Article 1 – L’adaptació al medi.
Els medis de la Terra són molt variats (el mar, el bosc, la sabana, els rius, el desert, etc.).
Els éssers vius no poden pas viure a tots els medis. Cada ésser viu ha adquirit unes característiques pròpies que només li permeten viure en un tipus de medi determinat. Aquestes característiques s’anomenen: adaptacions al medi.
Els càctus, que viuen en llocs on plou poc, emmagatzemen aigua a la tija. Les fulles s’han transformat en espines, que els protegeixen dels animals.
Els ànecs, per moure’s dins de l’aigua, tenen una membrana entre els dits de les potes que els permet nedar de pressa.
Els camells tenen un gep o dos on acumulen greix, que consumeixen quan no hi ha aliments al medi.
Els óssos polars tenen el pèl molt dens perquè els protegeixi del fred, i és de color blanc per poder-se confondre amb la neu i el glaç.
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 2 – Components d’un ecosistema marí.
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 3 – Cadena alimentària.
És la relació que es dóna entre diversos éssers vius d’un ecosistema quan s’alimenten l’un de l’altre.
– Productor (plantes o algues).
– Consumidor primari (animals herbívors).
– Consumidor secundari (animals carnívors).
– Consumidor terciari (animals carnívors).
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 4 – Xarxa alimentària.
A cada ecosistema hi ha nombroses cadenes alimentàries i la majoria s’entrecreuen i formen complicades xarxes alimentàries, en què un mateix ésser viu pot servir d’aliment de diversos animals.
Xarxa alimentària terrestre.
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 5 – Piràmide tròfica.
Imatge d’una piràmide tròfica d’un ecosistema de bosc mediterrani.
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 6 – L’ésser humà modifica els ecosistemes.
Accions directes sobre els ecosistemes:
– Caça, pesca i tala d’arbres.
– Convertint molts ecosistemes naturals (boscos) en ecosistemes artificials (conreus o poblacions).
– Erosió del sòl i desertificació.
Accions indirectes sobre els ecosistemes:
Contaminació de:
– l’aire (automòbils i fàbriques)
– l’aigua (aigües residuals i productes químics)
– el sòl (productes químics i escombraries).
Bibliografia: Món – Medi Natural, Social i Cultural 4, Educació Primària, Editorial Vicens Vives.
Article 7 – Els ecosistemes.
Aquesta presentació Slideshare és un bon resum de tot allò que hem estudiat en aquesta unitat didàctica.
Autor: Ángel Encinas Barcenilla.
[slideshare id=183796&doc=ecosistemas-1196246159868013-4]