EL BOLET QUE NO CREIXIA

Era un dia de tardor, en un bosc d’un país molt llunyà. Allà hi vivia un bolet petit, vermell i eixerit. El bolet vermell estava molt trist perquè no plovia, i sense aigua no podia créixer, i si no creixia, mai seria un bolet gros, vermell i eixerit. En aquell bosc també hi vivia una ocell cantaire que en veure que el bolet estava tan trist perquè no plovia, li va passar una idea pel cap.
Amb el seu cant faria venir els núvols i els explicaria el problema del bolet. De ben segur que hi podrien fer alguna cosa!
– Núvols! Núvols! -va començar a cantar-. Si no deixeu anar aigua, el bolet vermell, petit i eixerit no creix i si no creix mai serà un bolet vermell, gros i eixerit.
I els núvols, que ho van sentir, es van acostar al bosc, es van anar enfosquint més i més i van deixar anar un gran ruixat. L’endemà hi van tornar, i així un dia rere l’altre fins que el bolet vermell, petit i eixerit es va tornar gros, gros, vermell i eixerit.

L’Ariadna Hiraldo de la nostra escola ha guanyat el 2n premi de prosa infantil de cicle mitjà.
Moltes felicitats!

Vaig néixer a Navàs el 15 de maig de 1969. De petit em vaig passar hores jugant amb els botons i les vetes de la botiga dels meus pares, amb les cabanes que construíem amb els veïns i anant d’excursió a la muntanya els caps de setmana. Dels llibres de l’escola i de la biblioteca, només en recordo els dibuixos.
Els que hi havia i els que hi feia jo. Fa uns deu anys, després de passar per l’Escola Massana, vaig anar a picar portes a les editorials amb un dossier d’il·lustracions que encara guardo com un tresor.
Lentament, van arribar els primers encàrrecs, les primeres emocions, els primers lliuraments, algunes decepcions i també moltes coses precioses. He après l’ofici d’il·lustrador amb el temps i treballant molt.
No entenc la meva feina com una qüestió mecànica, perquè gairebé cada cop que m’enfronto a un text nou, m’hi passo hores o fins i tot dies atrapat, donant-hi voltes, buscant-hi totes les possibilitats.

OBRA

He realitzat CARTELLS per a campanyes, MURALS (per a convencions, celebracions, espectacles…), ENCÀRRECS, jornades, RÈTOLS per exposicions i sobretot il·lustracions per a LLIBRES de les editorials: Cruïlla, Barcanova, Baula, La Galera, Edebé, Ànima Llibres, Edicions Cadí, Edelvives, Parramón Ediciones, Santillana, Algar Editorial, Grijalbo Mondadori, Pirueta Editorial, Josep Maria Artigal Editor, Edicions de l’Albí, Columna Edicions, Edicions Bromera, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Editorial Teide, Castellnou Edicions, Grupo Anaya, Grup Promotor, Planeta, Cavall Fort i Tretzevents.

AMB MOTIU DE LA SEVA VISITA, ELS ALUMNES HAN LLEGIT ELS LLIBRES SEGÜENTS:

– CICLE INICIAL: La Sara fa preguntes.

– CICLE MITJÀ: Em vaig casar amb els meus pares.

– CICLE SUPERIOR: Un somni dins el mitjó.

La mainada de Sant Joan les Fonts
passen el riu volant per sobre els ponts.
Si s’escau que un dia ve
un poeta al Castanyer,
li regalen records i embotits bons.

Març del 2012

BIOGRAFIA

Miquel Creus i Muñoz és el seu nom veritable, però signa les seves obres literàries amb el pseudònim de Miquel Desclot,
Va néixer a Barcelona, al barri del Clot, el 20 de març de 1952.

La seva infantesa transcorre al seu barri, estudia a l’escola de monges i, després, a l’Acadèmia Sibiuda, dirigida pel mestre Josep Roch. Dels 9 als 14 anys rep una bona preparació científica i tècnica a l’escola Sant Pere Claver.
De petit volia ser químic i a casa seva feia invents i experiments.
La seva àvia Maria, nascuda a la vall d’Albaida, València, no sabia ni llegir ni escriure, però que li va despertar l’interès per l’art d’explicar històries.
Als 16 anys comença a escriure poesies.
Als 17 comença a estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (és llavors que es posa el pseudònim amb que signa els seus llibres). Pels matins estudia a la facultat i a les tardes fa classes de català a l’escola Sant Pere Claver del seu barri, allà on ell havia estudiat.
Als 18 anys presenta un recull de les poesies al premi Amadeu Oller i el el guanya.
Dels 23 anys als 40 treballa com a professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (al Vallés).
Durant dos anys (1980-1982) treballa a la Universitat de Durham, a Anglaterra.
Ara viu a Castellar del Vallès, a prop de la natura.
Té dos fills, la Clara i l’Eloi.
Ja no és professor, es dedica a la seva professió d’escriptor.
Li agrada anar a les escoles a parlar de la seva feina i a explicar les seves històries. De fet, amb les seves narracions, contes i poesies continua ensenyant a tothom, nens i grans, amb la màgia de les paraules i la imaginació.
Molts dels seus llibres han estat il·lustrats per dibuixants de renom com Fina Rifà, Pep Montserrat, Carme Solé i Lluïsa Jover, entre d’altres.
Ha rebut diversos premis literaris, tant de poesia com de prosa.
Aquests són alguns: pel Bestiolari de la Clara el Premi de la Crítica Serra d’Or (1992) de poesia infantil, per Més música, mestre! el Premio Nacional de Literatura Infantil (2002), per Set que no dormen a la palla el premi Lola Anglada (1985) de prosa…
La seva tasca com a traductor també ha estat reconeguda.
La música sempre li ha agradat molt. Diu que li agradaria saber tocar el piano però que s‘ha de contentar amb les tecles de la màquina d’escriure.
És per això que ha escrit la lletra de moltes cantates infantils.
El recull de poemes “Música , mestre! va servir perquè el compositor Antoni Ros Marbà composés les músiques de la cantata “Un concert desconcertant”.
També va imaginar la història d’una altra cantata: “La cançó més bonica del món”. En aquest conte un rossinyol de Castellar dels Vallès va a cercar quina és aquesta cançó i en el seu camí troba un munt de sorpreses i melodies que no coneixia.

MIQUEL DESCLOT A LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA AMB ALUMNES D’EDUCACIÓ INFANTIL.

Els alumnes van recitar alguns dels seus poemes i li van formular preguntes.
L’escriptor també els hi va recitar i va explicar el significat d’alguna de les seves poesies.
En tot moment els alumnes es van mantenir molt interessats i entusiasmats tot participant activament.