar-lo un pis més, cosa que finalment no han assolit.

Darrera d’ells, els Minyons de Terrassa han retornat al panorama pilaner després d’una temporada en blanc. Amb un inici de temporada en que s’estrenava alineació, per culpa d’una lesió inoportuna del nou terç, es produeix el retorn de l’equip pilaner tradicional, i amb una canalla petita i molt tècnica, els pilars de sis retornen a sovintejar. Això fa que es torni a fer el pilar de set folrat amb força facilitat i també el 4 de 8 amb el pilar. Estrenen també el 3 de 8 amb l’agulla. L’èxit però, es produeix en el tram final de temporada, en que assoleixen unes fites glorioses: el seu primer pilar de vuit amb folre i manilles descarregat a la Plaça del Vi de Girona (que després tornaran a carregar a la seva diada), i l’inèdit 3 de 9 amb folre i l’agulla carregat, essent la primera colla que ho assoleix, després dels intents de
la Vella de Valls. Tot un èxit. A més, a la diada dels terrassencs, l’equip de pilaners es va enfrontar d’una tacada al 3 de 9 amb folre i l’agulla, el pilar de vuit i el vano de sis complert. Poca broma!! 

La Colla Vella tampoc s’ha quedat curta. Amb el seu equip de pilaners titular han demostrat un bon domini del pilar de sis, que han descarregat en nombroses ocasions. Això els ha dut a poder fer amb certa freqüència el pilar de set i el 4 de 8 amb l’agulla. A més han descarregat amb solvència el 3 de 8 amb el pilar, en pugna amb els castellers de Vilafranca. També han assolit el pilar de 8 carregat en tres ocasions, i cal recordar que han fet seriosos intents de 3 de 9 amb folre i pilar, que finalment no han assolit. 

 Pel que fa a la Colla Joves, han fet una temporada pilanera un xic estranya, ja que han descarregat un 4 de 8 amb el pilar (més dos de carregats) sense tenir el pilar de sis consolidat. A més ha final de temporada han assolit carregar el seu primer 3 de 8 amb l’agulla. 

Les novetats i alegries pilaneres de la temporada han estat principalment per tres colles: els Castellers de Lleida, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants. 

Els Lleidatans, després de demostrar el domini amb el pilar de sis, que han descarregat varies vegades, han assolit carregar el seu primer pilar de set a la diada dels Capgrossos.   Els de Barcelona han descarregat el  primer pilar de sis del seu historial, després de carregar-lo ja fa forces anys. Això els va animar a encarar el 4 de 8 amb el pilar, que finalment van carregar en dues ocasions. I els Borinots enguany han pogut entrar a la dimensió pilanera carregant el seu primer pilar de sis. 

Finalment, tancat el grup de colles que han assolit algun dels grans pilars, el Capgrossos de Mataró “només” hem pogut carregar el 4 de 8 amb l’agulla. Una mica decebuts per no poder demostrar a plaça tot el treball que s’ha fet. La manca de canalla amb garanties tècniques per fer el pilar a principi de temporada, la suspensió de diades i les lesions han espatllat la planificació dels pilaners. Tot i això, el treball que s’ha fet de ben segur que no caure en cove trencat: tres pilars de sis descarregats a l’assaig, molts pilars de cinc nets i molt bones proves de pilar de set. Amb aquest bagatge, la temporada vinent han de sortir els resultats. 

Felicitats a tots, i ara toca descansar, relaxar-se, desconnectar i…..l’any vinent més!!

Si recordem els objectius que l’equip tècnic s’havia plantejat en començar l’any, hom pot pensar que no s’ha assolit gaire bona nota, però si toquem de peus a terra i coneixem el pà que si dona quan ens movem a la categoria de castells de gamma alta de 8 i de 9 bàsics, no ens podem pas queixar.

Els objectius eren molt ambiciosos: sovintejar la tripleta màgica, consolidar el pilar i entrar en el món dels castells de gamma extra.

