El vol del supervoltor
La imatge del voltor de diaris és ben habitual als bars del nostre país. És l’home que, abans fins i tot de decidir què vol prendre, s’afanya cap al moble on hi ha els diaris i n’agafa un per anar-lo llegir-lo mentre pren el que sigui que prengui. Llegir el diari del bar és un fet habitual i gens blasmable –per a això hi són–, però el que distingeix els ciutadans normals que llegeixen el diari del bar del voltor de diaris és que aquest actua amb una ansietat tan desmesurada, tan grotesca, que sovint fa pensar que entra al bar no tant per prendre res sinó per llegir el diari de franc, i que si de fet demana un cafè o un tallat és per pur compromís, perquè alguna cosa hi ha de prendre si ocupa una taula.
Fa uns mesos, però, vaig descobrir un voltor de diaris que supera tots els que havia conegut fins aquell moment, i n’he conegut un munt. És el supervoltor, la mare (o el pare) de tots els voltors de diaris. Es un noi jove, mallorquí, amb un nas aguilenc, les celles ben poblades, els cabells negres i despentinats, unes patilles amples i una brotxa de pèls al mentó. Últimament du jersei fosc, texans amb la volta girada i sabatilles esportives d’un blanc embrutat. El vaig descobrir al bar Mari de l’avinguda Mistral (un pernil de primera, un bacallà a la gallega excepcional, un garró de porc per treure’s el barret…). Però no l’he vist demanar res d’això. L’he vist demanar sempre un cafè, de vegades un entrepà. Ho demana i, aleshores, surt disparat cap a la calaixera on hi ha els diaris i… I què dirien que fa? Que n’agafa un? Doncs no. Els agafa tots tres, els tres que hi ha en aquest bar: El Periódico, el Mundo Deportivo i el Marca. Els agafa tots tres i se’ls emporta a la taula. Tot per a mi i als altres que els enforquillin.
Evidentment no els llegeix tots tres alhora. En llegeix un –de fet el fulleja calmadament– i després un altre, i sovint el tercer ni el llegeix. Però això no és cap obstacle perquè, durant tota l’estona que s’està al bar, ell s’apoderi de tots. Si cap altre client decideix que també vol llegir un diari –un de sol– no pot: ells els té tots. Normalment, el que qualsevol client normal fa és agafar un diari –només un– i, quan ha acabat de llegir-lo, si té ganes de continuar llegint, doncs va al moble d’on l’ha agafat, el deixa i n’agafa un altre. Així ocupa només un diari durant l’estona que llegeix, no pas tres, dos dels quals no mira! El supervoltor ve sovint amb dos amics, de vegades amb més, però ell acostuma a ser l’únic que els fulleja. I quan acaba el cafè, o el que sigui que hagi demanat, s’aixeca, va a pagar a la barra i… què dirien que fa amb els diaris? Doncs els deixa damunt la taula, sense ni tan sols tancar-los, abandonats i oberts just per la plana que estava llegint en l’instant que de cop i volta ha decidit aixecar-se i marxar. És un paio fantàstic. Quan hi és no em perdo cap detall de la seva actuació i cada cop m’agrada més.
LV, Quim Monzó. 18-11-11
Activitat d’expressió escrita
Amb aquest article, Monzó descriu un personatge que encarna un tipus de comportament egosista: acaparar tots els diaris del bar. Pensa en un tipus de personatge que actuï d’una manera similar (el que es cola a les cues, el que no s’aixeca per deixar seure algú que ho necessita, el que escolta música amb l’Iphone i molesta els altres, etc) i redacta un text seguint l’estil de Monzó. Inventat un nom per a designar el teu personatge.
Entrades (RSS)
desembre 21st, 2011 a les 10:23
L’IMPERTINENT
L’impertinent es el típic que es posa en totes les conversacions dels demes sempre te que dona la seva opinió encara que ningú li digui res ni se la demana ningú sempre espera que comenci alguna conversació que encara que no conegui a els que estan parlant ell ya esta esperant per di alguna tonteria o qualsevol cosa.
L’impertinent normalment no te cap tipus de aspecte físic concret però normalment no son gaire populars ya que majoritàriament tothom li cau malament aquest individu.
