Divendres a la tarda vam fer l’entrega de premis i diplomes als finalistes i guanyadors dels Jocs Florals d’aquest curs. Els treballs presentats enguany, tant a la categoria de Narrativa com a la de Poesia, han estat molt bons i el jurat ho ha tingut molt difícil per triar els millors. Tots els alumnes participants, els del Cicle Mitjà i Superior, esperaven expectants i desitjaven ser un dels seleccionats. Des d’aquí volem felicitar-los a tots perquè s’ho mereixen. Els animem a continuar escrivint i a què ens facin arribar els seus poemes i narracions.
Els més petits, els nens i nenes d’Educació Infantil i del Cicle Inicial, també han participat amb uns treballs divertits i molt originals. Cada classe ha guanyat un conte perquè també ells son mereixedors d’un premi.
Volem compartir totes aquestes feines publicades en un nou número de la revista Miralls. Esperem que us agradin.
Ahir vam celebrar els Jocs Florals d’aquest any i, com sempre, els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior van ballar unes danses precioses dirigides per la Vanesa Casas, la nostra “marxosa” i fantàstica mestra de música.
Gaudiu amb l’actuació dels més grans que ens ha emocionat, a més a més d’alegrar-nos la tarda.
Algunes sessions de biblioteca les dediquem a presentar algun d’aquells llibres que ens permeten posar sobre la taula temes “difícils” com la mort, l’homosexualitat, el sexisme…
Els nois i noies de cinquè es van repartir una selecció d’aquests contes per pensar i xerrar. Per parelles, els han llegit i ens han preparat petit resum i la seva reflexió personal. Hem preparat uns quants pòsters digitals, glogsters, que anirem mostrant des d’aquest espai.
Avui pengem el primer. La seva tutora està satisfeta amb les presentacions que han fet a l’aula i amb el col·loqui que han pogut fer partint de les lectures proposades. Us felicitem! Lectors i lectores del blog, esperem que us agradi la seva feina!
Clica sobre el títol del pòster i accediràs a l’opció full “view full size” per llegir-lo a pantalla completa.
Ha estat un Carnaval fantàstic! El millor! He sentit dir això a més d’una persona en acabar la festa a l’escola. Però cada any passa el mateix. Segurament això passa per les emocions tan intenses que sentim tots i, és clar, són més fortes que les que recordem de l’any passat.
Aquesta és una festa molt especial a l’escola. Hi participa activament tota la comunitat. Treballem molt però també la esperem i la gaudim junts. En aquesta ocasió el tema del Carnaval era Gaudí i estava relacionat amb el Comenius que coordinem.
A primera hora del matí, tothom es preparava. Bufons i Velles Quaresmes, alumnes de sisè que porten molts anys esperant aquest dia en què són protagonistes, es maquillaven, es posaven les xanques i els patins, reien esperant la seva actuació.
Els de cinquè assajaven per últim cop ritmes per animar la festa. La resta és disfressaven a les seves aules amb la col·laboració dels mestres i algunes mares i pares.
Cap a les onze del matí ens hem trobat al pati i, a ritme dels timbals, ha començat la desfilada Gaudí. Aquest any l’ha inaugurat la Tily, mascota del Comenius. El director i un mestre d’anglès, disfressats de Tily, i acompanyats de bufons amb les banderes dels països participants en el projecte, han donat pas a la resta de participants.
Unes turistes cercaven taxis per visitar obres de Gaudí i els pàrvuls de cinc anys han aparegut. Sargantanes i bancs de l’arquitecte han desfilat a continuació seguint ritmes amb molta marxa.
Més bancs i les cases Batlló han omplert la passarel·la mentre el públic no parava d’aplaudir.
Els nens i nenes de tercer han muntat la Sagrada Família i, a continuació, els de quart han ballat amb molt de ritme.
I els dissenyadors d’aquests models? Mestres gaudinians molt feliços reien,ballaven i saludaven mentre caminaven per la catifa vermella. Després els monitors, xemeneies de la Pedrera, i per últim, l’escenari s’ha omplert de turistes igualets als que passegen per Barcelona.
El moment més esperat era la sortida dels bufons i les velles quaresmes. Els caps dels dos grups entaulen una baralla dialèctica: elles que pensen que és ridícul que perdem el temps amb bajanades. Ens manen que tornem a les classes. Ells criden a la disbauxa i la bogeria. Avui mana el Rei Carnestoltes. Quan aquest arriba, els crits de fóra bruixes! es canvien pels de visca, visca! i el rei dels poca-solta, més content que un gínjol, ens fa riure mentre ens anima a començar la rua. Passegem molt animats pels carrers del poble i lluïm les nostres disfresses.
Ahir al matí els delegats de les classes de primer van venir a buscar-me perquè els ajudés a gravar mentre recitaven poemes. En acabar, vaig pujar al pis superior amb la càmera encara a les mans. L’ambient de treball als passadissos em va sorprendre. Molts nens i nenes, del Cicle Inicial sobretot, treballaven i xerraven sobre el que feien: la seva disfressa. Estaven sols, els mestres anaven i venien de les aules al passadís per si els calia algun ajut. No vaig poder evitar el gravar-los mentre els preguntava sobre la tasca que realitzaven. També vaig entrar a les aules i l’ambient era igualment fantàstic. Tots gaudint i concentrats en el què feien: dibuixant la Pedrera, imitant el trencadís, “pintant” amb plastilina les lletres de la casa Batlló… Parlaven però no cridaven, es movien però no corrien. Activitat però tranquil·litat. Mireu!
