Reconeixement públic de Barcelona a Joan Maragall.

Leave a reply

1280431243292-placa-molina1 Malgrat que Barcelona té una plaça, un passeig i dues estacions de metro – de l’L4 i l’L5- dedicats a la memòria de Joan Maragall, aquest estiu, l’Ajuntament barceloní va inaugurar un monument, a la plaça Molina, per recordar la figura del poeta a prop de casa seva i de la seva família. A la foto apareix un dels néts de l’autor, Pasqual Maragall i Mira, expresident de la Generalitat de Catalunya, fill de Jordi -el més jove dels germans Maragall i Noble- nascut el 1911, el mateix any de la mort del poeta.

Joan Maragall, home i pare de família.

Leave a reply

El poeta Joan Maragall, a més de ser un home públic, com a artista i com a articulista reconegut, es va casar amb Clara Noble, una jove andalusa d’origen, també, anglès, amb qui va tenir 13 fills (Helena, Maria, Eulàlia, Clara i Anna -bessones- Josep, Joan Anton, Ernest, Guillem, Raimon, Elvira, Gabriel i Jordi). La seva vida familiar va ser la típica d’una família burgesa catalana de la fi del segle XIX i de principi del XX, que va abandonar la ciutat de Barcelona per anar a residir a una torre del carrer d’Alfons XII, núm. 79 -durant la II República, carrer de Bèlgica- a  l’antiga vila de Sant Gervasi de Cassoles, molt a prop de la plaça Molina.

Benvinguda a l’any Maragall.

2 Replies

images8Us dono la benvinguda al bloc del Departament de Llengua  Catalana  i Literatura de l’Institut La Sedeta sobre Joan Maragall i Gorina. Al llarg d’aquest curs i del vinent, volem sumar-nos a la commemoració del 15oè  aniversari del naixement del poeta i del centenari de la seva mort. Per això, a través d’aquest bloc, s’analitzarà la seva figura i la seva obra per tal de veure’n la transcendència i la seva vinculació al moviment modernista.

El bloc haurà de ser una plataforma per conèixer i reconèixer la vàlua creativa d’aquest santgervasí d’adopció que, com Mercè Rodoreda -filla també d’aquest barri barceloní- va venir al món un 10 d’octubre.

El títol del bloc s’inspira en el d’un dels poemes maragallians més coneguts on manifesta l’optimisme i la vehemència de la seva expressió lírica que tant el van caracteritzar i que sorgien de la Paraula Viva, és a dir, de la seva primera inspiració, que era l’única que per a ell resultava vàlida i digna de ser considerada ja que demostrava la genialitat innata de l’artista:

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.