Evidentment si es pogués partir en trossos i molestar els demes u faria però com (que) no pot fa el que pot al seu nivell a vegades te un tipus de persona que la molesta especialment a ella en veritat es un tió curiós. Es divertit veure que com (que) no te conversacions te que buscar les dels demes
COMENTARIS
L’últim paràgraf és una mica confús. Hi falta algun signe de puntuació. Fixa’t en els errors ortogràfics com:
*els demés – els altres
*u – ho…
te (verb) – té
NOTA: 6
desembre 21st, 2011 a les 10:30
L’actuació del metge
El metges d’aquest país no treballen gens. La imatge del metge ara passa molt sovint perquè dos metges es posen a parlar i no et fan cas. Perquè parlen d’un tema i no treballen passen de les persones.
Sense anar més lluny, l’altre dia vaig anar al metge per fer la revisió. La visita la tenia a les 9:00 quan vaig anar vaig trobar tots els metges fent una tertúlia i tots els pacients esperant. I no vaig passar fins les 9:40. Els metges avui en dia com que els hi baixen elsou no fan cas als impacients. Quant vaig entrar per fer la revisió (abans d’entrar no era així?) aquest metge era amable gras, baixet amb una cara d’incrèdul.
Aquests metges són bones persones m’agrada molt les seves actuacions i cada cop m’agrada més.
COMENTARIS
Ben treballat, però cal polir una mica el text. El primer paràgraf és una mica confús. També hauries de desenvolupar una mica més l’últim paràgraf perquè es vegi més clar que ho dius amb ironia.
Ben trobat això de dir “imapcients”.
NOTA: De moment, un 5,5
desembre 21st, 2011 a les 10:32
L’ ÓS SÚPER MANDRÓS
Es el típic adult que esta assentat en l’autobús que veu a una noia embarassada i no la deixa seure perquè li dona pal aixecar-se i la pobre embarassada esta cansada i es vols seure
És un adult amb els ulls blaus les celles amples i el nas punxegut. Vaig veure una noia embarassada i la noia amb bona fé li va dir em deixes seure i el noi li va dir no veus que estic jo assentat i li va dir ves a molestar a un altre persona.
És la millor persona del món. Jo vull tornar-la a veure.
COMENTARIS
A classe no hem tingut gaire temps per acabar la redacció. Caldria que revisessis alguns aspectes com la puntuació al segon paràgraf. També cal que escriguis alguna cosa que relacioni la persona amb l’ós mandrós i que revisisi l’ortografia. Has d’escriure unes 15 línies… Ànims!
NOTA: De moment, un 3,5
desembre 29th, 2011 a les 21:56
REDACCIÓ
La imatge d’estafador astut com una guineu es habitual a alguns pobles o ciutats, en jocs d’apostar diners el típic trampós ami aquesta actitud es la que em fa ràbia, els que estafen a la gent i son molt astuts, igual que una guineu , van estafant als que poden estafar.
-L’altre dia en un casino van estafar a un joc d’apostar un grup d’estafadors estaven organitzats i ja ho tenien planejat. Al final els van enxampar però casi es porten molts diners i això no nomes passa als casinos, sinó que també en altres moltes coses com alguna gent que va venen coses.
-Per a mi que la majoria son molt difícils de enxampar i tenen un do, es poden portar molts diners sense tan esforç .Em recorden a la guineu igual d’astut. Són gent intel•ligent.
Jo de gran vull ser com ells.
COMENTARIS
L’absència de puntuació dificulta la comprensió del text.
Hauries d’haver escrit un títol.
Per què escrius un guionet al començament d’algunes frases?
Revisa el text i puntua’l correctament. NOTA: De moment, un 3.
gener 10th, 2012 a les 10:23
L’ ÓS SÚPER MANDRÓS
Es el típic adult que esta assentat en l’autobús que veu a una noia embarassada i no la deixa seure perquè li dona pal aixecar-se i la pobre embarassada esta cansada i es vols seure
És un adult amb els ulls blaus les celles amples i el nas punxegut. Vaig veure una noia embarassada, i la noia amb bona fe li va dir em deixes seure, i el noi li va dir no veus que estic jo assentat i li va dir ves a molestar a un altre persona.
