Te cubriré con amor la próxima vez que te vea, con caricias, con éxtasis. Deseo atiborrarte con todas las alegrías de la carne, de modo que te desmayes y mueras. Quiero que seas sorprendida por mí, y para que te confieses a ti misma que nunca siquiera habías soñado con tales transportes… Cuando seas vieja, quisiera recordaras estas pocas horas, yo quisiera que tus huesos secos temblaran con alegría cuando pienses en ellas.
“El producte més fresc, més lliure i més privat de la ment i del cor humà és una carta d’amor”. Serveixi aquesta cita de Mark Twain com a introducció al volum del seu epistolari Cartes d’amor, publicat dins de la col·lecció Grans Clàssics de l’editorial Funambulista. En ell es presenten una selecció de cartes que Samuel L. Clemens, més conegut pel seu pseudònim literari, Mark Twain, escriu entre 1868 i 1904, destinades, en la seva pràctica totalitat, a la seva estimada Livy, nom familiar afectuós d’Olivia L. Langdon.
L’ epistolari creuat entre l’ historiador Ferran Soldevila i la poetessa Rosa Leveroni constitueix un recull d’ una enorme singularitat , tant com a radiografia d’ un ampli període de temps particularment convukls com per la raó de la tensió amorosa. Perquè Soldevila en aquell moment encara era casat i mantenia amb Leveroni una relació secreta que va evolucionar des de l’ admiració entre mestre i alumna, passant per l’ enamorament encegat , fina a la placidesa serena de la complicitat corresposta, expressada en clau per tal que les cartes no els poguessin comprometre davant de tercers, o bé manifestadaoberament quan els amants se sentien del tot segurs.
Pere Calders, Cartes d’amor.
Aquí us deixo unes cartes d’amor per inspirar-vos…
La UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia. L’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes i UNESCOcat van convocar per primera vegada actes de celebració oficial de la data. Vuit ciutats catalanes van organitzar lectures d’alguns poemes a càrrec de poetes de cada indret. L’acció va obtenir una molt bona acollida i es va considerar convenient donar continuïtat a la celebració.
Des de l’any 2008, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) edita un opuscle commemoratiu del Dia Mundial que conté un poema, escollit per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües, com les altres llengües oficials en territoris espanyols, les principals llengües europees i les més parlades entre els nous ciutadans arribats des d’altres països i continents.
Enguany, el poeta Narcís Comadira ha escrit el poema Quatre paraules, que s’ha traduït a vint llengües.
Quatre paraules (Narcís Comadira)
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Tota la informació sobre les accions i celebracions al voltant del Dia Mundial de la Poesia es pot consultar al bloc http://diamundialpoesia.wordpress.com.
Un 7 de febreR de 1812, neixia en Portsmouth (Anglaterra) el gran escriptor Charles Dickens, autor d’obres tan famoses com Oliver Twist, David Copperfield, La petita Dorrit o els Papers póstums del Club Pickwick.
Si voleu conéixer l’autor, la seva època, els seus personatges, us deixem aquesta pàgina. Charles Dickens Museum
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
¿No sents una frisança, dona? Digues,
¿no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna
“Llevamos siglos preguntándonos los unos a los otros para qué sirve la literatura y el hecho de que no exista respuesta no desanimará a los futuros preguntadores. No hay respuesta posible. O las hay infinitas: la literatura sirve para entrar en una librería y sentarse en casa, por ejemplo. O para ayudar a pensar. O para nada. ¿Por qué ese sentido utilitario de las cosas? Si hay que buscar el sentido de la música, de la filosofía, de una rosa, es que no estamos entendiendo nada. Un tenedor tiene una función. La literatura no tiene una función. Aunque pueda consolar a una persona. Aunque te pueda hacer reír. Para empeorar la literatura basta con que se deje de respetar el idioma. Por ahí se empieza y por ahí se acaba”.
(José Saramago)
Per recordar a José Saramago, un curtmetratge d’animació sobre un relat curt escrit i narrat per ell mateix.
