El Departament d’Ensenyament, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d’Impuls de la Lectura en totes les àrees i matèries com a eina d’aprenentatge. Així ho ha anunciat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant una intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, on ha participat a l’acte sobre la figura literària de Joan Maragall en l’any del seu centenari.
El Pla d’Impuls de la Lectura que està elaborant Ensenyament tindrà 3 eixos principals:
L’aprenentatge de la lectura, on es desenvoluparà la capacitat de llegir, comprendre i analitzar textos. L’objectiu és analitzar la forma d’ensenyar a llegir i amb quins materials es fa.
L’ús de la lectura per l’aprenentatge: un cop assolida la lectura, desenvolupar la capacitat d’usar-la com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements,
L’hàbit lector: desenvolupar l’hàbit de llegir i desvetllar els gustos personals per gaudir de la lectura.
Aquest pla es desenvoluparà fins el 2014 i es concretarà a cada servei territorial amb una actuació per 45 àrees geogràfiques en 4 nivells d’actuació:
Centres de referència. Els centres amb pràctiques excel·lents actuaran com a centres de referència i aplicaran un Pla de lectura.
Centres prioritzats per a l’Impuls de la Lectura. Cada curs es seleccionaran centres per àrea geogràfica amb resultats baixos en llengua en què es desenvoluparà una acció d’assessorament i formació.
Centres amb intenció d’elaborar un Pla de Lectura
Centres d’implementació progressiva d’actuacions d’impuls de la lectura. Centres ordinaris que rebran actuacions generals de suport per incorporar, de manera progressiva, actuacions concretes per tal de millorar la competència lectora del seu alumnat.
Una bona manera de començar el nou curs escolar és adonar-nos de la importància que tenen les biblioteques .
L’Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque, el 20 de juliol, va escriure un article d’opinió (diari el Periódico.cat) sobre: el paper de la biblioteca és clau en el tractament de la competència informacional.
Transcripció de l’article:
Es pot entendre la ‘societat xarxa’ com una estructura social conformada per xarxes d’informació, que són possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l’ala, la societat actual vol conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits molt diferents, i, sobretot, demana saber què cal fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d’habilitats, actituds i coneixements específics en l’ús de la informació. I és aquest un nou repte educatiu: ensenyar a treballar la informació, a buscar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca és clau en el tractament d’aquesta competència, sobretot perquè entre les quatre parets d’una biblioteca s’activa un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un usuari és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, qualsevol persona pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, és veritat, però el poder sovint està al servei de la mentida, de la vanitat i dels interessos personals, que no són els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. Aquest impuls de saber és etern i innat, i és l’acte més sofisticat que un ciutadà pugui iniciar mai. I la primera guspira de tot això, repeteixo, es pot activar a la més humil de les nostres biblioteques.