Mireu que fem a la nostra biblioteca!

A l’igual que el Bigotis del conte, la mascota de la nostra biblioteca se sent segura i feliç a casa seva, envoltada de llibres i de nens, acariciada per les veus que cada dia desgranen mil històries fantàstiques de bruixes i monstres, pirates, ninots de fusta, mags, princeses o pigmeus.

A l’igual que ell, el nostre Bigotis sap de sobres que l’essencial rau dins d’un mateix; ha descobert que no cal buscar fora el que només es troba tancant els ulls i aspirant molt fondo…

Malgrat això, aquest matí estava nerviós: la Victòria l’havia vestit amb una samarreta verda i uns pantalons nous i els nens de sisè havien entrat molt d’hora a la biblioteca i havien mogut taules i cadires, preparant l’espai perquè tot estigués llest per a la jornada. En Bigotis no entenia ben bé què passava. Des del seu prestatge els mirava anar i venir fins que han sortit de la biblioteca tancant la porta rere ells, deixant el seu refugi a les fosques. En aquella quietud, abans de sonar el timbre que iniciava aquest dilluns, en Bigotis no ha pogut evitar impacientar-se. Seria avui el dia esperat? Se sentia una mica com l’estimat protagonista d’”Olor a mamá”: un petit ratolí escoltant, molt atent, els sorolls de l’exterior, contemplant el forat del seu cau per veure si retornava, per fi, aquella entranyable figura que feia temps n’havia sortit…

I la figura ha arribat! Tot d’una, ha obert la porta de la biblioteca i hi ha entrat amb la llum del passadís. I no estava sola, sinó que l’acompanyava algú… I el Bigotis, feliç, ha retrobat el seu esperat padrí i el de casa seva, el Ricardo, i ha conegut també la Montse, l’artífex de donar cos al ratolí tenaç del llibre dedicat a l’escola i d’il·lustrar els somnis de “Dorm petita”, entre d’altres relats.

La Montse i el Ricardo, junts, han acompanyat durant tot el matí el Bigotis. Han rebut els nens i nenes de sisè, els han posat a prova i han donat resposta a tot el que la seva gran curiositat volia saber. S’han reunit, també, amb les classes de P5 i han rigut amb les seves ocurrències mentre els explicaven el “Dorm petita” ajudats d’un kamishibai, un teatre molt especial que els ha encantat. Han recollit regals i ens els han fet; ens han ofert la seva companyia, la seva saviesa, el consell de l’esforç, de l’observació, del treball intens per aconseguir donar forma amb paraules o imatges als sentiments, a les idees que maduren persistents però humils…

Ens han ofert un preciós matí de dilluns.

I ara que ja és tard i s’acaba el dia, el Bigotis descansa tranquil, de nou, a la foscor. I encara que sí, que sent al seu interior la màgia de tot el viscut avui, no deixa d’ensumar l’aire esperant tornar a sentir aquesta olor tan especial…

Gràcies als dos.

Quan jo era petita, el meu pare ja em deia que els nens de la seva època jugaven amb qualsevol cosa. Tenien poques joguines i això aguditzava l’ingeni: un pal es convertia en una espasa pirata a l’abordatge d’un vaixell enemic, es fabricaven una pilota embolcallant papers i muntaven un partit al carrer de sota casa, una caixa de cartró buida s’omplia d’infinites possibilitats si es mirava des de la imaginació…
Avui, gràcies al vídeo que ens ha enviat la Marga, una mare molt estimada de l’escola, he recordat les paraules del meu pare i m’he adonat, també, de que jo mateixa les pronuncio quan veig que s’amunteguen les joguines a casa i els meus fills em diuen que s’avorreixen. He recordat amb nostàlgia els amics de la infància: tots els nens de l’escala que jugàvem al carrer o a casa d’un o un altre. Tots nens, jo l’única nena, tant un d’ells que no era l’Ana, sinó “el Ana”. Muntàvem espectacles i jo feia les entrades i les repartia als veïns i als altres nens del barri. Jugàvem i jugàvem… Aquells estius eterns de tardes interminables que s’omplien de jocs i de rialles!
Ara, que ja sóc gran, tinc el deure d’honrar aquella nena mig nen que em mira des de dins i que, crítica, em parla. No té edat la imaginació. Crear és casi un deure. Acompanyar aquests nens per donar-los no joguines, sinó el valor, la confiança per jugar la seva vida amb mirada creativa. Jugar també nosaltres, transformar el quotidià en improvisades eines per gaudir un dia a dia de possibilitats infinites. Jugar i jugar, crear, canviar, créixer i aprendre. Si tens un nen a prop, ajuda’l a que jugui i juga tu també, nen o nena lliure.

