Diccionaris i enciclopèdies

Enllaços

Bloc del Club de lectura juvenil de la Biblioteca Municipal de Cambrils

Epèrgam EDU3

La prestatgeria digital EDU365

Espai LIC

Curs 2009-2010

maig 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Visites

Els llibres favorits dels profes

Concursos fotogràfics

Cerca al bloc

Els autors ens visiten

Itinerari de la Mar de la Frau

La ruta de l’huracà

View more presentations from Isabel . (tags: lectura la)

La llegenda de Sant Jordi

Cerca

Recomanacions per Sant Jordi

21 abril 2012 per Isabel

Publicat a Biblioteca Municipal de Cambrils, Sant Jordi | No hi ha comentaris »

Concursos de Sant Jordi

27 gener 2012 per Isabel

Ja hem començat a organitzar els concursos de Sant Jordi!

La novetat d’aquest any està en el format de presentació!

Podeu veure el nou bloc concursdesantjordi.blogspot.com, que han organitzat els professors del Departament de Llengua catalana.

Publicat a General | No hi ha comentaris »

L’embranzida del mar, de Montse Vivas

11 juliol 2009 per Isabel

 Foto d'Aroa Monterde

Foto d’Aroa Monterde

El mar. Espetec breu,

mort d’adolescència sobre la sorra tèbia.

Platja.

El mar. Àmbit exacte:

allà acaba,

 aquí comença,

aquí estic jo,

allà està ella.

Absència.

El mar. Embat pla contra les roques tallades.

Escriu amb blanca escuma

el secret que s’amaga més enllà de les onades.

El desxifra el vent.

secret.

El mar. Sal als llavis que beso,

i aquesta gota que va rodant, aliena,

per galta sense plor.

La sal i l’aigua en l’amor i en l’aire.

Alts murs de l’aigua, torres altes,

aigües de sobte negres contra res,

impenetrables, verdes, grises onades,

aigües de sobte blanques,

enlluernades.

Aigües com el principi de les aigües, com el principi mateix

abans de l’aigua, les aigües inundades per l’aigua, aniquilant el que

fingeix l’aigua.

On comences, mar, on acabes?

?On et vesses roca del mar?

No sóc la pedra que es precipita, sóc la seva caiguda, i més.

Sóc l’abisme, el cercle d’ombra en la qual s’aprofundeix.

És el temps que es congela.

El mar castiga el clamor de les botes,

que passen en sec sense por de trepitjar els rostres,

aquells que besant-se sobre la sorra llisa,

prenen formes de petxines de dues en dues.

El mar bat només com un mirall, com una il·lusió d’aire,

com aquell vidre vertical on la sequedat del desert fingeix una aigua

o una remor de somnis inquietants perseguint-se.

El mar, tancat en un dau, desencadena la seva fúria,

les vores del qual inundarien el món

i només podrien contreure’s amb

el seu somriure.

El mar batega com una ploma enamorada o com una  ploma deslliurada,

la facilitat d’aquesta en volar pels cels,

és només el sospir,

de l’abisme fugint

d’una tempesta començada.

L‘embranzida del mar, de Montse Vivas: Primer Premi de Poesia de segon cicle d’ESO Miguel Martí i Pol

Foto: Aroa Monterde

Publicat a Cambrils, IES La Mar de la Frau, Poesia, Sant Jordi | No hi ha comentaris »