La meva cançó (4)

Mig any de música

Per César Martínez

Sempre es diu que hi ha una cançó per a cada persona, una cançó que la defineix; però jo estic en contra d’aquesta idea. Estic convençut que al llarg de la vida d’una persona hi ha tantes cançons especials com estats d’ànim ha patit. A continuació parlaré d’aquelles que m’han marcat més en l’últim mig any.

Primerament voldria començar explicant perquè he escollit aquest període de temps. I el cas és que, és llavors quan va començar la meva carrera com a pianista-vocalista.

Tot començà amb cançons com “Stop crying your hearth out” (Oasis). Aquestes em van permetre aprendre a tocar el piano i cantar alhora. Així vaig anar practicant i millorant i vaig unir-me a un grup. Però sens dubte les cançons que em van ser (i encara són) més inspiradores són, entre d’altres, “Where you end” i “Why does my hearth” (Ambdues de Moby), ja que em baso en les seves melodies pianístiques (i d’altres) per crear jo les meves pròpies.

Tot i això, puc afirmar amb tota seguretat que aquelles cançons que més m’han influenciat són “Stadium Arcadium” i “Snow” (dels Red Hot Chilli Peppers). Sobretot la segona em carrega d’un optimisme sobrenatural i em serveix per descarregar tensions.
Aquest ha sigut un breu i incomplet resum del que ha sigut la meva influència musical durant aquest període tan breu. Això sí, estic segur que això no ha acabat aquí i, qui sap, potser dintre d’un temps jo sigui l’autor d’una de les cançons que protagonitzi una d’aquestes redaccions.

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

La meva cançó (3)

Chiki-Chiki

Per Nicolás Santos

La música, aquest conjunt de sons tan bonics. Però, si he de ser sincer, no sóc molt aficionat a la música, no tinc ni mp3 ni ipod, no m’agrada escoltar música, prefereixo posar-me la radio i escoltar xerrades sobre esport.
Però últimament, hi ha una cançó que surt a tot arreu, televisió, ràdio, fins i tot escrita en diaris, i és una cançó molt entretinguda i m’he decantat per aquesta. (Text complet)

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

La meva cançó (2)

LA MEVA CANÇÓ: Hero de Mariah Carey

Per Cristina Garriga

La meva cançó, la meva cançó preferida…

Hi ha qui pensa que no n’hi ha cap que sigui especialment important per ningú, que perquè passi això ha d’haver succeït un moment molt important a la teva vida.

Hi ha qui pensa que una cançó no és res més que una melodia que s’utilitza per acompanyar la veu d’un cantant, que la música no pot arribar més enllà de les oïdes.

Però, realment és així? Text complet

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Posa’t a prova!

perseguitperlamort-1959.JPG

Ja s’ha activat la pàgina “Posa’t a prova!” del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta pàgina trobaràs tests de totes les matèries per verificar el teu grau de preparació per a les PAU. Tingues en compte que en aquest cas es tracta de preguntes tipus test, però que a les PAU es tracta de preguntes obertes. De tota manera, és una bona forma d’estimular l’estudi i de mesurar les teves habilitats i els teus coneixements.

Dins la matèria de llengua catalana trobaràs els apartats següents: comprensió, discurs, fonètica, lexicologia, morfologia, sintaxi i variació.

Vinga! Que no et faci mandra, estudia i posa’t a prova!

La meva cançó

Please enable Javascript and Flash to view this Flash video.

Treball escrit 6
Tens una cançó que t’identifiqui, que t’agradi, que expliqui una mica com ets tu? Quina és la cançó que sempre escoltes en els moments especials? Què recordes quan l’escoltes?

  • Tria aquesta cançó teva, especial.
  • Explica per què t’agrada, què et recorda, què et fa sentir, etc.
  • Transcriu algun petit fragment de la lletra.
  • Intenta explicar com és la música, què et suggereix.

Procés:

  • Apunta les idees que vulguis explicar.
  • Planifica el text i organitza les idees.
  • Redacta un esborrany.
  • Posa-hi un títol.
  • Revisa el text.
  • Redacta el text definitiu.

