Origami i Haiku

Avui tindrem una sessió d’origami i Haikus amb els nens i nenes de sisè .

Ayako, la mamá de la Shen i Eriko, la mamá del IKu han tingut l’amabilitat de regalar-nos el seu temps i el seu art per construir una “grua” i confeccionar un desig en forma de Haiku, ja us ensenyarem els resultats…

 

Imatge de previsualització de YouTube

L’haiku (haiku) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses, Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores. Normalment se substitueixen les mores per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües. La seva poètica es basa en la sorpresa i el embadaliment que produeix al poeta la contemplació de la natura. Els autors de haiku reben el nom de haijin.

 

Trobat a la Wiquipèdi

 

Un poema haikú, és el resultat d’un estil poètic originari del Japó i que es basa en l’observació dels fets naturals que ens envolten.

Van aparèixer al segle XV, però abans ja tenia predecessors en estils més basats en les emocions, i relacionats estretament amb la religió budista, tot i que aquests estils més antics eren més llargs i complexos.

Els haikús es caracteritzen estructuralment per constar de tres versos, la suma de síl·labes dels quals ha de ser 17. Vol expressar les emocions o les impressions que ha causat sobre l’autor l’observació d’algun fet que ha ocorregut al seu medi. I aquestes sensacions vénen expressades en tres “flashos” que són els tres versos que el configuren. En molts casos, aquests versos no contenen verb (fins i tot, tot el haikú pot no contenir-ne).

Exemple:        Vent de la tardor.

A dins del cor,

muntanyes i rius.

 

(Kyoshi)

 

Un petit homenatge al malaurat Miquel Martí i Pol, mestre de poetes. I cap millor homenatge que la lectura d’alguns dels seus haikús publicats al llibre “Haikús en temps de guerra. Edicions 62. 2002”.

                                                     A quin paisatge

               poden adscriure els somnis

els sense pàtria?

La pau, pregonen,

i amb la boca petita

criden la guerra.

Un vent lentíssim

converteix el silenci

en melodia.

Absort, contemplo

com se m’escurça l’ombra.

Hi ha algú que em xucla?