La malaltia celíaca

LA MALALTIA CELÍACA O INTOLERÀNCIA AL GLUTEN

Aquesta malaltia és un trastorn de l’intestí prim causat per una resposta immunològica complexa al gluten.
El gluten és una proteïna de reserva que es troba en el blat i altres cereals com el sègol, l’ordi i la civada. La malaltia celíaca origina una sèrie de símptomes de debilitat, però les persones afectades poden recuperar-se totalment si segueixen una dieta apropiada sense gluten.

La malaltia celíaca no és una al·lèrgia. La resposta al·lèrgica es dona quan el sistema immunològic de l’organisme produeix anticossos contra una substància normalment inofensiva, present en el menjar o l’entorn, com si es tractés d’un patogen. En el cas de la malaltia celíaca, el gluten present en els aliments malmet el revestiment de l’intestí prim, que a la vegada impedeix que l’organisme digereixi i absorbeixi apropiadament els aliments. El resultat és una malnutrició crònica, amb una deficiència de calories i nutrients essencials, com proteïnes, vitamines i minerals.

pa i blat

Símptomes
Els símptomes clàssics d’aquest trastorn estan relacionats amb la mala absorció dels aliments que provoca diarrea, inflamació abdominal i malnutrició, provoca pèrdua de pes en persones adultes, inhibició del creixement en nens, anèmia i problemes ossis, entre altres manifestacions. Recentment, s’ha suggerit que els efectes de la intolerància al gluten van més enllà de les conseqüències sobre el revestiment intestinal i es creu que aquest trastorn pot estar relacionat amb afeccions tant diverses com les malalties hepàtiques, la dermatitis, la diabetis tipus 1 i la infertilitat.

Prevalença i diagnòstic
Donat que els símptomes són diversos i no específics, com ensopiment, irritabilitat i molèsties intestinals, és possible que en moltes persones la intolerància al gluten no hagi estat diagnosticada. En ocasions, es diagnostica en etapes avançades de la vida. Abans s’acostumava a creure que aquest trastorn afectava a 1 de cada 1.500 persones; en canvi, estudis recents revelen que les anàlisis de sang d’una de cada cent persones presenten indicis relacionats amb aquesta afecció. Si bé per a confirmar el diagnòstic és necessari realitzar una endoscòpia i biòpsies de l’intestí, és lògic conjecturar que és possible que molts europeus pateixin aquesta malaltia sense saber-ho.

Una dieta sense gluten
Quan les persones amb malaltia celíaca segueixen una dieta sense gluten, el revestiment intestinal es repara progressivament i torna a funcionar amb normalitat. A moltes persones els canvia la vida a mesura que l’organisme es recupera i els símptomes desapareixen.

Factors que posen en risc el cor

LaFundació Espanyola del Cor anuncia que les malalties cardíaques es cobren cada any la vida de més de 17,5 milions de persones arreu del món, convertint-se en una de les principals causes de mortalitat en les societats occidentals.

El lema triat enguany per al Dia Mundial del Cor és ‘Coneix el teu risc cardiovascular!’ L’objectiu és que siguem conscients de quin és el nostre risc i explicar-nos què podem fer per minimitzar-lo. A la Fundació Espanyola del Cor podem trobar una útil CALCULADORA on, posant només vuit ítems, sabrem el nostre nivell de risc.

Els factors que ens posen en risc
La Fundació ens recorda que hi ha un seguit de factors que fan que el nostre cor estigui en perill, com ara la hipertensió arterial, els nivells de colesterol o de glucosa elevats, el tabaquisme, el sedentarisme o el sobrepés. Per això, sigui quin sigui el resultat que ens doni la calculadora, hem de procurar mantenir aquests factors a ratlla. Alguns consells bàsics són menjar més fruita i verdures, fer alguna activitat física, consumir menys sal, deixar el tabac i mantenir un pes saludable.

Finalment, cal recordar que hi ha grups amb més risc, com ara les persones majors de 55 anys, les persones que tinguin algun antecedent familiar o els homes.

Per a més informació, pots consultar el futlletó que ha editat la Fundació Espanyola del Cor en motiu del Dia Mundial del Cor.

Què són les varius?

Són venes dilatades permanentment, en les que hi ha reflux. És una de les malalties que més sovint afecta l’ésser humà. Està difosa a tot el món, encara que amb una distribució geogràfica variable. Així, la població més afectada és la que pertany als països anomenats occidentals.

