DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2018

El dia 2 d’abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

Els país membre de l’IBBY que enguany s’ha encarregat d’elaborar el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món és Letònia. El text és d’Inese Zandere (1958) i la il·lustració de Reinis Petersons (1982). La traducció al català és d’Anna Rius i Anna Sagristà.

A la  web de l’ IBBY podeu llegir el  missatge original en anglès. A la web de l’OEPLI podeu descarregar-vos el missatge en diferents idiomes i informació sobre l’autora i l’il·lustrador.

EN UN LLIBRE, EL PETIT ESDEVÉ GRAN
Les persones tendeixen al ritme i la regularitat, de la mateixa manera que l’energia magnètica organitza les llimadures de ferro en un experiment de física o un floc de neu crea cristalls a partir de l’aigua. Ja sigui en una rondalla o en un poema, als infants els agrada la repetició, els refranys i els motius universals perquè els poden reconèixer un cop rere l’altre –aporten regularitat al text–. El món pren un ordre bonic. Encara recordo que de menuda lluitava amb mi mateixa per defensar la justícia i la simetria, la igualtat de drets entre l’esquerra i la dreta: si tamborinava un ritme amb els dits sobre la taula, comptava quants cops feia amb cada dit perquè els altres no se sentissin ofesos. Solia aplaudir picant la mà dreta contra l’esquerra, però vaig pensar que això no era just i vaig aprendre a fer-ho a la inversa, picant l’esquerra contra la dreta. Sens dubte aquest afany instintiu d’equilibri resulta graciós, però el que mostra realment és la necessitat d’evitar que el món arribi a ser asimètric. Tenia ben bé la sensació de ser l’única responsable de tot el seu equilibri.
La inclinació dels nens i les nenes cap als poemes i les històries prové, també, de la necessitat que tenen de donar regularitat al caos del món. Des de la indeterminació tot tendeix cap a l’ordre. Les cançons de bressol, les cançons populars, els jocs, els contes, les rondalles, la poesia… són formes d’existència rítmicament organitzades que ajuden les criatures a estructurar la seva presència en el gran caos. Creen la consciència instintiva que l’ordre en el món és possible i que cadascú hi té el seu lloc, que és únic. Tot flueix cap a aquest objectiu: l’organització rítmica del text, els rengles de lletres i el disseny de la pàgina, la impressió del llibre com un tot ben estructurat. La grandesa es revela en la petitesa i hi donem forma en els llibres infantils, fins i tot si no estem pensant en Déu o en els fractals. Un llibre infantil és una força miraculosa que fa créixer l’enorme desig dels infants i la seva capacitat de ser. Promou el seu coratge per viure.
En un llibre, els infants són sempre grans, a l’instant, sense que els calgui arribar a l’edat adulta. Un llibre és un misteri on podem trobar alguna cosa que no buscàvem o que no és al nostre abast. Allò que lectors i lectores d’una certa edat no poden entendre es manté en la seva consciència com una empremta i continua actuant encara que no ho comprenguin del tot. Un llibre il·lustrat pot funcionar com un cofre del tresor de saviesa i cultura fins i tot per als adults, de la mateixa manera que els nens i les nenes poden llegir un llibre destinat als adults i trobar-hi la seva pròpia història, un indici sobre la seva vida tendra. El context cultural modela les persones, prepara les bases per a les impressions que els arribaran en el futur, com també per a les experiències més difícils que hauran d’afrontar sense deixar de ser íntegres.
Un llibre infantil representa el respecte per la grandesa del que és petit. Representa un món que es crea de nou una vegada i una altra, una serietat lúdica i preciosa, sense la qual tot, inclosa la literatura infantil, seria senzillament una ocupació buida de sentit.
INESE ZANDERE

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2017

El dia 2 d’abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

Els país membre de l’IBBY que enguany s’ha encarregat d’elaborar el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món és Rússia. El text és de Sergei Makhotin i la il·lustració de Mikhaïl Fedorov. La traducció al català és d’en Jordi Ferré i Ybarz.

FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES!

En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega… no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2016

El dia 2 d’abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

Els país membre de l’IBBY que enguany s’ha encarregat d’elaborar el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món és Brasil. El disseny del cartell és de l’il·lustrador Ziraldo i el text és de Luciana Sandroni.

dili_cat

Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de princeses? Per què no t’emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t’ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te’m a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l’espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l’eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te’m amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d’agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te’n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me… Voldria emportar-me’ls tots…
Tot d’una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres… la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de princeses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te’m cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se’n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del…
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l’Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d’Andersen —va demanar l’Aneguet Lleig, que tan lleig… no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Caputxeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i… se’ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s’emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d’un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni
Traduït per Jordi Ferré Ibarz
Il·lustrat per Ziraldo

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2015

Avui dia 2 d’abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

Els país membre de l’IBBY que enguany s’ha encarregat d’elaborar el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món és la Unió d’Emirats Àrabs i les autores són la il·lustradora Nassim Abaeian i l’escriptora Marwa Obaid.

dili_2015_cat

MOLTES CULTURES, UNA HISTÒRIA

“Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, però compartim les mateixes històries”
Contes del món…, contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre…
Inici…
Argument…
I final…
És la mateixa història que tots coneixem i estimem
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi…, una princesa… i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres…
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l’heroi…, la princesa i el dolent
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè que totes les diferents cultures es fonen en Una Història.

Escrit per: Marwa Al Aqroubi
Traducció: ClijCAT

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2014

Avui, 2 d’abril, se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

L’IBBY ((International Board on Books for Young People) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves. Des de Catalunya és el  ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), branca catalana d’aquesta organització internacional, qui el distribueix en els territoris de llengua catalana.

Cada any, un país membre de l’IBBY s’encarrega d’editar el cartell anunciador i de difondre el missatge dirigit als nens i les nenes. Aquest any, el responsable és IBBY-Irlanda.

L’autora del missatge és l’escriptora Siobhán Parkinson i l’il · lustradora Niamh Sharkey.

El missatge de Siobhán Parkinson diu així:

CARTA ALS NENS DEL MÓN

ELS LECTORS sovint els pregunten als escriptors com escriuen les seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector. «Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que tothom en té una?»

«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres
històries i paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»

Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les
mateixes coses a dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena, principalment, de paraules.

Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història; aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules, batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que, de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida. Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.

Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna, però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a viure totes les vides que pot viure.

Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i
que també d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com comuna, íntima com internacional.

És, possiblement, el que els humans fan millor.

Seguiu llegint!

Siobhán Parkinson. Autora, editora, traductora i guanyadora del Premi na nÓg

Traducció: Jordi Ferré i Ybarz

EL CARTELL de Niamh Sharkey:

DILI_2014_cat

Podeu descarregar-vos el missatge i el cartell a ClijCAT

 

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2012

Avui, 2 d’abril, es celebra el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per a commemorar el naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen. L’IBBY ((International Board on Books for Young People) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, un país membre de l’IBBY s’encarrega d’editar el cartell anunciador i de difondre el missatge dirigit als nens i les nenes. Aquest any, el responsable és IBBY-Mèxic. L’autor del missatge és l’escriptor Francisco Hinojosa i l’il · lustrador Joan Gedovius.

El missatge d’en Francisco Hinojosa comença així:

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer…».

 

El cartell il·lustrat per Joan Gedovius: