Category Archives: Gèneres periodístics

Què és una notícia?

Els criteris

A l’hora de triar les notícies que es publicaran en un diari o s’emetran en un programa de ràdio o televisió, es segueixen uns criteris:

  • Excepcionalitat (no és notícia que un gos mossegui a una persona però sí que una persona mossegui un gos).
  • Conseqüències per a la població (l’accident d’un camió cisterna que porti un producte altament contaminant).
  • Rellevància dels personatges implicats (el president del govern s’ha trencat una cama, però no és notícia si te la trenques tu).
  • Proximitat emocional (construcció d’un magatzem de residus radioactius al nostre poble).
  • Proximitat temporal (la descoberta avui d’un nou medicament contra el sida).
  • Existència d’imatges (seria un criteri molt important per la TV. No sabem gaire de conflictes al continent africà perquè no hi ha imatges).
  • Efecte agenda (la detenció d’un delinqüent perillós pot portar a parlar de les lleis, de la seguretat a les poblacions, de la marginalitat, alarmes…). (1)
  • Efecte per simpatia (un gos mata a un nen provoca que també es publiquin notícies d’atacs de gossos menys greus).

Fem de periodistes

La recepta per a redactar una bona notícia

Imatge de previsualització de YouTube

 

Una notícia es defineix com a una informació sobre un fet actual difosa per un mitjà de comunicació. La informació, matèria primera del periodisme, es converteix en notícia quan un mitjà la publica.

L’estructura d’una notícia varia en funció del mitjà de comunicació: premsa, ràdio, televisió o premsa digital. De tota manera, en tots els casos, la notícia busca la resposta a sis preguntes fonamentals que en anglès són conegudes com a Six Ws: Què (What) ha passat? Qui (Who) són els protagonistes de l’esdeveniment ? Com(hoW), Quan (When), On (Where), i Per què (Why) ha passat?

En un diari digital com el nostre, les notícies han de presentar els següents elements:

Titular. Text breu i destacat que encapçala la notícia. Un titular ha de ser clar i concís i ha de reflectir el que després ens explicarà el cos de la notícia.

Entrada. Primer paràgraf de la notícia que inclou les dades més rellevants de la mateixa. Sovint respon algunes de les Six Ws.

Cos. Text que exposa de manera ordenada el contingut de la notícia que ja s’ha exposat de forma resumida en l’entrada. Acostuma a estructurar-se per paràgrafs.

En una notícia, la informació s’organitza en forma de piràmide invertida. D’aquesta manera a l’inici de la notícia trobem la informació més rellevant. Hem de tenir en compte que molts lectors només tenen temps de llegir titulars i entrades, de manera que ens hem d’assegurar que, com a mínim, s’enduguin la informació més important.

FONT: El Periodico

La notícia

Els alumnes que no han fet la notíca sobre la roda de premsa del conseller Felip Puig han de fer el següent exercici:

1.- Per aquelles casualitats de la vida ets testimoni del robatori d”un quadre en un museu. A més, treballes de periodista en un diari molt important de la ciutat. Escriu la notícia del que acabes de veure amb un títol, subtítol i el cos de la notícia. Extensió, 150 paraules aproximadament.

Imatge de previsualització de YouTube

 

El vol del supervoltor

El vol del supervoltor

La imatge del voltor de diaris és ben habitual als bars del nostre país. És l’home que, abans fins i tot de decidir què vol prendre, s’afanya cap al moble on hi ha els diaris i n’agafa un per anar-lo llegir-lo mentre pren el que sigui que prengui. Llegir el diari del bar és un fet habitual i gens blasmable –per a això hi són–, però el que distingeix els ciutadans normals que llegeixen el diari del bar del voltor de diaris és que aquest actua amb una ansietat tan desmesurada, tan grotesca, que sovint fa pensar que entra al bar no tant per prendre res sinó per llegir el diari de franc, i que si de fet demana un cafè o un tallat és per pur compromís, perquè alguna cosa hi ha de prendre si ocupa una taula.

Fa uns mesos, però, vaig descobrir un voltor de diaris que supera tots els que havia conegut fins aquell moment, i n’he conegut un munt. És el supervoltor, la mare (o el pare) de tots els voltors de diaris. Es un noi jove, mallorquí, amb un nas aguilenc, les celles ben poblades, els cabells negres i despentinats, unes patilles amples i una brotxa de pèls al mentó. Últimament du jersei fosc, texans amb la volta girada i sabatilles esportives d’un blanc embrutat. El vaig descobrir al bar Mari de l’avinguda Mistral (un pernil de primera, un bacallà a la gallega excepcional, un garró de porc per treure’s el barret…). Però no l’he vist demanar res d’això. L’he vist demanar sempre un cafè, de vegades un entrepà. Ho demana i, aleshores, surt disparat cap a la calaixera on hi ha els diaris i… I què dirien que fa? Que n’agafa un? Doncs no. Els agafa tots tres, els tres que hi ha en aquest bar: El Periódico, el Mundo Deportivo i el Marca. Els agafa tots tres i se’ls emporta a la taula. Tot per a mi i als altres que els enforquillin.

