Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols.
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel mon,
Per les parets de la mort sobre la pell,
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes,
Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no es massa tard per tornar a començar.
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
Camins, ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
Pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s’esvaeixen.
Camins, que has de fer sol.
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
Entrades (RSS)