Hi ha un component molt important hereditari. Apareixen pel mal funcionament de les vàlvules de les venes de les cames, les quals s’eixamplen, dilaten, debiliten i no tornen la sang al cor, aquesta mala circulació fa que la sang s’estanqui a les venes per la qual cosa es fan grosses i tortuoses.

Amb el temps les varius tendeixen a fer-se més grans arribant a ser causa d’edemes a les cames i úlceres varicoses, però abans es presenta una  pigmentació marró de la pell.

Classificació de les varius

Les varius poden classificar per la seva mida i tipus.

.- Segons mida:

.- Varius petites: són aquelles que produeixen un sensació de pesadesa i cansament a les cames. (Només es presenten per un problema estètic).
.- Varius mitjanes: són les que poden provocar flebitis superficials i doloroses.
.- Varius grans: aquelles que es manifesten amb forts dolors, úlcera i trombosi.

.- Segons el seu tipus:

.- Telangièctasis: venes diminutes que no es veuen a cop d’ull, però quan es dilaten produeixen petites “teranyines” de color violeta. Aquest tipus de varius generalment són hereditàries.
.- Varius: venes subcutànies que es troben dilatades i tortuoses.
.- Insuficiència venosa crònica: varius que no reben tractament provocant complicacions, com úlceres.

Causes de les varius

Es presenta sobretot en les dones, això per causes genètiques i hormonals. Les hormones que produeix l’ovari relaxen les fibres musculars existents a la paret venosa, afavorint així a l’aparició de varius.

Els embarassos causen varius per que augmenta la quantitat de sang que han de transportar les venes i el fetus comprimeix durant llargs mesos les venes de la pelvis, impedint una bona circulació, però fonamentalment, per les hormones que produeix la placenta.

.- Altres causes són:

.- Les tromboflebitis.
.- L’obesitat.
.- Utilitzar anticonceptius o prendre hormones.
.- Estar de peu o assegut per molt de temps.
.- Vestir amb roba i/o calçat ajustat.
.- Posar calor directa a les cames.

En general, les varius no posen en risc la seguretat del malalt. Però poden afectar seriosament la seva qualitat de vida per les molèsties que ocasionen i per la invalidesa que poden arribar a produir, particularment quan apareix una úlcera.

Quins són els símptomes de les varius?

.- Pesadesa de cames.
.- Cames cansades.
.- Rampes.
.- Picors i fins i tot forts dolors.
.- Inflor de turmells i peus.
.- Les venes de la cames comencen a engrandir-se, el que es pot notar a primera vista sota la pell.
.- Els turmells i panxells prenen un color estàtic-grisenc.
.- Es presenten úlceres a la pell dels turmells.

Aliments recomanats per a les varius

.- Greix:

Menys ingesta de carns i greixos animals perquè deixen molt residu en el cos. Els greixos poliinsaturatstenen la capacitat de disminuir la viscositat de la sang, el que afavoreix la corrent sanguínia. Aquest tipus de greix es troba en els olis de llavors (gira-sol, blat de moro, soja …), els fruits secs i el peix blau. A més aquests greixos augmenten el “colesterol bo” i fan que el “colesterol dolent” no s’acumuli al voltant de les artèries, evitant la formació de plaques en les parets dels vasos sanguinis.

.- Potassi:

Resulta també beneficiós consumir aliments rics en potassi, per que té la propietat d’eliminar l’aigua. Aquest mineral es troba en hortalisses i verdures, fruites fresques, cereals integrals, llevat de cervesa i llegums.

.- Fibra:

La fibra continguda en aliments vegetals també és molt beneficiosa per a la bona circulació de la sang, ja que té la facultat de captar determinades substàncies a nivell intestinal impedint-ne la seva absorció, entre elles el colesterol i els greixos.

.- Sal:

Es recomana també cuinar els aliments amb sal de mar sense refinar ja que és un aliment mineral complet i equilibrat.

.- Líquids:

Quan es presenten problemes de circulació, és important augmentar el consum de líquids, ja que faciliten l’eliminació de toxines i millora la circulació sanguínia.

