Setè dia del diari

No s’hi veu res. Estem a la regió de les Roques Negres. El senyor Tur Tur ens recomanà de vigilar molt perquè és un lloc molt perillós. Al voltant del camí hi ha un gran abisme. Encenem els fanals per veure’ns–hi, però les roques engoleixen tota la llum i tot segueix igual de fosc. Cada vegada fa més fred i no podem fer res: ens hem tapat, hem fet més foc,…
Segueix fent molt i molt de fred. Pensem que ens podem congelar perquè el carbó s’acaba. Hem decidit parar perquè.. no ho sé. La veritat és que no ho sé… Crec, TANT SOLS CREC, que L’Emma s’ha espantat  i ja no ha  tingut ganes de caminar més.
No podem fer res: no podem sortir, no podem tirar endavant, ni podem tirar enrere. Només podem anar fent foc per no gelar-nos.
De cop i volta, observem un fet ben curiós: el vapor que surt de la xemeneia es gela i cau en forma de neu, el vent l’empeny i cau al damunt de les roques negres. De sobte, el camí es fa més visible.  Podem continuar!!! Per fi travessem la Boca de la Mort.
Comencem la baixada quasi sense carbó i quan l’Emma ja s’atura perquè ja se li ha acabat, travessem una mena de cortines i apareix el sol, per fi sortim a respirar i a escalfar-nos.

Júlia/Anna/Pau/Lorena /Andrea

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *