2 d’abril
30 03 2010Cada any, el 2 d’abril, el IBBY (International Board on Books for Young People) celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil, per tal de commemorar el naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen. Cada any és un país membre d’aquesta organització l’encarregat de realitzar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els nens del món.
Aquest any la secció d’Espanya distribueix el cartell de la il.lustradora Noemí Villamuza i el missatge de l’escriptor Eliacer Cansino, guanyadors del concurs que va convocar la OEPLI (Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil) per commemorar aquest dia.
El lema d’aquest any és Un llibre t’espera cerca’l!
Hi havia en aquell temps
un vaixell petit i fràgil
que no sabia,
que no podia
navegar
I amb una, dues, tres,
quatre, cinc i sis setmanes
per fi en va aprendre,
per fi sabia
navegar
S’aprèn a jugar abans que a llegir. I a cantar. Els nens de la meva terra entonàvem aquesta
cançó quan encara no sabia llegir cap de nosaltres. Ens aplegàvem en rotllana al carrer i,
disputant-nos les veus amb els grills de l’estiu, cantàvem una vegada i una altra la impotència
del petit vaixell que no sabia navegar.
De vegades fabricàvem vaixells de paper i els posàvem als tolls, i els vaixells s’enfonsaven
sense aconseguir arribar a cap costa.
Jo també era un vaixell petit ancorat als carrers del meu barri. Passava les tardes en un terrat
mirant amagar-se el sol per ponent, i suposava al lluny -no sabia encara si al lluny de l’espai
o al lluny del cor- un món meravellós que s’estenia més enllà d’on m’arribava la vista.
Darrere unes capses, en un armari de casa meva, també hi havia un llibre petit que no podia
navegar perquè no el llegia ningú. Quantes vegades vaig passar vora seu sense adonar-me que
existia. El vaixell de paper, encallat al fang; el llibre solitari, ocult al prestatge rere les capses
de cartó.
Un dia, la meva mà, cercant alguna cosa, va tocar el llom del llibre. Si jo fos llibre, ho contaria
així: “Un dia la mà d’un nen em va fregar la coberta i jo vaig sentir que desplegava les veles i
començava a navegar.”
¡Quina sorpresa quan per fi vaig tenir davant els ulls aquell objecte! Era un petit llibre de
pastes vermelles i filigranes daurades. El vaig obrir expectant com aquell qui troba un cofre i
anhela saber-ne el contingut. I n’hi havia per a això i per a molt més. Tan bon punt vaig
començar a llegir, vaig comprendre que l’aventura estava servida: la valentia del protagonista,
els personatges bondadosos, els malvats, les il·lustracions amb frases a peu de pàgina que
mirava una vegada i una altra, el perill, les sorpreses…, tot em va transportar a un món
apassionant i desconegut.
D’aquesta manera vaig descobrir que més enllà de casa meva hi havia un riu, i que riu avall
havia un mar i que al mar, esperant salpar, hi havia un vaixell. El primer al qual vaig pujar es
deia La Hispaniola, però tant li hauria fet que es digués Nautilus, Rocinante, la nau de
Sindbad, la barcassa de Huckleberry…; tots ells, per més que passi el temps, estaran sempre
esperant que els ulls d’un nen despleguin les seves veles i els facin llevar àncores.
Així que… no esperis més, allarga la mà, agafa un llibre, obre’l, llegeix: descobriràs, igual que
en la cançó de la meva infància, que no hi ha vaixell, per petit que sigui, que en poc temps no
aprengui a navegar.
Eliacer Cansino
Traducció Ricard Bonmatí
Il.lustració: Noemi Villamuza
Per saber-ne més:
Organització IBBY ( organització internacional pel llibre juvenil)
Categories : 5.- Efemèrides
