Marxem de vacances

12 06 2009

Ja estem arribant a final de curs. La  biblioteca farà vacances. El nou curs escolar començarem en un nou espai, més gran i més lluminós.

Però abans us volem explicar una petita història que van escriure els alumnes de cicle inicial de l’escola CEIP Ruiz Giménez de Palamós ( la trobareu a Contes de llibres – 2on premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes- Editorial Mediterrània.

UN POBLE SENSE LLIBRES

Hi havia una vegada un poble molt petit al mig de les muntanyes, on vivien un pastor i la seva família. Cada matí, el pastor es llevava molt d’hora per portar el seu ramat a pasturar dalt dels prats de les muntanyes. La seva dona preparava l’esmorzar per als seus tres fills, dos nens i una nena. Després, els nens anaven a escola, però sempre arribaven tard i remugant, perquè no els agradava gens.

Un dia, pel camí, se’ls va aparèixer una fada i els va dir:

- Què us passa? Des del meu món màgic us sento rondinar cada dia!

- Doncs això d’anar a l’escola cada dia és molt avorrit – va dir el nen.

- La senyoreta sempre ens fa llegir i llegir! – va dir la nena.

- M’agradaria que tots els llibres del poble desapareguessin! – va dir un altre.

- Doncs penseu-vos-ho molt bé – va dir la fada – si de veritat és això el que voleu, perquè he vingut per concedir-vos un desig.

-Sí, sí!! -van dir els tres nens – : que tots els llibres del poble desapareguin!

- D’acord. “Ulls de granota, llet de llangardaix, cua de gat,bigotis de ratolí, pèls de mosquit, que tots els llibres del poble desapareguin perquè jo ho he dit!”

I la fada va desaparèixer.

Els nens van continuar caminant i caminant fins arribar a l’escola, ben contents perquè sabien que no hi hauria llibres. Van trobar la senyoreta ben preocupada i estranyada, no sabia què fer, i els va dir que de moment anessin al pati. el segon dia va passar el mateix, i el tercer també… Es van començar a avorrir, es barallaven i rondinaven per qualsevol cosa…Ja no els semblava tan bona idea.

La mare. a casa volia fer un pastís i no trobar el llibre de receptes. El metge volia llegir el nom d’un medicament i no podia. Els avis volien llegir el diari…

-Ah d’acord! Us els tornaré, però amb una condició: cada setmana haureu de llegir un conte.

-D’acord, d’acord! – van dir els tres nens alhora.

I així ho van fer.

Ara ja són grans i treballen, però quan arriben a casa encara segueixen llegint un conte cada setmana als seus fill, i d’aquí a uns anys als seus néts.

I tots plegats van viure feliços, per sempre més, envoltats de llibres i pastissos.

Des d’aquí us volem animar a llegir com aquests nens i nens que van descobrir que sense llibres no sabrem les coses més meravelloses i fantàstiques hi ha en el món dels llibres, contes …

Aquí teniu alguns enllaços per trobar el llibre que sigui del vostre gust.

Fundación Germán Sánchez Ruipérez

Revista Cavall Fort

Servei d’orientació a la lectura

Revista Faristol  estiu’09 a la premsa.

Selecció dels millors llibres de l’any 2008



Amics de lectura

10 06 2009

Els alumnes de 2n d’ESO de l’IES el Pedró ens han vingut a visitar. Hem compartit un llibre.

Escrits fets pels alumnes de 2n de primària:

M’agrada  el  companys que m’ha tocat perquè explicava molt bé el llibre i també perquè es posava d’acord amb el llibre que jo triava. Ens ho hem passat molt bé.

Santi

Eric m’ha agradat molt quan m’has llegit, ets fantàstic.

Andrea

Ens ha agradat molt la noia que ens ha tocat, la Georgina. Ens ha agradat quan ens ha fet un petó, és molt guapa.

Aina N. i Lea

El nostre amic de lectura es diu Manfred. Ens hem fet amics.

Hicham i Victor L.

Ens ha agradat molt perquè ha sigut molt amable i ha llegit molt bé.  Hem compartit el llibre. Primer ha llegit ell,  desprès la Lidia i després la Carla.

Lidia i Carla

M’ha agradat molt la Vicky perquè ha llegit molt bé i és molt bonica.

Luana

M’ha agradat la nena de 2n d’ESO, com ens ho ha llegit i com ens ho ha explicat.

Aina C.

El dijous 4 de juny hem anat a l’institut dels nostres amics de lectura. Ens han preparat dues sorpreses. La primera es que tenien un pot de llauna reciclat amb un llapis a dins per cada un de nosaltres. Al final de l’activitat ens han llegit un conte molt bonic i ens l’han regalat per la biblioteca de l’escola.



Butlletí de la biblioteca

2 06 2009

Ens hem engrescat a fer el 1r butlletí de la biblioteca.

Cliqueu AQUÍ



Dia mundial del medi ambient

1 06 2009

El 5 de juny és el DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT.

Aquí teniu un enllaç per saber-ne més  i voleu utilitzar els recursos a la biblioteca.

Llibres relacionats, aquí teniu l’enllaç

Hi havia una vegada…

Hi havia un Planeta molt bonic amb boscos, muntanyes, aigua, rius, animals i ciutats… Els habitants d’aquest Planeta però, es tornaren molt deixats.

Cada cop que menjaven o feien servir alguna cosa, llençaven l’embolcall o els papers a terra. Per exemple, com quan algú menja un xiclet o caramel i deixa caure el paper a terra. Totes les deixalles s’anaven acumulant. T’imagines quina quantitat de brutícia hi havia? Muntanyes i muntanyes.

El pobre Planeta cada cop se sentia més cansat, no podia aguantar el pes de les deixalles. El Sol i la Lluna el miraven des de dalt, però no el podien subjectar amb els seus curts braços. Fins que un dia el Planeta no va poder més i es va posar malalt. Llavors, va començar a caure i caure, i es va perdre en l’univers. Era terrible!!!

El Sol i la Lluna ja no sabien on brillar, així que es reuniren per trobar junts una solució. La Lluna tenia uns amics astronautes molt nets que podien ajudar-los.

El Sol i la Lluna van enviar els estels a buscar els astronautes que vingueren ràpidament. Primer de tot calia trobar el Planeta. Havia caigut en un forat negre on no hi havia res. Estava molt brut i malalt. Els meus amics es posaren mans a la feina i el netejaren de dalt a baix.
Mica en mica van aconseguir netejar el Planeta, aleshores com que no pesava tant va començar a pujar i pujar, fins arribar al seu lloc, al costat del Sol i la Lluna.

I així va ser com els meus amics van salvar el Planeta i els seus habitants, i veient el que havia passat, van prometre no embrutar-lo mai més. Com que els “Cubis” havien fet nous amics decidiren quedar-se per ajudar-los.

Com a regal als nostres amics herois, els habitants van tornar a batejar el Planeta amb un nou nom: AMBINET, i així fou com va néixer aquest nou món on jo visc ara i on també viuen els meus amics.

Ara, des de la Terra, que és on vius tu, estem rebent missatges de socors. Per això han vingut, segur que els has vist algun cop pel carrer. Estan fent neteja de la Terra, vols donar-los un cop de mà?



Jocs de fantasia

1 06 2009

A partir del llibre: Jocs de fantasia, autor: Gianni Rodari, editorial: Baula.

Els alumnes de tercer han creat els seus propis escrits. Aquí en van uns quants:

QUÈ PASSARIA SI DESAPAREGUÉS TOTA LA ROBA DEL MÓN?

EL MÓN DESPULLAT

Hi havia una vegada un món que hi havia roba. Però un dia un nen se li va trencar la roba, després totes les persones se’ls va trencar la roba. Els escombriaires van agafar tota la roba de les botigues i va ser un món despullat i totes les persones van tenir vergonya. Però després s’hi van acostumar i conte contat, conte acabat.

MOUNIR

QUÈ PASSARIA SI L’ASCENSOR BAIXÉS FINS AL FONS DE LA TERRA?

L’ASCENSOR A JÚPITER

Una vegada hi havia una nena que anava a l’escola i per pujar a la classe hi havia moltes escales i es cansava molt. Quan va arribar a casa li va preguntar a la seva mare si  hi havia algun ascensor a alguna cosa perquè no es cansés. La seva mare li va dir que hi havia un ascensor, però estava fet feia molt temps, que millor no hi pugés per què estava espatllat. L’endemà la nena hi va pujar i resulta que sí que estava espatllat i l’ascensor va baixar i baixar i va anar a parar a Júpiter i des d’aquell dia va ser la reina del planeta júpiter.

MEL