Arxiu d'etiquetes: aprenentatge

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

RAONS CIENTÍFIQUES PER LLEGIR MÉS DEL QUE LLEGIM

Capturabancos

Ningú qüestiona que practicar esport és la millor manera de mantenir el cos en òptimes condicions i de millorar el seu rendiment en diferents nivells. Quan entrenem, normalment es busca millorar marques o preparar una competició, però en altres casos hi ha gent que simplement vol entrenar per posar-se o mantenir-se en forma. És lògic pensar que no podem ser unes persones esportistes si no practiquem exercici sovint i entrenem el nostre cos per realitzar l’esport que ens agrada més.
L’esport de la nostra àrea cranial és la lectura. La lectura, a més de millorar l’empatia i la comprensió dels altres, és un dels millors exercicis possibles per mantenir en forma el cervell i les capacitats mentals.De fet és un exercici que es pot fer cada dia amb aquest bloc
Quan llegim activem preferentment l’hemisferi esquerre del cervell, que és el del llenguatge i el més dotat de capacitats analítiques en la majoria de les persones.
Concretem:
Les escorces occipital i temporal s’activen per veure i reconèixer el valor semàntic de les paraules, és a dir, el seu significat. L’escorça frontal motora s’activa quan evoquem mentalment els sons de les paraules que llegim. Els records que evoca la interpretació del que s’ha llegit activen poderosament l’hipocamp i el lòbul temporal medial. Les narracions i els continguts sentimentals de l’escrit, siguin o no de ficció, activen l’amígdala i altres àrees emocionals del cervell. El raonament sobre el contingut i la semàntica del que s’ha llegit activen l’escorça prefrontal i la memòria de treball, que és la que fem servir per resoldre problemes, planificar el futur i prendre decisions. Està comprovat que l’activació regular d’aquesta part del cervell fomenta no només la capacitat de raonar, sinó també, en certa mesura, la intel·ligència de les persones.

FONT:
http://elpais.com/elpais/2017/01/11/ciencia/1484155657_662258.html

La gran fàbrica de les paraules

La gran fabrica de les paraules

Ja fa un parell de setmanes ens va arribar a l’aula un conte tendre i ple de sentit crític titulat “La gran fàbrica de les paraules”.

En aquesta història ens trobem un país on la gent per parlar necessita diners per poder comprar les paraules que vol dir i, és clar, només poden fer-ho aquelles persones que tenen molts diners. En aquest país hi trobem un nen enamorat de la seva veïna. El dia del seu aniversari aquest li regala tres paraules que un dia de vent va caçar amb el seu caçapapallones.

 

Primerament, es va compartir l´objectiu de la lectura: a EI sempre diem que “és pasar-nos-ho bé amb els contes però a més avui volem que durant la lectura imagineu/ visualitzeu com es senten els personatges de la història”.

 

Abans de la lectura

Es van fer hipòtesis a partir de la portada i del títol.

  • De què penseu que anirà aquest conte? Què us ho fa pensar?
  • A partir del títol què creieu que passarà? Per què ?

Durant la lectura

S´inicia la lectura i ens anem aturant en diferents parts preguntant:

  • Com us sentiríeu vosaltres si a l´hora de sopar no puguéssiu dir res als vostres pares? No puguéssiu explicar el que heu fet al cole o compartir com us ha anat el dia.

Fer connexions i empatitzar amb el protagonista.

  • I si per a poder parlar haguéssiu de tenir abans la paraula comprada? Visualitzar.
  • Hi ha altres formes de comunicar-nos? (Fer emergir al debat la comunicació no verbal).

M´enteneu si us faig un gest i el meu aspecte és d´enfadada? O al contrari si us faig un gest amb un somriure mirant-vos als ulls tendrament?

  • Iniciar l´estratègia de la inferència de la paraula “rebaixes” i fer-los pensar amb quines paraules creuen que podrien comparar de rebaixes.
  • Fer-los posar a la pell del protagonista, l´Oriol, enamorat de la veïna, i que no li pot dir amb paraules el què sent? Visualitzar

Fer-los adonar que nosaltres ho tenim molt fácil per a expresar-nos lliurement amb les paraules….

 

  • Hipotetitzar sobre a qui creuen que farà cas l´Ariadna: a l´Óscar (el nen ric que té totes les paraules d´amor) o a l´Oriol ( que no en té quasi cap, tan sols tres i sense sentit, però les diu tendrament i amb amor).

Després de contar i escoltar el conte vàrem iniciar una petita conversa literària.

Es va preguntar:

  • Si consideraven que les paraules boniques havien de ser les més cares.
  • Quines paraules creien que havien de ser les més barates i per què.
  • Els agradaria viure en aquest país on abans de parlar haguessis hagut de comprar les paraules.
  • lelament, se´ls va proposar que deixaríem uns pots retolats amb: “paraules boniques”, “paraules dolces”, “ paraules de ràbia”…

I lliurement podrien escriure paraules i guardar-les als pots corresponents.

Fins i tot, en una propera sessió se´ls pot proposar que penssin  quines paraules voldrien comprar per a dir als seus pares a la nit per sopar i les escriguin.

5 7

UN CONTE PER PENSAR

el-nino-que-pudo-hacerlo-eloy-moreno-825x350

El niño que pudo hacerlo

Dos niños llevaban toda la mañana patinando sobre un lago helado cuando, de pronto, el hielo se rompió y uno de ellos cayó al agua. La corriente interna lo desplazó unos metros por debajo de la parte helada, por lo que para salvarlo la única opción que había era romper la capa que lo cubría.

