Com feien el carbó antigament? Quant triga a carbonitzar-se un tronc d’alzina? On i com dormien els carboners? Per què s’ha deixat de fer d’aquesta manera? Què cal tenir en compte perquè la carbonera no s’apagui? … són algunes de les preguntes que els carboners de St. Climent de Peralta ens han respost. Ha estat una sortida molt profitosa: hem passejat i disfrutat de l’entorn del terme municipal de Forallac, hem après moltes coses de món dels carboners que no sabíem i… hem passat una mica de calor! Què més es pot demanar? Un matí rodó!
A mi (Anamaria) em va agradar molt. Tot i que jo (Júlia) no hi vaig poder anar, m’hagués divertit molt.
Tant que m’hagués agradat venir… però almenys tots us vau divertir, no? Sort que el dit del meu peu s’està curant i podré venir a les pròximes excursions, i també a la de Romanyà.
La sortida de dimecres a la cabonera va ser genial!
Ens van explicar un munt de coses molt interessants: com es feia una carbonera, què s’havia de tenir en compte per fer-la, com es feia la cabanya dels carboners…etc
I… la cabanya, què? A mi m’encantaria dormir-hi almenys una nit… I vosaltres què us hi animarieu?
Estava molt ben feta, però aquests carboners eren molt moderns hi tenien matalassos! Jo quan era petita hi vaig anar una vegada i amb els meus amics vam entrar en aquesta mateixa cabanya i me’n recordo que al terra hi havia palla!
A mi m’hagués agradat passar-hi tot el dia perquè el matí se’m va fer molt curt, em va passar volant.
Adéu! i ànims per la pròxima excursió, a veure si ens ho passem tant bé com aquesta!
Un petonàs per tota la classe, i per les mestres també!
Irene B.C.
Ei, hola! em va encantar poder anar a la carbonera i poder veure com feien el carbó, també em va agradar molt veure on vivien abans els carboners…
Va ser una sortida molt i molt maca.
Anna
La sortida a la carbonera va ser mol divertida.
Feia una mica de pudor però al final ens hi vam acostumar. No ens creiem que a la cabanya dels carboners hi dormien. La cabanya tenia 10 anys però encara estava com abans.
Una sortida espectacular.
Hola a tothom!
A mi també em va agrada moltíssim la sortida del dimecres, ja que vaig aprendre moltes coses. Ja sabeu que els mestres no ho sabem tot… i jo, la veritat és que vaig poder disfrutar de nous coneixements. El que més em va sorpendre va ser com es construia la carbonera, ja que per més que intentava imaginar-m’ho abans d’anar-hi no ho vaig pas encertar.
D’altra banda, la cabanya, realment sembla increïble com un piló de pedres es puguin aguantar en perfectes condicions durant tants i tants anys… Això també em va sorpendre molt i, sí, també faria molta gràcia poder-hi dormir un dia.
Bé, noiets i noietes, i mestra… em va agradar molt acompanyar-vos… en farem més com aquesta!!
Lídia
Ei hola,
A mi em va agradar molt tot això de com es fa el carbó, però tot i així em va agradar més la cabanya on dormien els carboners abans i fer el petit treball sobre la carbonera.
Jo no m’imaginava que una cabanya de terra, pedres i fusta pogués aguantar més que un edifici dels d’ara!! Aquesta que vam veure ja tenia deu anys (jo crec que no els aparenta!!).
BÉ, JA ENS VEUREM A CLASSE!
Jo ja havia anat a la carbonera de Juià però aquesta també m’ha agradat molt!!!