Evidentment no els llegeix tots tres alhora. En llegeix un –de fet el fulleja calmadament– i després un altre, i sovint el tercer ni el llegeix. Però això no és cap obstacle perquè, durant tota l’estona que s’està al bar, ell s’apoderi de tots. Si cap altre client decideix que també vol llegir un diari –un de sol– no pot: ells els té tots. Normalment, el que qualsevol client normal fa és agafar un diari –només un– i, quan ha acabat de llegir-lo, si té ganes de continuar llegint, doncs va al moble d’on l’ha agafat, el deixa i n’agafa un altre. Així ocupa només un diari durant l’estona que llegeix, no pas tres, dos dels quals no mira! El supervoltor ve sovint amb dos amics, de vegades amb més, però ell acostuma a ser l’únic que els fulleja. I quan acaba el cafè, o el que sigui que hagi demanat, s’aixeca, va a pagar a la barra i… què dirien que fa amb els diaris? Doncs els deixa damunt la taula, sense ni tan sols tancar-los, abandonats i oberts just per la plana que estava llegint en l’instant que de cop i volta ha decidit aixecar-se i marxar. És un paio fantàstic. Quan hi és no em perdo cap detall de la seva actuació i cada cop m’agrada més.

LV, Quim Monzó. 18-11-11

Activitat d’expressió escrita

Amb aquest article, Monzó descriu un personatge que encarna un tipus de comportament egosista: acaparar tots els diaris del bar. Pensa en un tipus de personatge que actuï d’una manera similar (el que es cola, el que no cedeix el seu seient al metro a algú que ho necessita, el que escolta música amb l’Iphone i molesta els altres, el que aparca el cotxe en doble fila per anar a comprar, etc) i redacta un text seguint l’estil de Monzó. Inventa’t un nom per a designar el teu personatge.

Extensió aproximada: 200-250 paraules

 

Consells per fer una bona entrevista

Copia a la llibreta els consells que són correctes per fer una bona entrevista.

Per fer una entrevista cal tenir en compte algunes recomanacions, però alerta perquè s’han infiltrat algunes recomanacions errònies, a veure si saps identificar quines estan bé i quines són dolentes.

1. L’entrevista pot durar molta estona, com més minuts millor…Una hora seria l’estona correcta.

2. Hem d’interrompre a l’entrevistat al mig de l’explicació quan parla per fer més àgil l’entrevista.

3. Cal preparar les preguntes, seleccionar les més importants i organitzar-les per temes.

4. Una entrevista no és un diàleg. El principal objectiu de l’entrevista és fer que la persona entrevistada ens expliqui la seva història.

5.    Per  això, qui entrevista no ha de parlar molt. Solament quan sigui necessari, per crear un bon clima o per guiar la conversa cap als temes que volem tractar. Com sabeu, els silencis són tan importants com les paraules.

6. És recomanable fer una pregunta cada cop. Si quan entrevistem fem moltes preguntes alhora, la persona respondrà solament a una d’aquestes preguntes.

7. En una entrevista s’han de fer les primeres preguntes que et vénen al cap, sense preparar res, perquè així queda més espontani.

8.    L’entrevista és un monóleg. L’important és que l’entrevistador xerri molt.

9. És important fer moltes preguntes alhora i així l’entrevistat respondrà la pregunta que més li agradi.

10. Si apareix un silenci, no cal preocupar-se. No cal, tampoc, “omplir” el silenci amb una altra pregunta. La gent es pren el temps que necessita per contestar. Pot ser està reflexionant sobre si cal afegir alguna cosa o no, si cal corregir el que havia dit abans, etc.

11. No s’ha d’interrompre a l’altra persona quan parla. Si fa molta estona que parla d’una altra cosa, s’ha de buscar la manera de tornar al tema de l’entrevista de manera amable.

12. Cal que recordeu sempre per què fem l’entrevista i què volem saber en fer-la.

13. L’entrevista ha de finalitzar en un temps raonable.  Per això, cal pensar quin número de preguntes són les correctes

Extret de www.phpwebquest.org/…/