Arxiu d'etiquetes: llenguatge

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

Capturabancos

Ningú qüestiona que practicar esport és la millor manera de mantenir el cos en òptimes condicions i de millorar el seu rendiment en diferents nivells. Quan entrenem, normalment es busca millorar marques o preparar una competició, però en altres casos hi ha gent que simplement vol entrenar per posar-se o mantenir-se en forma. És lògic pensar que no podem ser unes persones esportistes si no practiquem exercici sovint i entrenem el nostre cos per realitzar l’esport que ens agrada més.
L’esport de la nostra àrea cranial és la lectura. La lectura, a més de millorar l’empatia i la comprensió dels altres, és un dels millors exercicis possibles per mantenir en forma el cervell i les capacitats mentals.De fet és un exercici que es pot fer cada dia amb aquest bloc
Quan llegim activem preferentment l’hemisferi esquerre del cervell, que és el del llenguatge i el més dotat de capacitats analítiques en la majoria de les persones.
Concretem:
Les escorces occipital i temporal s’activen per veure i reconèixer el valor semàntic de les paraules, és a dir, el seu significat. L’escorça frontal motora s’activa quan evoquem mentalment els sons de les paraules que llegim. Els records que evoca la interpretació del que s’ha llegit activen poderosament l’hipocamp i el lòbul temporal medial. Les narracions i els continguts sentimentals de l’escrit, siguin o no de ficció, activen l’amígdala i altres àrees emocionals del cervell. El raonament sobre el contingut i la semàntica del que s’ha llegit activen l’escorça prefrontal i la memòria de treball, que és la que fem servir per resoldre problemes, planificar el futur i prendre decisions. Està comprovat que l’activació regular d’aquesta part del cervell fomenta no només la capacitat de raonar, sinó també, en certa mesura, la intel·ligència de les persones.

FONT:
http://elpais.com/elpais/2017/01/11/ciencia/1484155657_662258.html

MALETES VIATGERES

Maletes viatgeres

Què és una maleta viatgera?
És una maleta farcida de llibres molt interessants que va donant voltes per les cases de tots els nens i nenes del’escola.
Com  més voltesl la maleta dóna, més contenta està, doncs tot el que hi ha en el seu interior ho han pogut compartir més famílies.

Els objectius d’aquesta proposta són:

  • Contribuir a la presa de consciència de la importància que té la família en el foment de la lectura.
  • Afavorir i compartir el gust per la lectura.
  • Desvetllar la capacitat de creació i imaginació.
  • Utilitzar els recursos que ens ofereix la biblioteca escolar.

Esperem que aquestes lectures compartides us agradin i us animin per continuar llegint en família.lectura

EL “BOOM” DEL TEXT BREU

Hem trobat a la xarxa aquesta reflexió al voltant de l’escriptura i ens ha semblat interessant de compartir. Diu així:

A primera vista, els textos breus semblen un assumpte lleuger i superficial, propi de còmics, “showmen”, manipuladors o propagandistes. No obstant això, triar les paraules més convincents, elevades i persuasives per comunicar és tasca noble com poques, a la qual s’han dedicat ments i poetes de tots els temps.

La capacitat de síntesi és imprescindible en la comunicació, sempre marcada per l’actualitat i altres condicionaments de temps i espai. Es fa necessari interessar, convèncer, commoure, ajudar o portar a l’acció en temps escassos: trobar resums que indiquin exactament què diferencia una marca, institució o idea de les altres. Quan els textos són realment bons, passen a formar part de la cultura popular i es converteixen en tema de conversa.

La necessitat de frases curtes i intel·ligents ha fet que en la publicitat brillin els escriptors. Persones com David Ogilvy, Leo Burnett o Bill Bernbach van fer el seu aprenentatge redactant anuncis. Però l’impacte dels textos breus va bastant més enllà de la publicitat. Els guions de cinema són rics en cites memorables. Els polítics busquen grans frases, seguint la fecunda tradició anglosaxona de Lincoln, Winston Churchill, JFK o Martin Luther King. En realitat, el bon ús de les paraules és part imprescindible del treball en bona part de les activitats professionals que exercim en aquesta època que alguns anomenen “era de la comunicació”.

Alguns pensaven que el desenvolupament d’Internet anava a ser el “cop de gràcia” per a l’escriptura. En realitat, la xarxa genera noves oportunitats per als textos. Persones que no escrivien han tornat a fer-ho en els seus blocs. Hem d’escriure correus electrònics, SMS o missatges en WhatsApp, Facebook, LinkedIn o snapchat. Twitter és també text, i resulta, sovint, un recull de cites valuoses, encara que només es disposi de 140 caràcters.
De vegades, els textos breus adquireixen vida pròpia i la transmissió oral desfigura el seu significat original, provocant tòpics, errors o confusions. Alguns s’han convertit en mites o “llegendes urbanes” que convé aclarir. En qualsevol cas, els poden reflectir ideals, i són font d’optimisme i esperança, exponents dels elements d’humanitat connaturals a la millor comunicació.

Potser els textos hagin de ser ara breus i reduïts, però això no n’ha minvat el valor. La major part de les paraules se les emporta el vent. Però les grans frases breus són memorables, perduren i resisteixen el pas del temps. Escriure segueix sent tan vital com sempre.

FONT: c4etrends.blogspot.com

PER QUÈ LECTURA GLOBAL?

Per la xarxa corren moltes imatges interessants, aquesta que us presentem és una juguesca que confirma la importància de la lectura global en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Nosaltres els adults som lectors experts que fem servir mecanimes globals, per arribar a l’excel·lència lectora els mètodes globals aporten un aprenentatge important. La nostra proposta és que des d’infantil i a l’inici de primària els nens juguin amb paraules més que amb lletres, que les tinguin a mà, que les vegin als seus entorns, que siguin significatives i que els convidem a viure i jugar amb elles.

12027714_871960319508059_2608900058033866328_n

 

FONT:EDUQUEMCAMINANT.BLOCSPOT.COM