Biblioteca Sant Josep de Calassanç Lleida

El Centre de Recursos del Solsonés ens proporciona una llegenda diferent de Sant Jordi.

Apa llegiu-la!!

LLEGENDA DE SERIDJE

Fa molt molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l’aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador del món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Serigje.
A Riasaka hi havia el costum d’oferir, des de l’inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d’un mal esperit, que una vegada cada rëarive (mala lluna) es presentava a l’aldea
en forma d’eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra.

En vista d’això els habitants del poble van decidir buscar la manera d’evitar que es presentés a l’aldea, i com a solució van arribar a l’acord d’oferir-li, uns dies abans del rëarive, la seva víctima, que s’escollia entre les més belles de l’aldea.

Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d’un ëpaha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna,va escoltar uns gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l’encreuament dels vijururuvivë (encreuament d’energies negatives).

Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat perla bellesa que veia lligada davant seu.
Va suspirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubi), tot repetint-se:
-          “És ella! és ella! Wewe” (bella).
Un cop tranquil·litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar:
-          “Què fas aquí i d’aquesta manera?”.
Ella li va respondre:
- “Compleixo el meu destí, el del meu poble”.
- “Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m’ho ràpidament.

Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que d’ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí.
Però, mentre estava amb aquestes cavil.lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra ruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paral.litzaven i la natura gemia.
Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l’animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:
- «Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau».

I treient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) el sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar a pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra,es diu que d’ell mai més se’n va saber res.
I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe.
En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engullit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.

Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 3.0 Spain Llicència.