L’aigua, d’altra banda també és molt recomanable, igual que altres begudes com els sucs de fruites i hortalisses o els brous de verdures. Una manera d’ingerir aigua és en forma d’infusions, sobretot les de te vermell, dent de lleó o ortosifó gràcies a la seva acció diürètica. Hi ha estudis en els quals es demostra que el consum regular de te vermell millora la circulació sanguínia, de manera que una tassa al dia d’aquest te podria resultar beneficiosa en cas de patir problemes de circulació.

Consum adequat dels aliments

.- Oli d’Oliva Verge Extra: És important que aquest tipus d’aliment es consumeixi Extra i que s’obtingui per pressió en fred, impedint amb això que perd les seves propietats. Aquest tipus d’oli conté molta vitamina E, propietat que desapareix quan es fa servir per fregir, per tant tracteu d’usar-lo tal com ve sense passar per cap procés. Conté també Vitamina K que ajuda en la coagulació de la sang. No conté colesterol dolent.

.- Nous: contenen olis essencials i òxid nítric que actua com a dilatador del vasos.

.- Mel: al consumir-la, assegureu-vos que sigui de bona qualitat i sigui crua, ja que la calor fa que perdi part de les seves propietats. La mel de Castanyer es recomana de manera especial per als problamas circulatoris. La mel és un bon substitutiu del sucre blanc que és molt dolent des del punt de vista nutritiu (afavoreix la dilatació anormal dels vasos sanguinis).

.- Fruites i Hortalisses: prendre-les sobretot crues ja que contenen molta fibra, consumir-les fora dels àpats per afavorir l’absorció de les vitamines i que la fibra passi pel cos en una acció netejadora.

.- Verdures: s’han de prendre crues o cuites al vapor cada dia.

.- Cereals integrals: s’han de consumir en la seva forma original i no refinats, amb això s’adquireixen olis essencials, vitamines i minerals i més fibra. Els cereals prevenen el restrenyiment i la congestió de l’aparell digestiu.

.- Algues: Contenen entre un 10% i 45% de proteïnes, depenent de quina sigui. Contenen molts aminoàcids essencials molt importants per crear proteïnes útils per al desenvolupament de músculs i la salut d’aquests (sent el cor un d’ells). Les algues contenen també entre 0,3% i 3% de lípids i greixos, a més d’àcid oleic que ajuda a reduir el colesterol en la sang. Pel que fa a hidrats de carboni, en tenen entre 30% i 65%. Aquest tipus de Hidrats no poden ser absorbits pel sistema digestiu, per tant és un aliment baix en calories. Les algues retenen molta aigua, per això donen sensació de sacietat i ajuden a no menjar massa, prevenint així les digestions pesades. Les algues contenen moltes vitamines i minerals: B12 (que es troba en els bacteris que l’acompanyen), K (millora la circulació de la sang ja que la fluïdifica), Calci, 14 vegades més que en la llet que conjuntament amb el potassi actuen en l’eliminació de líquids, etc.

.- Bioflavonoides: Protegeixen la circulació sanguínia, el colàgen i afavoreix l’absorció de vitamina C. Formen part de complex P. Ajuden a protegir la permeabilitat capil·lar i els petits vasos sanguinis. Els bioflavonoides són antihemorràgics, antivaricosos i antiflebítics, per això són tan indicats en els problemes de circulació sanguínia. Es pot prendre 50-3000 mil·ligrams diaris sense problemes d’intoxicació. Es poden trobar en càpsules, comprimits o vials a qualsevol dietètica.Recomanacions per a una persona amb varius

Recomanacions per a una persona amb varius

.- Evita estar molt temps parada o asseguda. Si el teu treball o la vida que portes és molt sedentària, procura a estones flexionar cames i turmells freqüentment, aixecar-te i caminar una mica.

.- Al final del dia, aixeca les cames uns centímetres per sobre del nivell del cor.

.- Al aplicar crema a les cames o al banyar-te, fes els massatges en sentit ascendent, des dels turmells cap a les cuixes exercint una lleugera pressió.

.- Realitza exercicis que afavoreixin la circulació i alleugerin molèsties, alguns dels interessants són:
1.- Passeig o bicicleta amb sabata adequat i còmode.
2.- Pràctiques natació.
3.- Estant de peu, posar-te de puntetes diverses vegades durant uns segons.
4.- Estira’t cap per amunt amb les cames elevades, fes moviments de pedaleig.
5.- Estira’t o asseu-te amb les cames esteses i elevades per sobre del maluc, flexionar i estendre els dits dels peus.

