Arxiu d'etiquetes: LECTURA

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

Capturabancos

Ningú qüestiona que practicar esport és la millor manera de mantenir el cos en òptimes condicions i de millorar el seu rendiment en diferents nivells. Quan entrenem, normalment es busca millorar marques o preparar una competició, però en altres casos hi ha gent que simplement vol entrenar per posar-se o mantenir-se en forma. És lògic pensar que no podem ser unes persones esportistes si no practiquem exercici sovint i entrenem el nostre cos per realitzar l’esport que ens agrada més.
L’esport de la nostra àrea cranial és la lectura. La lectura, a més de millorar l’empatia i la comprensió dels altres, és un dels millors exercicis possibles per mantenir en forma el cervell i les capacitats mentals.De fet és un exercici que es pot fer cada dia amb aquest bloc
Quan llegim activem preferentment l’hemisferi esquerre del cervell, que és el del llenguatge i el més dotat de capacitats analítiques en la majoria de les persones.
Concretem:
Les escorces occipital i temporal s’activen per veure i reconèixer el valor semàntic de les paraules, és a dir, el seu significat. L’escorça frontal motora s’activa quan evoquem mentalment els sons de les paraules que llegim. Els records que evoca la interpretació del que s’ha llegit activen poderosament l’hipocamp i el lòbul temporal medial. Les narracions i els continguts sentimentals de l’escrit, siguin o no de ficció, activen l’amígdala i altres àrees emocionals del cervell. El raonament sobre el contingut i la semàntica del que s’ha llegit activen l’escorça prefrontal i la memòria de treball, que és la que fem servir per resoldre problemes, planificar el futur i prendre decisions. Està comprovat que l’activació regular d’aquesta part del cervell fomenta no només la capacitat de raonar, sinó també, en certa mesura, la intel·ligència de les persones.

FONT:
http://elpais.com/elpais/2017/01/11/ciencia/1484155657_662258.html

Apadrinament lector QUART- P-5

L’ activitat d’apadrinament lector es duu a terme amb molta il•lusió, ja que implica agermanar alumnes de diferents cursos, amb uns objectius ben clars: potenciar el gust per la lectura, millorar-ne la comprensió i, per últim, però no menys important, establir lligams de convivència i amistat entre els infants de P5 d’Educació Infantil i els de quart de C. Mitjà.
La dinàmica de l’apadrinament consisteix en aparellar l’alumnat de quart (que esdevenen els padrins o padrines) amb el de P5 (que són els fillols o filloles). Aquests parelles són permanents durant el curs i entre elles sorgeix una relació especial.
Cada quinze dies els padrins i padrines de quart van a buscar els seus fillols o filloles i llegeixen plegats: pot llegir el fillol i la padrina fa preguntes, pot llegir el padrí i el fillol escolta, la padrina pot fer preguntes de comprensió…
Esperem que l’apadrinament lector sigui una de les activitats de l’escola que recordin amb un especial afecte!

Apadrinament lector quart B- P5A on PhotoPeach

LLEGIR PER A QUE?

Llegir per a plorar, per a somiar i amar. Per a viure més, i viure intensament. Per detindre el temps. Llegir per adonar-nos que estem vius. Per a conéixer als altres i a mi també. Llegir per a viatjar quan no hi han diners. Llegir per a descobrir que no estem a soles. Per explorar. Per evadir-nos i per plorar. Per a riure i crear el món al nostre gust. Per a aprendre, per a saber. Per a no dubtar. Llegir per a fugir del soroll. Llegir per combatir la ignorància. Llegir per a jugar i disfrutar…

Ens agrada llegir on PhotoPeach

UN CONTE PER PENSAR

el-nino-que-pudo-hacerlo-eloy-moreno-825x350

El niño que pudo hacerlo

Dos niños llevaban toda la mañana patinando sobre un lago helado cuando, de pronto, el hielo se rompió y uno de ellos cayó al agua. La corriente interna lo desplazó unos metros por debajo de la parte helada, por lo que para salvarlo la única opción que había era romper la capa que lo cubría.

Su amigo comenzó a gritar pidiendo ayuda, pero al ver que nadie acudía buscó rápidamente una piedra y comenzó a golpear el hielo con todas sus fuerzas.
Golpeó, golpeó y golpeó hasta que con-siguió abrir una grieta por la que metió el brazo para agarrar a su compañero y salvarlo.

A los pocos minutos, avisados por los vecinos que habían oído los gritos de socorro, llegaron los bomberos.

Cuando les contaron lo ocurrido, no paraban de preguntarse cómo aquel niño tan pequeño había sido capaz de romper una capa de hielo tan gruesa.
-Es imposible que con esas manos lo haya logrado, es imposible, no tiene la fuerza suficiente ¿cómo ha podido conseguirlo? -comentaban entre ellos.

Un anciano que estaba por los alrededores, al escuchar la conversación, se acercó a los bomberos.
-Yo sí sé cómo lo hizo -dijo.
-¿Cómo? -respondieron sorprendidos.
-No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo.

Eloy Moreno. Adaptación de un cuento popular.

cuentos

FONT:http://www.blog.eloymoreno.com/el-nino-que-pudo-hacerlo/

MALETES VIATGERES

Maletes viatgeres

Què és una maleta viatgera?
És una maleta farcida de llibres molt interessants que va donant voltes per les cases de tots els nens i nenes del’escola.
Com  més voltesl la maleta dóna, més contenta està, doncs tot el que hi ha en el seu interior ho han pogut compartir més famílies.