Pel que fa a la tripleta màgica (3 i 4 de 9 amb folre i 5 de 8), tan sols l’hem pogut fer dues vegades, per les Santes i a Tots Sants, tot i que en aquesta darrera diada el 3 de 9 folrat es va quedar només en carregat. Al concurs no vam poder amb el quatre de 9, realitzant-ne un intent desmuntat després de fer-ne un peu que no estava prou ben quadrat. Així que aquest primer objectiu s’ha assolit a mitjes.

En referència als castells de gamma extra, ens hi hem quedat a les portes. Molt d’assaig centrat a treballar la torre de 9 amb folre i manilles, però per falta d’efectius d’una manera regular, no s’han pogut fer gaires proves per lligar adequadament les tres estructures de base. La torre de 8 folrada a sovintejat de cara a pujar-la un pis més, però no n’hi ha hagut prou. El 5 de 8 lleuger amb vistes a posar-lo dalt del folre per un possible 5 de 9 no ha arrivat fins a final de temporada, així que haurem d’esperar una mica més i treballar en aquesta línea. Hem entrat abastament al món dels assajos d’aquests castellassos, però no els hem pogut portar a plaça. Objectiu assolit també a mitjes.

I pel que fa als grans pilars (de 6, de 7 amb folre i el 4 de 8 amb l’agulla), podríem dir que no s’ha fet justícia amb la feina que s’ha dut a terme. L’equip de pilaners ha treballat durament cada divendres de 7 a 8 de la tarda per que s’assolissin els objectius, però els canvis d’anxaneta, la preparació dels quints, la suspensió de la diada de l’Arboç i les lesions de darrera hora han estroncat el treball, i no s’ha pogut dur el pilar de 6 a plaça. Tot i això, s’han pogut descarregar tres pilars de 6 sencers a l’assaig (amb xarxa), a banda de fer de maner regular el pilar de 5 net. A final de temporada també s’ha pogut carregar el 4 de 8 amb el pilar. Aquest objectiu també ha quedat al tinter.

Tot i això, hem assolit fer la segona millor temporada de la nostra història, després del que es va assolir l’any 2005.

Si fem numeros, l’estadística d’enguany pel que fa a castells superiors al 2 de 7 ha estat:

Catorze 3 de 8, dotze 4 de 8, onze torres de 8 amb folre, vuit 5 de 8, un 4 de 8 amb l’agulla carregat, 7 tresos de 9 folrats (un de carregat) i dos 4 de 9 amb folre. Com diuen els castellans: “no es moco de pavo”.

Tot plegat s’ha traduït en un 97′76 % de castells descarregats, d’un total de 268 intentats. Ja voldríen moltes colles tenir aquests números i mantenir els galons de 9 temporada rere temporada. La cosa no es fàcil.

I a més a més, aquest any hem estrenat un nou local, fet a mida, que a curt termini ens ha de donar grans possibilitats de creixement pel que fa a massa social.

No vull acabar aquest post sense fer una valoració personal del que ha estat per mi la temporada (permeteu-me aquesta llicència, ja que escric des del meu propi bloc).

Tot i que els anys no perdonen (ja en son 43, 13 temporades amb molta exigència castellera), no em puc pas queixar. He pogut fer el 4 de 8 a segons, el 3 de 8 a segons i un “remember” a terços, el 2 de 8 folrat a segons, el 5 de 8 a segons i a terços, el 4 de 9 amb folre a terços i el 4 de 8 amb l’agulla carregat com a segon del pilar. No està malament. I a més, tot això arrossegant una tendinitis a l’espatlla durant el segon tram de temporada, arrel del 4 de 9 de la nostra Festa Major.

Però l’espina, com he comentat abans a nivell de colla, també han estat els pilars. Després de tota la temporada treballant, “només” he parat com a segon tres pilars de 6 sencers a l’assaig i amb la xarxa (més un altre de carregat), sense poder dur-lo a plaça. Un xic decepcionat, tot i que aquests pilars a l’assaig m’han demostrat que encara puc allargar la meva “vida pilanera” un parell de temporades. Esperem que la feina feta ens servirà de cara a la temporada vinent.