Su amigo comenzó a gritar pidiendo ayuda, pero al ver que nadie acudía buscó rápidamente una piedra y comenzó a golpear el hielo con todas sus fuerzas.
Golpeó, golpeó y golpeó hasta que con-siguió abrir una grieta por la que metió el brazo para agarrar a su compañero y salvarlo.

A los pocos minutos, avisados por los vecinos que habían oído los gritos de socorro, llegaron los bomberos.

Cuando les contaron lo ocurrido, no paraban de preguntarse cómo aquel niño tan pequeño había sido capaz de romper una capa de hielo tan gruesa.
-Es imposible que con esas manos lo haya logrado, es imposible, no tiene la fuerza suficiente ¿cómo ha podido conseguirlo? -comentaban entre ellos.

Un anciano que estaba por los alrededores, al escuchar la conversación, se acercó a los bomberos.
-Yo sí sé cómo lo hizo -dijo.
-¿Cómo? -respondieron sorprendidos.
-No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo.

Eloy Moreno. Adaptación de un cuento popular.

cuentos

FONT:http://www.blog.eloymoreno.com/el-nino-que-pudo-hacerlo/

PRÈSTEC BIBLIOTECA ALGUAIRE

Racó d’ exposició de llibres i àlbums il.lustrats.
Cada mes la biblioteca pública d’Alguaire ens fa un prèstec especial. Ens deixa 20 llibres durant un mes.

Hi ha àlbums il..lustrats fascinants, llibres  de diverses temàtiques i tipologies textuals.

Intentem que el gust per la lectura entri per una altra porta… La de l’afecte que ens genera les bones estones de lectura compartida i la de l’estima cap als llibres.

MALETES VIATGERES

Maletes viatgeres

Què és una maleta viatgera?
És una maleta farcida de llibres molt interessants que va donant voltes per les cases de tots els nens i nenes del’escola.
Com  més voltesl la maleta dóna, més contenta està, doncs tot el que hi ha en el seu interior ho han pogut compartir més famílies.

Els objectius d’aquesta proposta són:

  • Contribuir a la presa de consciència de la importància que té la família en el foment de la lectura.
  • Afavorir i compartir el gust per la lectura.
  • Desvetllar la capacitat de creació i imaginació.
  • Utilitzar els recursos que ens ofereix la biblioteca escolar.

Esperem que aquestes lectures compartides us agradin i us animin per continuar llegint en família.lectura

EL “BOOM” DEL TEXT BREU

Hem trobat a la xarxa aquesta reflexió al voltant de l’escriptura i ens ha semblat interessant de compartir. Diu així:

A primera vista, els textos breus semblen un assumpte lleuger i superficial, propi de còmics, “showmen”, manipuladors o propagandistes. No obstant això, triar les paraules més convincents, elevades i persuasives per comunicar és tasca noble com poques, a la qual s’han dedicat ments i poetes de tots els temps.

La capacitat de síntesi és imprescindible en la comunicació, sempre marcada per l’actualitat i altres condicionaments de temps i espai. Es fa necessari interessar, convèncer, commoure, ajudar o portar a l’acció en temps escassos: trobar resums que indiquin exactament què diferencia una marca, institució o idea de les altres. Quan els textos són realment bons, passen a formar part de la cultura popular i es converteixen en tema de conversa.

La necessitat de frases curtes i intel·ligents ha fet que en la publicitat brillin els escriptors. Persones com David Ogilvy, Leo Burnett o Bill Bernbach van fer el seu aprenentatge redactant anuncis. Però l’impacte dels textos breus va bastant més enllà de la publicitat. Els guions de cinema són rics en cites memorables. Els polítics busquen grans frases, seguint la fecunda tradició anglosaxona de Lincoln, Winston Churchill, JFK o Martin Luther King. En realitat, el bon ús de les paraules és part imprescindible del treball en bona part de les activitats professionals que exercim en aquesta època que alguns anomenen “era de la comunicació”.

Alguns pensaven que el desenvolupament d’Internet anava a ser el “cop de gràcia” per a l’escriptura. En realitat, la xarxa genera noves oportunitats per als textos. Persones que no escrivien han tornat a fer-ho en els seus blocs. Hem d’escriure correus electrònics, SMS o missatges en WhatsApp, Facebook, LinkedIn o snapchat. Twitter és també text, i resulta, sovint, un recull de cites valuoses, encara que només es disposi de 140 caràcters.
De vegades, els textos breus adquireixen vida pròpia i la transmissió oral desfigura el seu significat original, provocant tòpics, errors o confusions. Alguns s’han convertit en mites o “llegendes urbanes” que convé aclarir. En qualsevol cas, els poden reflectir ideals, i són font d’optimisme i esperança, exponents dels elements d’humanitat connaturals a la millor comunicació.

Potser els textos hagin de ser ara breus i reduïts, però això no n’ha minvat el valor. La major part de les paraules se les emporta el vent. Però les grans frases breus són memorables, perduren i resisteixen el pas del temps. Escriure segueix sent tan vital com sempre.

FONT: c4etrends.blogspot.com

PER QUÈ LECTURA GLOBAL?

Per la xarxa corren moltes imatges interessants, aquesta que us presentem és una juguesca que confirma la importància de la lectura global en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Nosaltres els adults som lectors experts que fem servir mecanimes globals, per arribar a l’excel·lència lectora els mètodes globals aporten un aprenentatge important. La nostra proposta és que des d’infantil i a l’inici de primària els nens juguin amb paraules més que amb lletres, que les tinguin a mà, que les vegin als seus entorns, que siguin significatives i que els convidem a viure i jugar amb elles.

12027714_871960319508059_2608900058033866328_n

 

FONT:EDUQUEMCAMINANT.BLOCSPOT.COM