Els objectius d’aquesta proposta són:

  • Contribuir a la presa de consciència de la importància que té la família en el foment de la lectura.
  • Afavorir i compartir el gust per la lectura.
  • Desvetllar la capacitat de creació i imaginació.
  • Utilitzar els recursos que ens ofereix la biblioteca escolar.

Esperem que aquestes lectures compartides us agradin i us animin per continuar llegint en família.lectura

EL “BOOM” DEL TEXT BREU

Hem trobat a la xarxa aquesta reflexió al voltant de l’escriptura i ens ha semblat interessant de compartir. Diu així:

A primera vista, els textos breus semblen un assumpte lleuger i superficial, propi de còmics, “showmen”, manipuladors o propagandistes. No obstant això, triar les paraules més convincents, elevades i persuasives per comunicar és tasca noble com poques, a la qual s’han dedicat ments i poetes de tots els temps.

La capacitat de síntesi és imprescindible en la comunicació, sempre marcada per l’actualitat i altres condicionaments de temps i espai. Es fa necessari interessar, convèncer, commoure, ajudar o portar a l’acció en temps escassos: trobar resums que indiquin exactament què diferencia una marca, institució o idea de les altres. Quan els textos són realment bons, passen a formar part de la cultura popular i es converteixen en tema de conversa.

La necessitat de frases curtes i intel·ligents ha fet que en la publicitat brillin els escriptors. Persones com David Ogilvy, Leo Burnett o Bill Bernbach van fer el seu aprenentatge redactant anuncis. Però l’impacte dels textos breus va bastant més enllà de la publicitat. Els guions de cinema són rics en cites memorables. Els polítics busquen grans frases, seguint la fecunda tradició anglosaxona de Lincoln, Winston Churchill, JFK o Martin Luther King. En realitat, el bon ús de les paraules és part imprescindible del treball en bona part de les activitats professionals que exercim en aquesta època que alguns anomenen “era de la comunicació”.

Alguns pensaven que el desenvolupament d’Internet anava a ser el “cop de gràcia” per a l’escriptura. En realitat, la xarxa genera noves oportunitats per als textos. Persones que no escrivien han tornat a fer-ho en els seus blocs. Hem d’escriure correus electrònics, SMS o missatges en WhatsApp, Facebook, LinkedIn o snapchat. Twitter és també text, i resulta, sovint, un recull de cites valuoses, encara que només es disposi de 140 caràcters.
De vegades, els textos breus adquireixen vida pròpia i la transmissió oral desfigura el seu significat original, provocant tòpics, errors o confusions. Alguns s’han convertit en mites o “llegendes urbanes” que convé aclarir. En qualsevol cas, els poden reflectir ideals, i són font d’optimisme i esperança, exponents dels elements d’humanitat connaturals a la millor comunicació.

Potser els textos hagin de ser ara breus i reduïts, però això no n’ha minvat el valor. La major part de les paraules se les emporta el vent. Però les grans frases breus són memorables, perduren i resisteixen el pas del temps. Escriure segueix sent tan vital com sempre.

FONT: c4etrends.blogspot.com

PER QUÈ LECTURA GLOBAL?

Per la xarxa corren moltes imatges interessants, aquesta que us presentem és una juguesca que confirma la importància de la lectura global en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Nosaltres els adults som lectors experts que fem servir mecanimes globals, per arribar a l’excel·lència lectora els mètodes globals aporten un aprenentatge important. La nostra proposta és que des d’infantil i a l’inici de primària els nens juguin amb paraules més que amb lletres, que les tinguin a mà, que les vegin als seus entorns, que siguin significatives i que els convidem a viure i jugar amb elles.

12027714_871960319508059_2608900058033866328_n

 

FONT:EDUQUEMCAMINANT.BLOCSPOT.COM

La Piràmide de la Lectura

 

Foto petita

Una proposta de construcció del propi hàbit lector.

El Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístic, dins del programa ILEC (Impuls de la lectura) ha editat uns materials que es repartiran a les escoles i instituts. Es diu  La Piràmide de la lectura i vol ser “una eina de reflexió sobre algunes de les activitats que propicien la implicació de l’alumne en la lectura i, de retruc, faciliten l’adquisició de l’hàbit lector, amb la finalitat d’orientar o reorientar la seva tasca docent i establir línies de continuïtat amb la família i l’entorn”.

Segons podem llegir a la introducció del document que acompanya els cartells “El primer esbós va sorgir a l’Escola El Temple, de Tortosa, amb la pretensió de crear un recurs gràfic que permetés fer visibles diverses accions que podien afavorir el progrés lector dels alumnes i, alhora, establir les bases de l’hàbit lector. 

L’Escola El Temple va veure que el concepte i el format de les piràmides ja existents (d’alimentació i d’activitat física) també podia ser útil per la promoció de la lectura. Una bona pensada! De la mateixa manera que hi ha certs tipus d’aliments i d’activitats físiques que, consumits i desenvolupades (respectivament) en la mesura adequada, contribueixen a crear uns hàbits de vida saludables, també hi ha accions o activitats relacionades amb la lectura que, fetes amb la freqüència adequada, poden propiciar el desenvolupament de l’hàbit lector en els alumnes.”

És un material senzill però ben pensat i molt pràctic. Té en compte que desenvolupar l’hàbit lector dels alumnes és una tasca a la qual els centres dediquen molts esforços. Mitjançant la piràmide es volen fer evidents algunes de les principals accions que permeten desenvolupar l’hàbit lector dels infants i dels joves.