I a l’altra banda del passadís, els del C. Mitjà i Superior penjaven treballs al passadís. L’exposició encara està a mitges perquè el projecte està en procés però una noia de sisè ens explica una mica la seva feina. Escolteu-la.
Avui us presentem l’auca creada pels nois i noies de cinquè de primària. També és molt divertida. Podreu saber perquè el nostre poble es diu Esplugues de Llobregat. Mireu-la i llegiu-la!
Com vam explicar en un post anterior els alumnes del Cicle Superior van proposar-se crear auques sobre quatre llegendes del nostre poble, Esplugues de Llobregat. Les van seleccionar d’un llibre que es va gestar pels voltants de la festa de Santa Magdalena de l’any 1996 en una reunió de la Colla de Geganters.
Avui tenim el gust de presentar-vos la primera: “L’indi d’Esplugues”. Els alumnes de sisè han treballat de valent i el resultat és excel·lent! Els felicitem des d’aquí.
Us la mostrem en una presentació i també podeu el muntatge de l’auca més avall. Cliqueu cada imatge per veure-la millor.
La narració d’un conte sovint propicia converses molt interessants amb els alumnes. A l’escola ens hem plantejat aquest any que tota la comunitat educativa (pares, mestres, alumnes, monitors,…) reflexionem al voltant de la diferència. Un tema important que cal posar sobre la taula, intercanviar opinions, parlar de situacions que vivim nosaltres mateixos o veiem al nostre voltant que ens fan sentir bé o malament.
I va ser a partir de la història d’un nen sense nom, de les relacions que estableix amb la resta de persones del seu entorn i de l’amistat amb un vell roure que vam tractar aquest tema amb els alumnes de quart i cinquè de Primària.
L’expectació dels nois i noies mentre explicàvem “El nen i l’arbre” de Vivi Escriva, Edicions Jucar, va ser genial. Els hi va encantar. El protagonista és rebutjat per la resta del poble perquè no té nom. Ell és igualment feliç, juga amb els animals del bosc, que el criden pel nom que els hi ve de gust, i té una amistat molt especial amb un vell roure que el protegeix i el cuida. L’enveja dels altres arbres pel bon humor del roure que, malgrat no tenir fulles noves, sempre està alegre és un altre ingredient a tenir en compte. Ells, que ho tenen tot, estan sempre malhumorats. La situació del nen es va agreujant quan volen empresonar-lo i, finalment, un fet imprevisible els fa adonar-se que cada petita fulla que neix és important i mereix el respecte i l’atenció de tothom.
En acabar la narració els he demanat que amb una o dues paraules expressessin el primer sentiment que els venia al cap relacionat amb el conte. Injustícia, tristesa, amistat, respecte, alegria, maltracte,… han estat algunes de les paraules recollides.
Havia fotocopiat dos imatges del llibre que representaven dues idees contraposades: l’amistat del nen amb l’arbre i la burla i la incomprensió de la gent del poble respecte el nen sense nom.
He repartit una imatge diferent a cada alumne (del tipus de les que veureu a sota) perquè pensessin quina idea representava. A continuació han anat compartint les seves reflexions, explicant perquè la posaven a un lloc o un altre.
Havíem preparat altres contes que tracten el tema de la diferència. Els hem repartir per parelles i cadascuna havia de presentar a la resta de companys el llibre triat. Alguns contes seleccionats són:
Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.
A la muntanya més alta sobre la ciutat» un jove príncep encara no s’ha casat, com és costum en el seu regne. La seva mare, una reina rondinaire, insisteix que ha de trobar una princesa per casar-se. El príncep li diu a la seva mare: «Bé mamà [...] haig de dir-te que mai m’han agradat molt les princeses.» La seva mare fa desfilar una princesa després d’una altra pel castell, però cap desperta l’interès del príncep. Després d’algun temps, arriba la princesa Madaleine, escortada pel seu germà, el príncep Lee, que provoca que el príncep exclami: «Que príncep més meravellós!» El príncep immediatament s’enamora de l’altre príncep i comencen immediatament els preparatius de les noces. La història acaba amb un petó entre els dos reis.
Home de color, Jérôme Ruillier, Ed. Juventut.
Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol,o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color? Malgrat que la pell negra també té diferents pigmentacions, aquest llibre posa de manifest que blanc i negre són en definitiva colors, així doncs tots som homes de color.
Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.
Cinc animals que tothom considera horribles decideixen fer alguna cosa per tal que els altres animals els mirin d’una altre manera, i demostraran que si es fa alguna cosa interessant, els altres no es fixen en l’aspecte. Un llibre contra els prejudicis que imposa l’aspecte físic.
Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, Ed. Juventud.
Mireu-lo, és fantàstic!
Una altra meravella: Orejas de mariposa, Luisa Aguilar, Ed. Kalandraka.
Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.
Aquesta és la bella història de l’Stelalluna, una petita rat-penat que es veu separada de la seva i és adoptada per una família d’ocells. La fraternitat, la integració, els costums diferents, fan d’Stelalluna un llibre interessantíssim per tractar el tema de la convivència i la solidaritat.
Mireu alguns alumnes fent la seva presentació al grup.
Linda de Haan. Rei i Rei. Serres, 2004.
Els cinc horribles, Wolf Erlbruch, Ed. Juventud.
Stelalluna, Janell Cannon, Ed. Juventud.
