Els nens i nenes de 2n han entrevistat a
Gonzalo Garcia (pare de la Micaela de 2n i l’Oriol de P.3)

1- Per què signes els contes amb el nom de DARABUC?
Perquè va fer un concurs i va guanyar un que es deia igual que ell i no paraven de felicitar-lo i ell va pensar que es posaria un nom diferent… es va inventar el nom de Darabuc.

2- T’agrada escriure contes?
Si molt, molt, perquè m’agraden els contes!

3- Fa molt que escrius
Si, fa molt de temps. Quan era petit ja m’agradava escriure

4- Tens secretari?
No, cap! No tinc diners per pogué pagar un secretari.

5- Escrius amb lletra lligada?
No! Escric tot amb l’ordinador, així puc canviar tot el que no m’agrada.

6- Fas tu els dibuixos (il·lustracions)?
No! Les il·lustracions els fan els dibuixants. Tinc molts amics, de molt països que fan els dibuixos dels meus llibres.

Els colors de llegir

M’ha agrada explicar un conte infantil a la Clàudia, la Clàudia és una nena discapacitada (Odette). Ha sigut bonic ajudar a explicar contes als nens i nens d’ Aspasim. La Carmen es posava molt nerviosa però la Lili era molt carinyosa (Laura).

La Lili ens ha escoltat tota l’estona i jo he estat feliç de poder estar amb ells i poder ajudar (Guillem P)
Avui m’he quedat sorprès. He notat que els nens i nens de l’ Aspasim eren feliços i que els seus professors els cuidaven molt i que també estaven molt contents (Arnau).
He descobert que la Clàudia t’entén millor amb gestos perquè és sorda (Andrea).
He après que aquests nens no poden ser independents i que necessiten molta gent al seu darrera, ells no demostren que els hi agrada parlant, ho fan amb els ulls (Cecília).
Explicar contes és més difícil del que sembla, primer em feia una mica de cosa perquè estaven nerviosos i no es controlaven gaire però després m’he adonat que estaven feliços i tots els de 4t hem sortit amb un somriure (Sofia L).. He pogut descobrir que aquests nens no són con nosaltres, no poden fer coses normals com vestir-se, caminar, llegir… M’ha agradat explicar contes (Alexis)
Ells i nosaltres som iguals, l’únic que ells necessiten molta atenció, i nosaltres els hi hem donat (Paula). He après que cuidar aquests nens és bonic i m’ha agradat però cansa una mica (Aurora).
Aquesta experiència m’ha servit de molt, hem fet que passessin una bona estona (Nil R).
El Jan i jo creiem que la Lili ha marxat amb un sentiment d’alegria. M’ha agradat! (Xavi).
Jo he notat com aquests nens expressaven sentiments sens parlar (MartÍ).
Hem estat explicant contes tota l’estona però el conte no era el més important, jo tenia un sentiment de felicitat (Nil P). Crec que en Xavi i jo ho hem fet bé perquè hem fet feliços a una nens que tenen dificultats (Jan). He descobert que nosaltres tenim molta sort perquè podem estar sols i fer les coses sols sense ajuda dels mestres (Dídac). Aquesta activitat m’ha servit per reflexionar, per veure com es comuniquen i com viuen uns nens que tenen discapacitats (Sofia F).
Quan hem començat a explicar contes tenia una mica de vergonya però quan hem acabat em sentia molt content (Alessandro).
Jo crec que tant els nens d’ Aspasim com els del Nabí, ens ho hem passat molt bé (Quim).
Semblava que els nens i nenes no t’escoltaven però jo se que hem ajudat perquè s’imaginin coses (Guillem C).
Jo he sentit una sensació molt agradable perquè els nens estaven contents de que els hi expliquéssim contes. (Clàudia).

Quan fem de padrins ens sentim com a professores! Ajudem a llegir els petits de 1r.
És divertit veure com van evolucionant al llarg de l’any.
Encara que no ho sembli, nosaltres aprenem coses amb ells.
Júlia G i Mikaela P (6è)

Com hem aconseguit l’adreça de l’Alícia (la del país de les meravelles), hem quedat que li enviarem cartes.