Category Archives: Redacció

PAH

Imatge de previsualització de YouTube

Escriu una notícia responent a les preguntes: qui, què, quan, on, com i per què. Després, respon les preguntes que tens a continuació:

1.- Què és la dació en pagament?

2.- Què és una Iniciativa Legislativa Popular?

3.- Busca informació sobre els altres premis que es van donar en la gala del català de l’any.

4.- Busca informació sobre quin serà el proper desnonament més a prop del teu municipi.

Sopar… romàntic?

A partir del dibuix de Quino i, després d’0bservar les seqüències de la història, redacteu una narració (entre 100 i 150 paraules) tenint en compte els aspectes següents:

a) Doneu nom als personatges
b) Localitzeu en l’espai i en el temps la història
c) Escriviu un paràgraf per cada tres dibuixos (1-3, 4-6, 7-9) i per a l’última imatge.
d) Utilitzeu la tercera persona i el present d’indicatiu.
e) Feu esrvir amb precisió les expresssions  i els connectors de temps i de lloc.

 

Descripció d’una imatge

Busca per internet la imatge d’un paisatge o d’algun personatge i fes una descripció d’unes 150 paraules. Cal que siguis precís i que utilitzis adjectius i sintagmes preposicionals per descriure els elements de la imatge. Com sempre, compte amb l’ortografia.

El vol del supervoltor

El vol del supervoltor

La imatge del voltor de diaris és ben habitual als bars del nostre país. És l’home que, abans fins i tot de decidir què vol prendre, s’afanya cap al moble on hi ha els diaris i n’agafa un per anar-lo llegir-lo mentre pren el que sigui que prengui. Llegir el diari del bar és un fet habitual i gens blasmable –per a això hi són–, però el que distingeix els ciutadans normals que llegeixen el diari del bar del voltor de diaris és que aquest actua amb una ansietat tan desmesurada, tan grotesca, que sovint fa pensar que entra al bar no tant per prendre res sinó per llegir el diari de franc, i que si de fet demana un cafè o un tallat és per pur compromís, perquè alguna cosa hi ha de prendre si ocupa una taula.

Fa uns mesos, però, vaig descobrir un voltor de diaris que supera tots els que havia conegut fins aquell moment, i n’he conegut un munt. És el supervoltor, la mare (o el pare) de tots els voltors de diaris. Es un noi jove, mallorquí, amb un nas aguilenc, les celles ben poblades, els cabells negres i despentinats, unes patilles amples i una brotxa de pèls al mentó. Últimament du jersei fosc, texans amb la volta girada i sabatilles esportives d’un blanc embrutat. El vaig descobrir al bar Mari de l’avinguda Mistral (un pernil de primera, un bacallà a la gallega excepcional, un garró de porc per treure’s el barret…). Però no l’he vist demanar res d’això. L’he vist demanar sempre un cafè, de vegades un entrepà. Ho demana i, aleshores, surt disparat cap a la calaixera on hi ha els diaris i… I què dirien que fa? Que n’agafa un? Doncs no. Els agafa tots tres, els tres que hi ha en aquest bar: El Periódico, el Mundo Deportivo i el Marca. Els agafa tots tres i se’ls emporta a la taula. Tot per a mi i als altres que els enforquillin.

Evidentment no els llegeix tots tres alhora. En llegeix un –de fet el fulleja calmadament– i després un altre, i sovint el tercer ni el llegeix. Però això no és cap obstacle perquè, durant tota l’estona que s’està al bar, ell s’apoderi de tots. Si cap altre client decideix que també vol llegir un diari –un de sol– no pot: ells els té tots. Normalment, el que qualsevol client normal fa és agafar un diari –només un– i, quan ha acabat de llegir-lo, si té ganes de continuar llegint, doncs va al moble d’on l’ha agafat, el deixa i n’agafa un altre. Així ocupa només un diari durant l’estona que llegeix, no pas tres, dos dels quals no mira! El supervoltor ve sovint amb dos amics, de vegades amb més, però ell acostuma a ser l’únic que els fulleja. I quan acaba el cafè, o el que sigui que hagi demanat, s’aixeca, va a pagar a la barra i… què dirien que fa amb els diaris? Doncs els deixa damunt la taula, sense ni tan sols tancar-los, abandonats i oberts just per la plana que estava llegint en l’instant que de cop i volta ha decidit aixecar-se i marxar. És un paio fantàstic. Quan hi és no em perdo cap detall de la seva actuació i cada cop m’agrada més.