Extensió: de 200 a 250 mots.

Data de lliurament: 11 d’abril

    Fòrum sobre “La plaça del Diamant”

    portada.jpg

    Després de la lectura, de l’itinerari literari i del comentari de la novel·la… Quina és la teva opinió sobre la novel·la?

    • Ha canviat la teva percepció des de la primera lectura?
    • Quins aspectes en destacaries?
    • Hi ha algun moment que t’hagi impressionat i que vulguis comentar?
    • Tria un dels objectes emblemàtics de la novel·la. Busca un fragment en què aparegui i explica per què l’has triat.
    • Hi ha algun símbol que et sembli suggerent?

    ENVIA EL TEU COMENTARI ABANS DE L’11 DE MARÇ

    Carta a un/a noi/a de primer d’ESO

    bg_kids.jpg

    Il·lustració Quentin Blake

    Què li diries a un/a noi/a que ara comença l’ESO? Tu que ja has ets tot un expert en l’estudi i en la vida a l’institut, què li diries? Li pots donar consells? Li podries explicar què has fet tu, aquests anys d’ESO i Batxillerat? Creus que algunes de les teves experiències li poden servir?

    Aquest és el teu proper treball escrit. Data de presentació: 4 de març

    Els escenaris de “La plaça del Diamant”


    El dia 20 de febrer vam fer l’itinerari literari de La plaça del Diamant. Des de Sant Gervasi, al carrer on va néixer M. Rodoreda, fins al carrer Gran de Gràcia, passant per la Plaça del Diamant, és clar. També vam estar al carrer Montseny, davant la façana de la suposada casa de la Colometa i el Quimet, i a la Rambla de Prat cantonada Berga, on se suposa que hi havia la casa de l’adroguer Antoni. Amb una mica d’imaginació, vam veure la nostra ciutat en el túnel del temps, setanta anys enrere.
    Segur que havies passat per molts d’aquests llocs i no t’havies fixat en aquests detalls. Creus que aquest itinerari literari t’ha ajudat a entendre millor la novel·la? Què t’ha semblat el recorregut? Quin espai dels visitats t’ha semblat més interessant? Quina opinió tens d’aquesta sortida?

    Conèixer Mercè Rodoreda

    “De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal, especialment en moments que la persona no es creu per ningú observada. Em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors, la qual cosa, per a qui delera de fer grans descobertes psicològiques, és una felicitat a res no comparable. D’altres vegades crec que no hi ha res tan difícil; i més difícil encara que conèixer-se un mateix; i totes aquelles primeres i fugaces impressions que, d’inconscient a conscient passant per subconscient havien bastit un castell d’endevinalles amb la solució al castell, es desfan tan de pressa com un gelat al sol.”

    M.RODOREDA, “Clarisme”, n.26 1934

    Si vols conèixer millor l’escriptora mira els vídeos:

    1. Vida secreta. Programa “El meu avi” de TV3. Per conèixer aspectes de la seva vida.

    2. El Aleph. Per conèixer la seva obra.

    VIDA SECRETA

    [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382390.rm" width="352" height="288"/]

    EL ALEPH

    [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aleph/001_65622.rm" width="352" height="288"/]

    
    

     

    Mercè Rodoreda 1908 – 2008

    
    
    

    rodoredacargol.jpg

    Per conèixer l’autora pots visitar les pàgines següents:

  • Joc de miralls: Exposició virtual sobre la seva obra. Textos, vídeos en què molts escriptors i crítics parlen de la seva obra i de la seva personalitat literària.
  • Any Rodoreda: S’hi recullen els actes i les activitats que commemoren el centenari de l’autora.
  • Lletra UOC: Pàgina molt completa de la UOC, amb articles i textos sobre l’autora, sobre l’obra, a més de molts enllaços.
  • AELC: Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
  • 
    

    “Escric perquè m’agrada d’escriure. Si no semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por. “

    M. Rodoreda. Pròleg a Mirall Trencat.