L’altre dia mel vaig trobar al metge i estava ocupant dos seients i una senyora d’uns setanta anys i li va dir em deixes seure i li va dir si estic jo que et fa pensar que et deixaré seure? Doncs que estàs ocupant dos llocs i jo em vull seure en un i li va dir veten a la m…
És la millor persona del món. Jo vull tornar-la a veure
COMENTARIS II
Tot i que l’has retocat, encara hi ha força errors ortogràfics i d’expressió. NOTA: 4,5
gener 11th, 2012 a les 10:16
El pas de la tortuga
La tortuga es defineix per una persona calmosa , sense cap presa per fer les coses, ella concorre en que tot arribarà al seu degut temps sense cap mena de pressa.
Ara us parlo de la meva germana, que com per exemple menjant (es pot passar fins i tot dues hores davant del plat mastegant amb calma mentre mira les musaranyes),parlant (es por trigar molt de temps en explicar-te una història ), o fent les coses es massa lenta com les tortugues.
A aquestes persones que son molt lentes tampoc li (ELS)agraden fer res d’exercici ,ni res per l’estil. No li agraden que l’atabalin ni que l’estressin i moltes coses més.
A aquestes persones tindríem de(HAURÍEM DE) posar-les (LOS) les piles!
COMENTARIS
Ben treballat. Tens un 6,5
gener 11th, 2012 a les 10:24
ELS ESTAFADORS ASTUTS
La imatge d’estafador astut com una guineu es habitual a alguns pobles o ciutats, en jocs d’apostar diners esta el típic trampós. Ami aquesta actitud es la que em fa ràbia, els que estafen a la gent i son molt astuts, igual que una guineu , van estafant als que poden estafar.
L’altre dia en un casino van estafar a un joc d’apostar un grup d’estafadors.
(L’altre dia, en un casino, van estafar a un grup d’estafadors en un joc d’apostar. )
Estaven organitzats i ja ho tenien planejat. Al final els van enxampar però casi es porten molts diners, i això no nomes passa als casinos, sinó que també en altres moltes coses, com alguna gent que va venen coses.
Per a mi que la majoria son molt difícils de enxampar i tenen un do, es poden portar molts diners sense tan esforç .Em recorden a la guineu igual d’astut. Són gent intel•ligent.
Jo de gran vull ser com ells
COMETARIS
Ha millorat alguns aspectes, però encara es podia millorar força més. NOTA: 5,5
gener 11th, 2012 a les 22:00
La Vibora Traidora
Són el tipus de persona, que a la mínima que els hi has depositat una mica de confiança, fan alguna cosa per espatllar-ho. Per exemple, en el cas d’un secret que li expliques i al cap de tres segons ja ho sap tothom. No els hi pots depositar cap mena de confiança, perquè a la mínima t’han clavat una punyalada per l’esquena.
La persona que ara mateix hos descriure ja la coneixo de fa temps però vaig descobrir la seva verdadera personalitat fa uns quants dies quan una amiga seva li va deixar la jaqueta i ella va i la tira a la paperera després ve un noi i la pixa (no dic que aixo estigui bé però es culpa d’ella per haberla deixat allà) i ella sabent-ho se (LI)l’entrega a l’amiga li dona(FA) una abraçada, dos petons i s’envà. (SE’N VA)
Aquesta persona m’ha deixat de caure bé de cop perquè savent el que ha arribat a fer penso que un dia em podria gastar la mateixa(?) o semblant a mi.
COMENTARIS
Enviat fora de termini. Fixa’t en els errors. NOTA: 5
gener 25th, 2012 a les 11:05
LES COTORRES DEL SUPER
Semble que per treballar en un super hagis de ser una cotorra i a més, amb mala llet.
Les dependentes, algunes esclar, són tant tant cotorres que es posen a parlar quan t’han de pasar la compra per caixa, s’espliquen entre elles que si això que si allò…
Quasi sempre al super que jo vaig hi han la Lore i la Jenni, parlant del noi que s’han de lligar i amb qui han de quedar, és un xafardeig, són molt pesades, sempre parlen del mateix.
En fi són cotorres de super