L’Amanita Phalloide és molt verinosa.
El barret pot ser de diversos colors, més blanquinós, més ataronjat.
Les cames son sempre blanques i tenen un anell que moltes vegades es trenca a la base tenen un bolb en forma d’ou.
Els peus de rata poden ser de diferents colors. Tenen forma de coral i al final de cada punta sembla un peu de rata.
BubbleShare: Share photos – Here comes Halloween!
La natura i els temps varien cada any. Aquest any la tardor ha estat molt seca i han sortit pocs bolets.
Cada bolet té la seva época i les seves necessitats. L’any passat varen sortir moltes trompetes de la mort
Aquest és any de… Apagallums o colomes. N’hi ha per tot el bosc. Son bolets facils de reconeixer, el seu barret és ample com un plat. La gent també els anomena paraigües o umbrel·les.
BubbleShare: Share photos – Thanksgivingtime!
Imatges de la tardor de l’any 2004.
Després de bones plujes i temps humit.
El pet de llop és molt usual als camins i a sobre de les sorres com el sauló. En veure’ls, molta gent els trepitja per fer-los explotar. Es la manera per la qual el bolet reparteix les seves espores pels voltants.
El seu nom en llatí lycoperdon perlatum vol dir: pet de llop per les seves explosions, i perla per la seva forma.
Hi ha bolets que només surten a les soques dels arbres.
Sota d’un castanyer he trobat aquest bolet, és diu Fetge de vaca.
Es un bolet gran, amb un barret molt vermell, humit i fins i tot llefiscós.
Teniu dues fotografies: una sense flash, on es pot veure molt bé el barret,
i una amb flash, on es veu el color blanc i ocre de les lamines que son com una esponja.
El seu nom llatí és fístula hepàtica per la seva semblança amb un fetge.
Imatges de falguera i rossinyolet ben petitet, rossinyol en un vessant de molsa i un petit arol de rossinyols.
Ara que ha començat a ploure al bosc sortiran els primers bolets. Els rossinyols són dels primers en sortir i ho fan a les torrenteres i fondalades humides. Posteriorment ho aniran fent a les parts més altes i als boscos d’alzines i roures. El seu color groc, la forma d’embut i les estries que s’endinsen fins a la tija el fan inconfundible. Els bolets se’ls dona un nom en llatí. En aquest cas se l’anomena Cantharelus Subpruinosus, i aquest nom es refereix a la seva forma de copa i a que pot ser comestible.
Com la majoria de tipus de bolets, el rossinyol es presenta moltes vegades en arols. Els arols son el conjunt de bolets que surten d’un sol miceli. El miceli es la part vegetal del fong que està a sota de terra, així podriem dir que els bolets sobresurten dels micelis i que gràcies a les seves espores es podran reproduir nous micelis d’on sorgiran bolets. Així doncs moltes vegades trobareu els rossinyols acompanyats, ja ho diu la dita popular: el rossinyol no ve mai sol.
Des d’aquest espai de la Associació Micològica Joaquim Codina podreu trobar més informació
