Cinquena i última jugada

La cinquena jugada ha estat l’última del joc. L’ampliació del nombre de botigues en el mercat ha fet augmentar la competència i dues empreses no han pogut vendre els seus productes.

L’empresa guanyadora ha estat Tecnology,SA que a partir d’un capital inicial de 2.500.000 euros ha aconseguit un patrimoni final de 4.456.983,28 euros. Podeu mirar el detall de les empreses als enllaços:

Balanç de situació

Compte de pèrdues i guanys

Enhorabona a tots per la vostra participació !

Víctor

Quarta jugada

En aquesta jugada la demanda ha estat coberta totalment amb l’oferta existent fins al punt que una empresa no ha pogut vendre cap unitat (preu=740).

Segons la premsa econòmica s’ha signat el conveni col·lectiu del sector en el que s’ha acordat un increment del 15% en els salaris de totes les categories professionals.

Ordre del dia (propera junta)

Repetir l’anàlisi de diferents escenaris a partir d’una matriu de decisions (les empreses que l’han fet no han calculat els resultats associats a cada estratègia sinó els ingressos).

Justificació raonada de la decisió (a partir de càlculs, gràfics,…)

Víctor

La tercera jugada (24/11)

A la jugada 3 totes les empreses ja han venut. Malgrat la incorporació de noves botigues, però, la oferta encara no ha pogut cobrir tota la demanda; han quedat 6000 persones sense poder comprar el producte.

El proveïdor dels ordinadors informa que el preu de compra s’incrementarà un 20% a partir de la propera jugada.

Podeu veure els resultats de la jugada 3 i la situació de l’empresa a l’apartat de Resultats.

Ordre del dia amb les tasques de la propera junta de socis:

1) Analitzeu els resultats de la jugada 3 (calculeu el preu mitjà, compareu les rendibilitats obtingudes, …)

2) Analitzeu diferents escenaris en la jugada 4 a partir de l’elaboració d’una matriu de resultats amb les vostres possibles estratègies davant de diferents estats de la natura.

Exemple:

Calculeu els resultats a un preu de 750, 500 o 300 euros si es produís una demanda alta (vendre el màxim), mitjana (vendre’n la meitat) o nul·la (no vendre res).

A partir d’aquesta informació i de la previsió del comportament de la competència justifiqueu les vostres decisions.

Víctor

Cost unitari

Cost és el valor dels factors consumits.

Els costos poden ser fixos i variables. Els costos variables  són els que depenen de l’activitat de l’empresa mentre que els costos fixos són independents de la xifra de producció / vendes.

Els salaris que ha de pagar cada  botiga, doncs, és un cost fix perquè els hauria de pagar malgrat que no es fes cap venda, mentre que el cost de compra del producte és un cost variable perquè serà major si la botiga fa més vendes (serà zero si la botiga no ven res).

Els costos totals seran la suma dels costos fixos més els costos variables.

CT = CF + CV

El cost mitjà és el cost de cada unitat produïda / venuda i s’obté dividint els costos entre les unitats.

CMi = CT /Q

Al fixar el preu de venda haurem de saber el CMi i aplicar-hi un marge de benefici que dependrà de la demanda del mercat i de l’actuació de la competència.

La segona jugada (17-11)

S’han constituït la resta d’empreses i el proper dimecres (jugada 3) ja podran vendre totes.

A la segona jugada el mercat ha respost favorablement i la demanda ha estat suficient per a totes les botigues. Fins i tot han quedat uns 10.000 clients insatisfets perquè desitjaven comprar al nivell actual de preus i, per falta d’oferta, no han pogut adquirir el producte.

Les empreses constituïdes han pagat el Impost sobre transmissions patrimonials (1% sobre el capital social). A les empreses constituïdes que encara no han venut  encara no se’ls ha descomptat del compte corrent bancari aquest impost (errada que s’arreglarà la propera jugada).

Per veure la classificació del joc  a l’apartat de resultats hi teniu el Balanç i el Compte de Pèrdues i Guanys.

L’ordre del dia amb les tasques que s’han de fer a la propera junta serà:

1) Repetició (si és necessari) de l’organigrama fet en la junta anterior

2) Anàlisi de la situació del mercat (comportament de la demanda i de les empreses de la competència i la seva rendibilitat)

3) Anàlisi de les variacions que es podrien produir en la propera jugada (previsió de diversos escenaris possibles)

4) Decisió raonada (previsió de beneficis previstos ,… )

5) Definició de l’estratègia que es pensa seguir a llarg termini (política de preus i planificació de l’expansió)

Us heu d’organitzar i portar feina feta (càlculs…) per aprofitar l’hora de classe discutint la política que ha de seguir l’empresa.

Víctor

Rendibilitat

Per calcular la rendibilitat hem de relacionar els beneficis obtinguts amb el capital invertit.

Rendibilitat = (Beneficis / Inversió)x 100

El resultat ens indicarà els euros que es guanyen per cada 100 euros invertits.

Les empreses mercantils busquen la màxima rendibilitat a llarg termini però, quina seria la rendibilitat adequada?

Compararem la rendibilitat obtinguda per l’empresa amb el que ens costaria el capital si l’haguessin de demanar a un banc (tipus d’interès). Una rendibilitat del 5%, per exemple, seria suficient si el tipus d’interès que ens fessin pagar pel capital fos del 2%.

Però, si tinguéssim suficient capital i no ens fes falta demanar cap préstec, ens conformaríem obtenint un 1% de rendibilitat ?

Doncs no ens conformaríem sempre que en podéssim obtenir un rendiment superior dipositant-lo en una entitat financera o invertint-lo en una altra empresa.

Sempre haurem de mirar , doncs, que la rendibilitat sigui major que el que deixaríem de guanyar si invertíssim el capital en un lloc alternatiu (cost d’oportunitat).

Rendibilitat  > Cost doportunitat

Víctor