Siguis gran o petit, quan t’endinses en una bona història sents com  la seva màgia  t’embolcalla i se t’emporta per viure moments molt especials… Això és el que m’ha passat mentre llegia l’últim llibre d’en Ricardo Alcántara.

No us podeu perdre aquesta lectura encantadora, plena de petites histories que ens ensenyen que malgrat els entrebancs, si lluitem per tirar endavant, podem arribar a aconseguir coses que mai havíem  imaginat.

Felicitats Ricardo, estic segura que els nens gaudiran amb el teu llibre tant com ho he fet jo.

Victòria, la nostra bibliotecària

“Para los amigos del Colegio Folch i Torres, con mi agradecimiento (decidieron ponerle mi nombre a la biblioteca). ¡Vaya premio!”

Aquesta és la dedicatòria que Ricardo Alcántara ens brinda en la recent publicació dels seu llibre “Olor a mamá” de l’editorial Algar, colección Calcetín.

Des del moment que m’he assabentat, gràcies a què ha fet arribar un exemplar a l’escola amb una altra dedicatòria personal, estic emocionada i agraïda. Tots els que estimem l’escola ho vivim com un enorme premi, gràcies Ricardo.

Intentar posar paraules als sentiments és molt difícil per mi, sempre em costa. Avui em ve molt de gust intentar-ho però novament sento que no seré capaç d’expressar en aquest post tot el que m’agradaria dir.

Fa anys que tinc la sort de conèixer al Ricardo. Ha estat un enorme plaer passar estones xerrant amb ell sobre temes molt variats. És d’aquelles persones que veus de tant en tant però que quan et retrobes amb ell sembla que no ha passat el temps. Sempre l’he sentit proper, un amic que m’ha donat més confiança que altres persones que veig tot sovint. Avui m’ha commogut la seva sensibilitat perquè no només ens dedica un llibre sinó que el nostre estimat Bigotis protagonitza la història. El nostre ratolí és un personatge important en la biblioteca. Participa activament en la fantàstica aventura d’impulsar el gust per la lectura en els nostres nens i nenes. Tots el coneixen i els més petits, espontanis i naturals, l’abracen, li xerren i el fan partícip dels seus sentiments i emocions. Ell els porta històries precioses, els escriu cartes animant-los a venir a la biblioteca, es disfressa per Carnaval i surt a la rua amb tots… és un més de la nostra casa. I ara , gràcies al Ricardo, es donarà a conèixer pel món. Espero que tingui molt d’èxit. Encara no he tingut l’oportunitat de llegir-lo però us asseguro que demà mateix tindré el llibre a les meves mans. Ricardo, espero veure’t ben aviat perquè també vull una dedicatòria (si no és demanar massa). Te la canviaré per una forta abraçada.

L’equip de mestres de l’escola sempre hem desitjat que tots els nens i nenes que passen pel Folchi se l’emportin per sempre en el seu cor, que el recordin de bon grat, que tornin quan vulguin perquè sempre serà casa seva. Ara també desitjo que, en el seu paquet de vivències entranyables, posin també aquesta: “Mireu, mireu, el Ricardo Alcántara ha escrit un llibre sobre el Bigotis i ens l’ha dedicat!” Segur que molts d’ells, com jo mateixa, voldran tenir el llibre entre els preferits de la seva biblioteca personal.

¡Hasta siempre, Ricardo!

Conxi López

Sí, tornem a ser aquí. I ho fem amb la il·lusió intacta malgrat tinguem menys temps per dedicar a aquest espai que tant estimem i que tantes satisfaccions ha donat a l’escola.

