La Setmana Tràgica: La teranyina

La novel·la La teranyina està ambientada a l’època de la Setmana Tràgica (1909) Una època de revoltes obreres contra els abusos del poder.

BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.

Busca a la premsa d’ara alguna situació semblant

Analitza els elements que els periodistes destaquen

A partir d’aquestes fotografies i del text de La teranyina elabora un reportatge periodístic sobre els fets de 1909

La utilitat de la lectura literària

Les obres literàries, diferents pel que fa a gèneres, època de creació, llengua emprada, cultura on sorgeixen, comparteixen totes un tret que les uneix: confien que la imaginació és una forma de vida o, més exactament, d’experiència de les persones. Saben que l’experiència estètica permet relativitzar la realitat i apropar-se a la utopia

Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, p. 129

El laberint i La Teranyina

El laberint sempre ha estat utilitzat com a representació simbòlica de la incertesa dels camins que prenem a la vida, que no sabem mai on ens porten (i que pot ben ser que no ens portin allà on esperàvem). És molt fàcil relacionar la història del Mercader amb l’entrada a un món desconegut, un laberint, una teranyina. Però moure’s pel laberint ens ensenya a prendre decisions, i a recuperar-se quan s’ha pres el camí equivocat.

De petit m’agradava molt fer laberints en un paper, tot i que molt aviat vaig adonar-me que eren excessivament fàcils. Però si feu aquest laberint ja no és tan fàcil la cosa

laberint zanorg

Jaume Cabré o Stephen King

veupan1.gif misery.jpg

Casualment, m’he adonat que aquests dos bons escriptors van néixer el 1947. I no només ells: també Paul Auster, Biel Mesquida, Tom Clancy, Jordi Coca, David Mamet…
I Johan Cruyff, que també sabia escriure… amb la pilota

Però la qüestió és: t’agrada més Cabré o King?

A veure: podríem intentar discutir sobre les semblances i les diferències entre aquests dos escriptors:

  • Stephen King sempre situa les seves obres en el present. Cabré no
  • Cabré fa parlar els seus personatges. King també
  • King parteix sempre de situacions molt quotidianes. Cabré no
  • Cabré explica moments històrics “clau”. King no

Me’n podríeu dir més?

Música per a Viatge d’hivern

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Jaume Cabré s’ha inspirat en uns lieder de Franz Schubert, que el músic va compondre a partir d’uns poemes de Wilhelm Müller: Viatge d’hivern

La música sempre s’ha relacionat amb la poesia, però molt poc amb la novel·la. Informa’t sobre aquesta obra de Cabré, i sobre el seu interès per la música clàssica.

I tingues en compte aquestes idees del propi escriptor:

La lectura artística és una: certament, no tothom pot llegir la música amb la mateixa facilitat amb què llegeix literatura: però la pot escoltar traduïda per l’intèrpret. Escoltar música és la manera més habitual de llegir-la. (La matèria de l’esperit, p.19)

Les veus del Pamano i la projecció dimètrica

Fer classe de literatura amb el grup del batxillerat tècnic sempre té un al·licient afegit. Són quadriculats, són sistemàtics (no tots), els agraden les rectes, els angles, les fórmules… L’altre dia la professora de dibuix havia deixat a la pissarra uns dibuixos tècnics, unes projeccions dimètriques, que serveixen per reproduir un objecte tridimensional en un full (és a dir, en dues dimensions)

Quantes habilitats han après al llarg dels anys que els han permès entendre que darrera aquesta especial disposició de línies i corbes, amagades unes darrera les altres, amb inclinacions inversemblants, hi ha un objecte real? La literatura s’assembla al dibuix tècnic? Els escriptors no deixen de fer una cosa semblant a la que fan els arquitectes i els dibuixants: comprimir una vida, amb tota la seva complexitat, en un espai bidimensional, en blanc i negre, i deixar-ho tot a punt perquè qui tingui l’habilitat suficient, ho pugui reconstruir i imaginar-se un espai en tres dimensions.

Quina meravella poder traslladar les emocions, els sentiments, les reflexions, les vivències i que algú pugui entendre-les de la mateixa manera que els mestres d’obres o els torners entenen uns plànols.

Pensant-hi una mica més, i parlant-ne amb els alumnes, ens adonem que els escriptors fan una cosa semblant a quan ells han de fer un dibuix tècnic:

  • En alguns aspectes, cal ser molt precís i assenyalar amb molt detall cadascun dels angles, dels pendents, les mesures de les parts, el gruix…
  • D’altres moments, només cal insinuar, deixar que les línies desapareguin, perquè els que interpretem el text o el dibuix puguem endevinar, imaginar…

Com s’ho fa Jaume Cabré perquè la seva projecció pugui ser interpretada pels lectors (o espectadors)?


 

 

 

 

El Monràs del Ventdelplà: el nou Massó de Senyoria?

Ja tenim un nou Rafael Massó a l’imaginari col·lectiu dels catalans! Es diu Josep Monràs, viu a Ventdelplà i té un gran problema per compaginar els seus sentiments amb les seves ambicions. Quants monrasos hi ha per aquí i per allà… Persones amb una forta personalitat, acostumats a manar i a que els obeeixin, a manipular els seus treballadors, els seus amics… Estan acostumats a guanyar, i si perden, sempre tenen recursos per sortir-se’n. Al seu voltant hi ha molta gent que li té por, i que callen; n’hi ha que s’aixopuguen sota el seu poder, i en treuen profit, encara que sigui a costa de deixar de banda els seus principis. I ningú és capaç de dir-li les veritats. Que poderós que és el Monràs/Rafael Massó, però que dèbil és quan li trobes la seva debilitat.

M’agradaria que en sortissin més idees…

Ha canviat alguna cosa?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Evident: el fet de llegir ha canviat i segur que canviarà. Els primers llibres devien ser tan sorprenents com ara ho són els blocs, i tantes altres novetats en els mitjans de comunicació. La mesura més intel·ligent és conèixer molt bé el passat i el present, però també preveure el que pot passar d’aquí a pocs anys. Limitar-se a llegir llibres i rebutjar les novetats no sembla una bona idea. Tampoc és una bona idea pensar que tot el que hi havia abans s’ha de rebutjar. La intenció d’aquest bloc és fer propostes perquè mentre llegeixes les obres de Jaume Cabré, pensis que la literatura està profundament enllaçada amb tot el que t’envolta, i amb tot el que envolta l’escriptor. Si saps el que et passa a tu, sabràs el que vol dir el text literari. Si t’esforces a entendre el text literari, seràs capaç d’entendre molt millor el teu món.