LV, Quim Monzó. 18-11-11

Activitat d’expressió escrita

Amb aquest article, Monzó descriu un personatge que encarna un tipus de comportament egosista: acaparar tots els diaris del bar. Pensa en un tipus de personatge que actuï d’una manera similar (el que es cola, el que no cedeix el seu seient al metro a algú que ho necessita, el que escolta música amb l’Iphone i molesta els altres, el que aparca el cotxe en doble fila per anar a comprar, etc) i redacta un text seguint l’estil de Monzó. Inventa’t un nom per a designar el teu personatge.

Extensió aproximada: 200-250 paraules

 

Història de vida lingüística

Història de vida lingüística

Al món hi ha centenars de llengües diferents, jo a casa meva sempre n’he parlat dues. Des de petita, els meus pares em van ensenyar el català i el castellà. Jo parlo català amb el meu germà, el meu pare i tota la seva família, perquè són de Lleida. En canvi, amb la meva mare i la família que tinc de part seva, parlo en castellà, perquè són de Galícia. De part de la meva mare, també tinc família al Canadà, i per comunicar-me amb ells he d’utilitzar l’anglés, perquè encara que sàpiguen una mica de castellà no hi estàn acostumats. Per això a les escoles s’estudia també l’anglés, i des dels set anys porto estudiant-lo a l’escola.
Amb els meus pares, sempre ens en sortim quan anem de vacances, perquè saben bastants idiomes que no crec que pugui arribar a aprendre’ls tots. L’any passat, a segon, teniem Alemany com a optativa a l’escola. Jo la vaig agafar per veure que tal se’m donava. La veritat es que no se’m donava gaire bé, però vaig aprendre l’essencial. Després vam estar deu dies d’intercanvi amb els nois i noies alemanys aquí i després vam marxar nosaltres cap al seu país.
Jo tinc amics amb els que parlo en castellà, amb els que parlo català i amb els que parlo totes dues llengües. Em sento còmode parlant les dues, però potser més el català perquè és el que més es parla on visc.

Paula

Extret del blog Llegir molt, escriure bé

Taller d’expressió escrita. El món trobadoresc

Escriu una narració ambientada en el món trobadoresc. Recorda que els trobadors van existir durant l’edat mitjana per les contrades de Catalunya, occitània i nord d’Itàlia. La història ha de contenir lèxic dels conceptes estudiats (alba, pastorel·la, sirventès, plany, debat, trobador, joglar, dama, gilós, lausengier, cavallers, clergues…)

Tingues cura del lèxic i utilitza paraules precises per referir-te a la indumentària, instruments, habitatges de l’època, oficis…

Extensió: 250 paraules

 

Qüestió d’estil

Tria un d’aquests vídeos i transforma el que diuen en  estil indirecte. A continuació pots llegir un exemple del vídeo 1.

Ex: L’entrevistadora va dir que feia set anys que no trepitjava un programa de televisió i que per això li feia especial il·lusió que passés per l’Ànima un músic que tothom tenia moltes ganes de recuperar,Josep Puntí, ex Adrià Puntí i exlíder d’Umpa- Pah… (deixeu de banda els comentaris afegits per l’APM)

Vídeo 1: L’entrevista a Puntí

Vídeo 2: El Doctor Slump

Vídeo 3: El món d’en Beakman

Heu de deixar els escrits a comentaris. Fins que el professor no els accepti, no apareixeran. Si el vídeo és molt llarg, no cal que transcriviu tot el que diuen; n’hi ha prou amb unes 120 paraules aproximadament.