Per iniciar la temporada tardorenca, un menú terrorífic: les imatges de les sessions que alguns pares i mares d’educació primària van oferir als seus fills i a tots els nens i nenes de primer a sisè. No tingueu por i atreviu-vos a contemplar com s’ho va passar de bé tothom en aquestes lectures de Halloween. Gràcies, de nou, a les famílies col·laboradores. Sí que sou de por, sí!

HALLOWEEN TORNA A LA BIBLIOTECA

Del 6 al 8 de juny, els llibres surten a trobar-nos i ens inviten a reflexionar, dialogar i aprendre. El lema d’aquest esdeveniment és “Les mil i una maneres de llegir”.

El Monestir de Sant Cugat acull experts, educadors, professionals, creadors i públic especialitzat al voltant de jornades, col·loquis i conferències. Tot es desenvolupa al “Bosc dels llibres”, un espai dissenyat per un equip d’arquitectes que convida als visitants a sentir-se com dins d’un conte.

Pocs consultar la programació seguint aquest enllaç

Clicant sobre la imatge accediràs a un article amb idees interessants per fomentar la lectura infantil.

I un altre preciós video:

La setmana passada els més grans dels petits, els nens i nenes de P5 van anar a la biblioteca pública d’Esplugues de Llobregat.

Les bibliotecàries ens van rebre, un cop més, amb tota l’amabilitat i amb tot preparat perquè fos una visita interessant i que engresqués a llegir. I els nens ho van aprofitar d’allò més. Mireu, mireu les fotos!

“Al lector de cop i volta se li ompliren de llàgrimes els ulls i una veu dolça li digué a l’oïda:
– Per què plores, si tot en aquest llibre és mentida?
I ell respongué:
– Ho sé, però tot el que sento és veritat. “

Plorar, riure, cridar, somiar… sensacions variades que ens provoca la lectura. Esperem que gaudiu amb les recomanacions d’avui.

El sopar

Michel Van Zeveren

Editorial Corimbo

Una història senzilla i divertida sobre els riscos de ser incaut, i sobretot, sobre el risc de repetir accions que ja hem comprovat que són perilloses. El conillet no fa cas al seu pare i, en lloc d’esperar prop de casa perquè sigui l’hora de sopar, decideix anar al bosc a fer un tomb. De seguida el caça un llop, que busca menjar per al ell i el seu fill… Aviat la impaciència del llobató per menjar alguna cosa abans de sopar ajudarà el conillet a escapar-se de la nevera.

Dorm petita

Ricardo Alcántara/Monse Tobella

Editorial Baula

Com cada nit, una mare acompanya la filla a l’habitació i l’ajuda a ficar-se al llit. Com cada nit, l’acotxa. Com cada nit, la nena pregunta per què a de dormir. Potser és hora de parlar del bonic viatge al país dels somnis.

Un conte preciós, amb una història molt bonica i unes il·lustracions fantàstiques de la sempre genial Montse Tobella. És d’aquells contes tan bonics de mirar com de llegir. És dolç, tendre, gairebé màgic.

L’herbari de les fades

Benjamin Lacombe/ Perez Sebastien

Editorial Baula
Per ordre de Rasputin, el científic rus Aleksandr Bogdanovitx es trasllada a Brocelianda, un bosc francès, per estudiar-hi les plantes a la recerca de l’elixir de la immortalitat. N’escriu la crònica en forma de diari i cartes als seus amics i parents. Les seves investigacions el porten gradualment al descobriment de les fades. Aquest descobriment el fa molt feliç, i decideix protegir-les de Rasputin, qui l’amenaça de seguida que descobreix que li està amagant informació. La desaparició d’ell i de la seva dona, al final del llibre, deixa obert un camí per a la imaginació.

Ja n’hi ha prou de petons

Virginia Soumagnac/ Manuela Monari

Editorial Tramuntana

Mare aquest vespre no vull petons! Prou! Estic cansat de sentir-me sempre aixafat, asfixiat, empentat, petonejat! Em mullen tota la cara! Són coses de petits! No els vull, no els vull! Em pessiguen, em piquen I em deixen una marca rodona i vermella! PROOOOU!