.- Porta una alimentació equilibrada.

.- Evitar les fonts de calor.

.- Refresca les cames amb banys d’aigua freda.

.- Evitar el restrenyiment.

.- Evita pujar de pes en excés.

.- Sempre i quan el teu naturòpata estigui d’acord, utilitza mitges compressives, aquestes proporcionen alleugeriment immediat i durador, ja que comprimeixen les venes, millorant el retorn venós. Les mitges estan dissenyades de manera que la màxima compressió es dóna al voltant dels turmells i panxells. Poden estar indicades també en l’embaràs.

Les nous, salut per al nostre cor

És un dels fruits secs més saludables, gràcies a a l’equilibrada composició dels seus greixos, que redueixen el colesterol i són bones per al cor. A més, aporta valuosos nutrients.

La nou té un prestigi ben merescut que no deixa de créixer. Molta gent interessada a cuidar la seva salut a través dels aliments saben que cinc nous diàries són bones per a una bona salut cardiovascular.

Els seus greixos

Es tracta d’un dels fruits secs amb més greix -el 62% del seu pes- però amb unes proporcions d’àcids grassos que la fan molt saludable. Mentre que en altres fruits secs la proporció d’omega-6 és molt superior a la d’omega-3 (40 a 1 en l’ametlla, per exemple), cosa que pot afavorir les inflamacions si la desproporció no es corregeix a través d’altres aliments , a la nou la proporció és de 5 a 1, molt més equilibrada. Només el 9% és greix saturat, el 14% és el beneficiós monoinsaturat i el 77% és poliinsaturat, de la qual, el 13% és de la família omega-3. Aquesta propietat d’àcids grassos es el que fa que les nous tinguin un efecte protector davant les malalties cardiovasculars.


Una assegurança per al cor

Amb només 25 g de nous es satisfà el 91% de les necessitats diàries d’àcids grassos omega-3. Aquests milloren la relació entre colesterol bo (HDL) i el dolent (LDL),  prevenen els ritmes cardíacs erràtics i, per tant, la formació de coàguls sanguinis en les artèries, que és la primera causa d’infart.
Els seus beneficis són tan potents que als Estats Units la Food and Drug Administration, organisme encarregat de regular l’alimentació i els medicaments al país, recomana el consum de 40 g diaris de nous com a part d’una dieta baixa en greixos saturats encaminada a reduir la incidència de les malalties cardiovasculars.

Per a qui estàn indicades les nous?
• Les nous convenen a tots però es recomanen especialment a persones amb afeccions cardiovasculars o risc de patir-ne (amb colesterol alt o hipertensió). En cas de patir diabetis de tipus 2, aquesta esta relacionada amb l’alimentació i es en la qual els efectes positius sobre els nivells de colesterol són més accentuats.
• Pel seu efecte antiinflamatori les nous ajuden en cas d’asma, artritits o malalties de la pell com psoriasi.
• Per als vegetarians que prescindeixen del peix, constitueixen una valuosa font alternativa d’omega-3.
• Les substàncies antioxidants de la nou retarden o redueixen la severitat de les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson o l’Alzheimer.
• El seu àcid el·làgic afavoreix l’eliminació de substàncies cancerígenes i ajuda a bloquejar els camins metabòlics que condueixen al desenvolupament de cèl·lules tumorals.
• Sembla que unes quantes nous a l’amanida són suficients per prevenir l’aparició de càlculs biliars.
• Produeixen un efecte saciant i és recomanable incloure-les en règims d’aprimament que redueixin el greix total com a evitar els aliments rics en greixos saturats: cal recordar que el greix de la nou no engreixa en si mateixa, el que importa és el conjunt de la dieta.

En la dieta mediterrania la podem trobar en nombrosos plats,  com a aliment estrella per acompanyar amanides, i plats molt diversos (senceres, trossejades o picades), es fan servir també per elaborar salses, i la rebosteria els reserva un lloc d’honor per a la preparació de coques, pastissos, gelats i altres postres.
Combinen bé amb la xocolata i la mel però també amb l’arròs, els formatges blaus, les pomes o la pasta.
La millor època per adquirir nous fresques és a principis del mes de novembre, quan es recull la collita.

.nous1