Category Archives: Literatura

Els fruits saborosos. Algaei i les taronges

AGLAE I LES TARONGES

1. En aquest poema podem trobar reflectits el present, el passat i el futur. Indiqueu on i com. Establiu raonadament les parts del poema.
2. Quin significat té la paraula “sort”, que hi ha al penúltim vers?
3. Quins elements indiquen, al llarg del poema, l’acció de fer-se expremuda i lassa que trobem al darrer vers?
4. En què es basa la comparació d’Aglae amb les taronges?
5. Aquesta composició és una de les que segueix de manera més fidel l’estructura del vers alexandrí. Analitzeu-ne la mètrica i la rima.
6. Es poden comptabilitzar fins a vint “i” conjuncions copulatives, majoritàriament a inici de vers. Aquesta abundància constitueix una figura retòrica: digueu-ne el nom i la finalitat
o la utilitat.

Adaptació teatral del Tirant lo Blanc

El gènere teatral

A continuació teniu algunes consideracions sobre el gènere teatral que heu de tenir en compte a l’hora de fer la vostra adaptació del Tirant.

El teatre és el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat representar una acció dalt d’un escenari. Per tant, el text teatral, en principi, és creat per ser interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta unes característiques ben diferenciades:
  1. l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;
  2.  el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
  3. el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;
  4. sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)
  5. hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal
  6. les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aquí queden recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
  7. no hi ha narrador; el punt de vista és mostrat pels personatges.

El text teatral

Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text acotat i el text principal.

  •  El text escènic va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció sobre com cal desenvolupar l’espectacle. Inclou informació sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen de text escènic.
  •  El text acotat és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva i que és una anotació explicativa al marge d’una obra teatral, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions:
  1.  les acotacions d’acció són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure, entrar, sortir…)
  2. les acotacions de caracterització són indicacions sobre les característiques d’un personatge determinat: simpàtic, cruel…
  3. les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant, rient, amb ràbia…
  •  El text principal és el text que forma part de la representació. És tot allò que forma part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs…

Informació extreta del blog Aprende llengua i literatura

Expressió escrita (II) Anàlisi d’un autor (inventat)

Escriu un text explicant la vida i obra d’un autor inventat. Cal que situïs l’autor en un corrent literari real i que la informació sigui versemblant. En aquesta redacció hauràs de parlar dels fets biogràfics de l’autor, si aquests fets van influir en la seva obra, explica les característiques de la seva obra, els títols més destacats…

Pots prendre com a model els textos que trobaràs a noms propis del web http://lletra.uoc.edu/

 Ângel Guimerà

Santiago Rusiñol

La ressenya

QUÈ ÉS UNA RESSENYA

La ressenya és un text que presenta informació i valoració crítica de llibres, articles, treballs o altre tipus de creacions (investigacions, cinema, teatre…). En l’àmbit acadèmic, el procediment de ressenyar obres persegueix tres objectius fonamentals: comprendre el text, analitzar-lo en profunditat i valorar-ne la importància en relació amb una producció bibliogràfica àmplia.

Una ressenya no és un resum. La ressenya incorpora al caràcter informatiu i sumari del resum un judici valoratiu.

COM REDACTAR UNA RESSENYA

El comentari crític d’una obra és la part més difícil, sobretot si no es coneix prou bé el tema o no se’n té una opinió formada. En aquest cas, adoptar una posició crítica es pot aconseguir si s’empren les pautes que es detallen a continuació.

[1] En primer lloc, cal valorar l’actualitat del tema: és encara vigent o ja està desfasat? Com se situaria l’opinió de l’autor dins l’estat d’opinió actual? Amb quin corrent o grup s’identifica?

[2] Un cop s’ha analitzat i valorat l’actualitat, cal valorar la intencionalitat de l’autor (per què escriu això?) i l’actitud que té respecte al tema: pressupòsits ètics, històrics, polítics, filosòfics, religiosos, etc.

[3] També cal parar esment als elements preliminars de l’obra, el títol i la introducció, i analitzar si el text satisfà les expectatives creades o, altrament, si funcionaria millor un altre títol o introducció, més adequada al discurs posterior.

[4] Un altre aspecte que cal avaluar és l’habilitat de l’autor per utilitzar les fonts. S’ha de considerar si l’autor utilitza la documentació necessària i dóna referència exacta de les fonts.

[5] També s’ha d’analitzar la coherència del text: l’exposició està estructurada lògicament? Hi ha equilibri entre les diverses parts? Hi ha contradiccions? L’autor omet dades que contradirien la seva tesi? Quines conseqüències es desprenen de les tesis de l’autor?

[6] Finalment, cal considerar l’estil de l’escriptor i el to de l’obra. En aquest sentit, cal parar atenció a la varietat de mecanismes estilístics que usa per crear una prosa viva i memorable. Utilitza algun recurs per cridar l’atenció? Repeteix mots o frases? Alguns patrons de frase característics? Quin to té: seriós, humorístic, trist, sarcàstic…? És el to apropiat per a l’audiència i l’objectiu?

Font: web Argumenta. Més informació a l’enllaç: com redactar una ressenya.

Bloc per aprendre a escriure una ressenya

Exemple de ressenya. Camí d’un silenci de Jordi Clopés.

Pere Serafí

Tres són llatins en l’alta poesia,
que sens igual sostenen glòria i fama:
Homero es diu la u, que los grecs ama;
Virgili, par, segueix sa companyia.

I Ovidi tant amb ells ferm porfidia
que d’alts secrets poètics tot s’inflama,
i d’aquests dos Itàlia se’n recama,
que duraran mentre al món vida sia.

Tres són vulgars que per semblant manera
lo principat aporten dels poetes:
Petrarca i Dant, que Itàlia blasona;

Ausias March, que a Espanya tant prospera,
nos ha mostrat per obres molt eletes
que, par amb ells, mereix portar corona.