A banda d’això, he pogut fer molt bones proves als assajos com a terç del 3 de 9 amb folre, del 2 de 9 amb folre i manilles i del 5 de 9 folrat, a banda del pilar de set. Haig de donar gràcies a la tècnica per la confiança que m’han demostrat, malgrat les veus crítiques que em consideren un casteller poc positiu (a vegades la prudència i la reflexió davant la manera de treballar es confonen amb una actitud negativa com a casteller de tronc). El que realment em conèix sap que no és així.

Comentar també que enguany he sigut pare de l’Otger, que ara te 6 mesos i mig, un nen molt guapo però també molt mogut i poc dormilega…..no cal que us digui el cansament que he anat arrossegant (però també l’alegria que em provoca quan em mira i riu).

Ara, un cop acabada la temporada, toca descansar, desconnectar, cuidar-se i preparar-se per una nova temporada que de ben segur, ens portarà més alegries.

Salut i força! Fins l’any vinent!

Abans però, vull felicitar a totes les colles que han assolit els seus objectius:

A Vilafranca per guanyar. Estan clarament per sobre de totes les colles. A la Vella i la Joves de Valls pel podi, tot i que no han fet tot el què volien. A la Jove de Tarragona per recuperar el nivell que es mereixen. A Sants pel seu primer 3 de 9 carregat. A Lleida per repetir la torre de 8 folrada i descarregar el 3 de 8. A la resta de colles que han assolit els objectius que buscaven (perdoneu que no us anomeni a totes, no tinc prou dades!)…..

Els Capgrossos no hem assolit plenament els nostres objectius en aquest concurs. Descartat d’inici el primer intent de la nostra història d’un castell de “gamma extra”, la intenció era descarregar per segona vegada aquesta temporada la “tripleta màgica”. Hem començat bé descarregant el 3, però en segona i tercera ronda el 4 s’ha atravessat: dos peus i un intent desmuntats. La nova normativa del concurs no ens ha permès repetir-ho, però potser val més així, ja que podem esperar a tenir-lo millor, més assajat. Hem aconseguit lligar-lo bé de segons i terços. Ara cal treballar per pulir els pisos superiors. Hem acomplert amb un extrany 5 de 8 (fer-lo en ronda conjunta no permet llegir-lo i s’ha de treballar per “instint”) i una treballadeta i reforçada torre de 8. Tot plegat ens dona el 4t lloc.

Intent desmuntat de 4 de 9 f (Foto X. Saborido)

Però el que hem de destacar és que no hem caigut, que hem mantingut la nostra filosofia de no estirar més el braç que la màniga, d’anar pas a pas i pis a pis….I encara més: en les 6 edicions del concurs que portem a les espatlles, no hem patit cap llenya. Això ens posa en un lloc d’honor.

Els castells que ens falta recuperar tornaran aviat, de ben segur. El “gamma extra” l’assolirem quan toqui. Però aquest taranna capgròs no el podem perdre. És la nostra “marca de la casa”. I n’hem d’estar orgullosos.

El concurs ens deixa 21 llenyes. 16 castells només carregats i 6 intents. Els guanyadors han caigut en dos dels seus castells. La Vella, que ha assolit el segon lloc, només a fet dos castells carregats. Els tercers, la Joves de Valls, han patit tres llenyes. De ben segur que hi ha un munt de lesionats, que no sortiran als diaris. Un munt de castellers que no hauran pogut anar a treballar o a anar classe el dilluns. Aquest és per a mi el resum del concurs.

Llums i ombres d’una gran diada. Que cadascú reflexioni i en tregui les seves conclusions.

Ah! m’oblidaba….felicitats a Barcelona, Sabadell i Sant Pere i Sant Pau. Juntament amb Capgrossos són les quatre colles que enguany no hi han patit cap llenya.

Salut i castells!!