Avui he passat una estona molt agradable seguint la conferència  del Jaume Centelles “La resposta és en els  llibres (sobre com ajudar els infants i els joves a construir el seu propi itinerari lector)”.

El Jaume  és mestre de l’escola Sant Josep-El Pi de l’Hospitalet de Llobregat des de fa trenta-cinc anys. Ha impulsat, conjuntament amb l’equip de biblioteca, un programa d’invitació a la lectura que va ser mereixedor l’any 2008 del segon premi del Concurso Nacional de Buenas Prácticas en Bibliotecas Escolares que atorga el Ministerio de Educación y Ciencia.

Una delícia!  He tingut ocasió de viure el seu entusiasme pels llibres i per la docència en vàries ocasions i avui novament ha  aconseguit que em passessin volant dues hores.

Una de les cites que ha utilitzat em donarà peu a presentar-vos uns quants llibres dels que trobareu a la parada de Sant Jordi i que us volem recomanar.

“Cada llibre és un començament, diferent per a cada lector. A mi m’agrada i a tu no t’agrada. Per a mi es perfecte, per a tu inútil. I està bé així. Perquè els lectors son diferents. Cada llibre cerca el seu lector i cada lector cerca el seu llibre. Un lector que s’avorreix, un lector indecís o decebut, és un lector que encara no ha trobat el seu llibre.

Hi ha moltes bones raons per llegir: perquè és fascinant, perquè et remou, perquè et porta lluny, perquè…”  Beatrice Masini

Desitgem que cada llibre de la parada trobi el seu lector i cada lector trobi el seu llibre.

Bestioles i bestiasses

Ed. Cruïlla

Llibre de gran format amb immenses pàgines desplegables de més d’un metre per veure fotografies d’animals a mida real, des dels més petits com una marieta, un cargol o un ratolí fins als més grans com l’elefant.

Egipte
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: Fernando Vicente

Editorial Combel

Aquest llibre interactiu, magníficament il·lustrat, apropa els joves lectors al món fascinant i misteriós de l’antic Egipte. Cada doble pàgina és una visita privilegiada a un escenari ple de màgia: la riba del riu Nil, un mercat de la ciutat de Tebes, la galeria dels déus egipcis, les piràmides, les tombes dels grans faraons, i un grapat de jocs i enigmes per aprendre i divertir-se.

Com funciona el temps?

Autor: Christiane Dorion

Ilustrador: Beverly Young

Editorial Cruilla

Per què hi ha huracans? Què és un tornado? Per què neva? De debò que estem fent canviar el clima? Trobaràs les respostes a aquestes preguntes i moltes d’altres en aquesta emocionant exploració del temps que fa al nostre planeta. Plena de desplegables, llengüetes per estirar, solapes per alçar i moltes més coses genials per descobrir, aquesta guia carregada de dades revela un munt d’informació sobre el clima.

En Charlie i la fàbrica de xocolata

Roal Dahl

Editorial Combel

Ara tu també pots visitar la fàbrica! Aquest és el teu tiquet daurat… A en Charlie Buckeet li encanta la xocolata. El senyor Willy Wonka, l’inventor i xocolater més famós del món, ha decidit obrir les portes de la seva meravellosa fàbrica de xocolata. Només cinc nens podran passejar-se entre carmels gegants, dolços de tota mena i un riu de xocolata desfeta amb cascada i tot! En Charlie ha de trobar un Tiquet Daurat per veure complert el seu gran somni. T’gradaria acompanyar-lo? Explora el món fantàstic de Willy Wonka en aquesta edició especial del clàssic de Roal Dahl. Un clàssic de sempre ara pop-up.

Alicia al país de les meravelles

Lewis Carroll/ Rébecca Dautremer

Editorial Baula

Aquest llibre sobre la història de l’Alícia al País de les Meravelles podria semblar que torna a ser una llibre més sobre el mateix tema, però cal dir que gràcies a Rébecca Dautremer i a les seves il·lustracions, pren un concepte totalment nou i el converteix en una meravellosa obra.