El 8 de març no tindrà sentit quan el treball i el salari de dones i homes siguin equitatius; quan les empreses deixin de posar traves a les dones embarassades o amb fills; quan els permisos de maternitat i paternitat estiguin equiparats; quan les dones accedeixin als càrrecs que els pertoquen només tenint en compte la seva capacitació i formació; quan els horaris laborals permetin que els homes i les dones puguin conciliar la vida personal, laboral i familiar; quan les dones i els homes comparteixin equilibradament les tasques domèstiques, la cura dels fills i dels familiars dependents; quan les dones tinguin ple accés a l’educació; quan les dones gaudeixin d’un espai de temps per a elles mateixes; quan les dones decideixin lliurement sobre el seu cos i la seva sexualitat; quan a la història, la ciència, l’art i la literatura les dones ocupin el lloc que els pertoca; quan, amb els valors positius femenins i masculins, siguem capaços de construir una societat basada en la igualtat, la llibertat, el respecte i la solidaritat; quan en les relacions de parella desapareguin la violència i la submissió.

Com diu el filòsof Josep Mª Terricabres en el seu bloc:

La revolució per a l’alliberament i la igualtat de la dona és, doncs, encara una revolució en marxa i, en bona part, pendent. Constatar-ho, després de tants anys i de tant sofriment, ens hauria de fer caure, a tots, la cara de vergonya. Posar-hi remei aviat i de manera efectiva és un dels nostres primers deures socials.

De moment, dissortadament, el 8 de març encara té sentit.

MÉS INFORMACIÓ

Origen del Dia de la Dona
Dia Internacional de les Dones
Coeducació. Programes d’Innovació Educativa