<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:creativeCommons="http://backend.userland.com/creativeCommonsRssModule"
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: EDUCACIÓ A CASA</title>
	<atom:link href="http://blocs.xtec.cat/blocrosercapdevilapolinya/2008/11/29/educacio-a-casa/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://blocs.xtec.cat/blocrosercapdevilapolinya/2008/11/29/educacio-a-casa/</link>
	<description>Aquest  bloc de centre desitja informar-vos i que comenteu tot allò relacionat amb l&#039;escola.</description>
	<lastBuildDate>Sat, 19 May 2012 03:53:41 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.1.2</generator>
	<item>
		<title>Per: Dori</title>
		<link>http://blocs.xtec.cat/blocrosercapdevilapolinya/2008/11/29/educacio-a-casa/#comment-58</link>
		<dc:creator>Dori</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 01 Dec 2008 13:57:00 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://blocs.xtec.cat/blocrosercapdevilapolinya/2008/11/29/educacio-a-casa/#comment-58</guid>
		<description>He llegit amb molt interès aquesta entrevista i estic d’acord en algunes coses i d’altres no tant. Com es pot generalitzar amb una frase tant devastadora com “els pares d’avui i des de fa ja un cert nombre d’anys han renunciat a educar”?. M’he sentit ofesa, sóc mare des de que tinc 10 anys, es a dir, des d’aquesta edat tenia clar que volia tenir fill per transmetre´ls tot allò que sabia i poder compartir amb ell tot el que la vida ens ofereix. He tingut la sort que he pogut posar-ho a la pràctica ja fa set anys i cap dia des d’aleshores no he deixat de fer-lo, unes vegades amb més encert i unes altres amb menys. Tinc clar que l’educació, els valors morals, l’empatia vers al pròxim, els donem els pares, encara que l’escola té un gran paper. Els nens aprenen per imitació, per osmosis. No em crec una excepció, i de segur que hi ha molts pares com jo, que creuen que educar no es un treball sinó la realització de ser pares.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>He llegit amb molt interès aquesta entrevista i estic d’acord en algunes coses i d’altres no tant. Com es pot generalitzar amb una frase tant devastadora com “els pares d’avui i des de fa ja un cert nombre d’anys han renunciat a educar”?. M’he sentit ofesa, sóc mare des de que tinc 10 anys, es a dir, des d’aquesta edat tenia clar que volia tenir fill per transmetre´ls tot allò que sabia i poder compartir amb ell tot el que la vida ens ofereix. He tingut la sort que he pogut posar-ho a la pràctica ja fa set anys i cap dia des d’aleshores no he deixat de fer-lo, unes vegades amb més encert i unes altres amb menys. Tinc clar que l’educació, els valors morals, l’empatia vers al pròxim, els donem els pares, encara que l’escola té un gran paper. Els nens aprenen per imitació, per osmosis. No em crec una excepció, i de segur que hi ha molts pares com jo, que creuen que educar no es un treball sinó la realització de ser pares.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

