Arxiu de la categoria: Cicle Inicial

EXPERIMENTANT AMB LLUM NEGRA

Divendres passat no ens vam poder resistir a experimentar amb la llum negra amb els nens i nenes de primer A, vam fer dibuixos amb pintura fosforescent sobre full negre i full blanc i fins i tot ens vam pintar les mans per veure l’efecte què feia… total, una sessió on ens ho vam passar “bomba”….

LLUM NEGRA

Dimecres i dijous a la tarda hem tingut la grandíssima sort de tenir a l’aula de plàstica a la Mireia, mare de l’Uma de segon B. Ens ha ensenyat el que és la llum negra, les possibilitats que té, hem pogut jugar, experimentar… crear… i ens han sorprés l’Uma i la Mireia amb un  bonic espectacle basat en el conte que us deixo a continuació…

Diuen els avis Tailandesos que fa temps, dins un dels arbres més grans i antics del seu país, hi vivia una comunitat de cuques de llum. Cada vespre, quan tot era fosc, totes les cuques de llum sortien de l’arbre per mostrar al món les seves brillantors. Jugaven a fer figures amb les llums ballant al so d’una música inventada i aconseguien crear un espectacle de llum molt més lluminós i resplendent que qualsevol espectacle de focs artificials. Però entre totes les cuques de llum que vivien a l’arbre n’hi havia una, la més petitona de totes, que mai volia sortir a volar. Tant els seus pares com els seus avis, germans i amics esperaven amb molta il.lusió l’arribada de la nit per sortir de casa i brillar en mig de la foscor. I no entenien perquè la petita cuca de llum no els volia acompanyar. Insistien una i una altra vegada però no hi havia res a fer, mai la convencien. Una nit, quan totes les cuques de llum havien sortit, l’àvia de la petita se li va acostar i li preguntà: -Què és el que et passa petitona? Com és que mai vols venir amb nosaltres a brillar en la foscor? - Doncs àvia… perquè he de sortir si mai podré brillar tan com la lluna? La lluna és gran, i molt brillant i jo al seu costat sóc tan petita… Per això sempre em quedo a casa perquè mai podré brillar tant com la lluna. L’àvia, que havia escoltat la seva néta amb molta atenció, li va contestar: -Ai bonica! Hi ha coses de la lluna que hauries de saber. Si sortissis de tant en tant ho hauries descobert. Però com sempre et quedes aquí tancada… doncs no ho saps. -I què és? – va preguntar la petita intrigada. -Has de saber que la lluna no té la mateixa llum totes les nits. Cada dia és diferent. Hi ha dies que és gran com una pilota i brilla intensament al cel. Però altres dies s’amaga, la seva llum desapareix i el món es queda completament a les fosques. En canvi tu, petitona, sempre brillaràs amb la mateixa força i sempre ho faràs amb la teva pròpia llum. La petita cuca de llum des de aquell dia, sorpresa per aquell descobriment, va decidir sortir i volar amb la seva família i els seus amics. Així va aprendre que cadascú té les seves qualitats i, per tan, cadascú ha de brillar amb la seva pròpia llum…

Quan tinguem els vídeos editats us els penjaré al Blocartístic… quina emoció !!!!

Ah , i n o deixeu de visitar la web de la Mireia, es diu ALITAPTAP, AQUI TROBAREU TOTA LA MÀGIA DE LA LLUM NEGRA !!!

 


Ja plou, ja plou…

 

 

Ja plou, ja plou, el pollet ja surt de l’ou…. Els nens i nenes de primer han fet la seva pròpia versió dels paraigües virolats…

 

 

 

I ara uns paraigües il·lustrats de l’artista Claude Theberge .Té una sèrie de il·lustracions on són els propis paraigües els que donen vida a la grisor d’un dia de pluja.

Trobat a la web Pinzellades al Mon