DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2016

El dia 2 d’abril se celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

Els país membre de l’IBBY que enguany s’ha encarregat d’elaborar el cartell i el missatge adreçat a tots els infants del món és Brasil. El disseny del cartell és de l’il·lustrador Ziraldo i el text és de Luciana Sandroni.

dili_cat

Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de princeses? Per què no t’emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t’ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te’m a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l’espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l’eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te’m amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d’agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te’n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me… Voldria emportar-me’ls tots…
Tot d’una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres… la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de princeses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te’m cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se’n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del…
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l’Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d’Andersen —va demanar l’Aneguet Lleig, que tan lleig… no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Caputxeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i… se’ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s’emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d’un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni
Traduït per Jordi Ferré Ibarz
Il·lustrat per Ziraldo

 

AVUI CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA I DE LA SÍNDROME DE DOWN

El proper 21 de març és el DIA MUNDIAL DE LA POESIA I EL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN. Tots els nens, nenes i mestres de l’escola ho hem celebrat llegint el poema “PRENEM LES ROSES” de l’Olga Xirinacs, en català i en les llengües que es parlen a l’escola (castellà, anglès, romanès, àrab, francès i polonès) i llegint el MANIFEST del Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Enllaç a l’àlbum de fotos CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA I DE LA SÍNDROME DE DOWN

 

Preneu les roses Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.Olga Xirinacs

 

MANIFEST DEL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN 2016

A les 7 del matí quan sona el despertador, m’aixeco del llit.
Esmorzo a la cuina, un cafè amb llet normalment
i a vegades una mica de pa torrat amb pernil.
Després d’esmorzar, em preparo per anar a la feina i agafo l’autobús.
La meva feina m’agrada molt i m’esforço per a fer-ho bé,
a més amb els companys tinc molt bona relació.
A la 1 quan acabo de treballar vaig a casa a fer el dinar.
Per les tardes quedo amb els amics, vaig a l’Associació,
utilitzo l’ordinador o escolto música,
faig esport o de vegades només descanso.
Durant la setmana vaig a comprar i faig tasques de casa.
Em dic Patricia, Josep, Inés, Ramón,… i tinc la síndrome de Down.
Avui en el nostre Dia Mundial, volem recordar a totes les persones i institucions que:
  1. Les persones amb la síndrome de Down tenim moltes capacitats, si ens donen oportunitats. Tenim somnis i ens agrada decidir sobre la nostra vida. Nosaltres ens sentim un més.
  1. Les persones amb la síndrome de Down volem que se’ns escolti i es respectin els nostres drets: com el dret a treballar, a viure independents, a rebre una bona educació, a cuidar de la nostra salut i fer esport, a que es respecti la nostra intimitat, a moure’ns i viatjar en llibertat, a votar, a tenir parella i poder formar una família, etc.
  1. Les retallades també ens afecten, ens costa trobar feina, no podem viure independents perquè no tenim prous diners per pagar els lloguers. Ens costa més aconseguir el que volem, però lluitem per tenir un futur més digne.
  1. Ens agrada que ens tractin segons l’edat que tenim, no sempre com a nens petits i de forma afectuosa. La gent s’ha de posar al nostre lloc i entendre com ens sentim. No ens agrada sentir-nos observats, ni que ens posin etiquetes, som iguals que tothom.
Per una societat més inclusiva i on tots som necessaris: FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN.

EL 21 DE MARÇ ÉS EL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

El dia 21 de març és el Dia Mundial de la Síndrome de Down.

És un dia molt important per totes les persones, famílies, amics, entitats, empreses…que treballem amb i per les persones amb síndrome de Down.

No podem oblidar que volen ser i són part activa de la societat, com tu i com jo i ens ho demostren cada dia.

És per això que compartim aquests tres vídeos preciosos!!

El dissabte, 19 de març  Down Lleida surt al carrer amb un munt d’activitats i gent que creu en l’associació i lluita dia a dia per tirar-la endavant.
Si veniu i hi col·laboreu, entre tots, serà la bomba!

CAPTACIO16-GENERAL-FINAL-600x849-03

EL PROPER 21 DE MARÇ CELEBREM EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

dia_mundial_poesia_heade_2016

La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per celebrar-ho, la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana.

Es fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia. Aquest anys s’ha triat Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) i el seu poema “Preneu les roses”.