Justí Tant-se-val

BON ESTIU 2012! on PhotoPeach

CAMAMILLA 26

Avui, a les 9 del matí, hem recordat l’escriptor EMILI TEIXIDOR i la seva visita a l’escola el dia 30 d’abril de 2008, i ho hem fet, llegint tots i totes uns capítols del seu llibre “Els secrets de la formiga Piga”. Així comença:

“UNA TARDA TRANQUIL·LA de tardor, la Formiga Piga es trobava ordenant el material que havia recollit per fer un museu dels animals. El volia obrir al més aviat possible i pensava batejar-lo com a Museu dels Fets Heroics dels Animals a favor de la Humanitat, que abreviat seria el MUFET. De sobte, però, una formiga sentinella que vigilava els límits del territori del formiguer va donar la veu d’alarma.

- Perill!

El senyal de la sentinella va arribar a tots els racons del niu. Immediatament totes les formigues van córrer a ocupar els seus llocs: les formigues dides, a les galeries en què descansaven les petites larves, nimfes i capolls, per protegir-los; les obreres, deixant la feina fora del niu, a l’aire lliure, per tornar de pressa al refugi del formiguer; les guardianes, posant-se a l’entrada per tapar el forat amb granets de sorra i pedretes; els mascles, fent costat a la reina per defensar-la…”

GRÀCIES, EMILI!

Fotografies de la seva visita a l’escola l’any 2008:

Guia per ajudar pares i mares en l’engrescadora tasca de fomentar l’hàbit lector dels infants. Presenta quatre passos bàsics per transmetre, amb calma i sense angoixes, la passió lectora. Publicada en el marc del programa LECXIT de la Fundació Jaume Bofill i La Caixa.

DESCARREGAR DOCUMENT

Avui, 10 de juny, és l’aniversari de la mort de Jacint Verdaguer (1845-1902). I aquesta és la data triada per celebrar el Dia de la Memòria.
Es tracta d’una iniciativa creada des de la societat civil, a través d’una comissió ciutadana -amb la col·laboració d’Òmnium Cultural- que promou que avui, a les set de la tarda, es faci un repic general de campanes per recordar Verdaguer i tots els qui han treballat i lluitat per la pervivència de la llengua catalana.
A les set de la tarda, cal que brandin totes les campanes, i si algú ens pregunta: per qui sonen les campanes? Respondrem: per tots els passats que han estimat Catalunya.
Som fruit d’un passat, i cal que tots hi siguem fidels.
Volem homenatjar, doncs, tots els que ens han fet possible, a aquells que ens han deixat una paraula viva i una obra clara.

JACINT VERDAGUER A “lletrA. La literatura catalana a Internet”