VITIS VINIFERA CATALONIAE


Bibliografia: PALATSÍ, Vicent, VITIS VINIFERA CATALONIAE, Relats eròtics per a amants del vi, Editorial, onadsa edicions, Benicarló 2011

“Vitis vinifera cataloniae”: Vicent Palatsí from AEPV on Vimeo.

Com molt bé diu l’autor al vídeo, vitis és el nom científic de la vinya i vitis vinifera el de l’única espècie d’aquesta planta que dóna un fruit apte per a l’elaboració de vi: hi apareixen un centenar de varietats: xarel:lo, macabeu, garnatx, merlot…
És un recull de contes eròtics units per uns personatges que estimen els bons vins i que al voltant d’ell , disfruten del sexe. Són vuit relats, trenta protagonistes a la recerca dels plaers que la vida els pot oferir. Cada relat ve introduit per una cita en llatí adient al seu argument . Així en tenim:

” Uinum uita  est”,

“Omnis mundus aut futit aut futitur”,

“Luxuriosa res uinum et tumultuosa ebrietas”,

“…Incenso grabattulo super mi sensim residens ac crebra subsiliens lubricisque gestibus mobilem spinam quatiens pendulae Ueneris fructu me satiauit…peruigiles egimus interdum lassitudinem refouentes…”

“Hic bibitur” 

 “…nec noto stomachum conciliare mero.”

Uinari, lauari, ludere, redere: hoc est uiuere”

Cada cita és d’un autor com Petroni i el seu Satiricó, d’Apuleu i el seu ase d’or, i finalment cites estretes del Còdex Vossianus latinus Q 86.

Quan tens el llibre a les teves mans el que et crida l’atenció és la portada: una imatge molt sensual, podrien dir eròtica, que et fa obrir els ulls. És el que veig? doncs sí, ens hem de deixar de falsos tabús i mirar i dir les coses pel seu nom: un home i una dona , lleugers de roba i amb tots els seus atributs a l’aire. És un  fresc de la ciutat de Pompeia del segle  I. trobat a la CASA DELS EPIGRAMES i mostra l’assetjament d’un sàtir no rebutjat per una mènade. Aquí hi tenim un altre referent clàssic importantísim , ja que  Pompeia ha estat i serà la font d’informació més important del món antic en tots els aspectes de la vida.

Quines de les cites literàries us han agradat més?

En podrieu fer una traducció?

Quins altres frescos de Pompeia coneixes?

 

Aquest article s'ha publicat dins de General, grec, llatí i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'article: VITIS VINIFERA CATALONIAE

  1. Pepet diu:

    Em vaig llegir aquest llibre i, bé, són historietes pujadetes de to que volen ser relacionades amb el vi, però que pel meu parer no ho aconsegueixen gaire.
    Pel que fa a les historietes n’hi ha una que em va fer bullir la sang; la d’un xicot acabat de casar que se’n va a la casa d’estiueig d’una companya de feina amb aquesta i dues companyes més.Tot bevent vi a la piscina la cosa s’escalfa…
    A part d’aquesta historieta, les altres les trobo flaques.
    Hi ha referències clàssiques, el títol del llibre, la fotografia de la portada i cites al principi de cada relat.

    • Rocío diu:

      És veritat que el llibre no ha respòs a les expectatives. Els relats no arriben ni a ser eròtics, però he de ser positiva i trere’n el més important.: la pervivència clàssica hi és: la fotografia de la portada i totes les cites en llatí.!!!

  2. Punyetes diu:

    És un llibre força curiós, com mescla temes com el vi (vins dels Països Catalans, per cert, del Rosselló al Carxe i de Fraga a l’Alguer), l’erotisme i les referències clàssiques. Vaig anar a una presentació i la veritat és que l’autor sap del que parla i no les ha posades per a fer bonic, a l’igual que la coberta, va explicar els perquès i almenys a mi, em va convèncer. Em va fer gràcia la cita d’Anselm Turmeda que hi va dir: “Tres plaers són en aquest món: beure en taverna, jaure en bordell e cagar en prat”. No la coneixia.

    M’ha agradat, és més, el vaig llegir en una vesprada de diumenge. Els contes són eròtics, però no arriben a la pornografia, al meu parer; encara que això cadascú el seu tarannà: hi haurà que s’acalore i qui el deixe sense fu ni fa. L’únic amb el que no he pogut és amb el dels germans.

  3. Cornèlia diu:

    Fa un any varem fer el viatge de fi de curs de 4t d’ESO a Roma i varem fer una paradeta a Pompeia. Em va agradar molt i vaig veure més frescos, entre ells , els de la casa dels Vetti. L’habitacií vermella amb los “amorcitos” em van aagradar molt.
    Ara faig llatí al batxillerat i la cita que m’ha cridat l’atenció és la de “vinum vita est”, més o menys, “La vida no és res sense el vi” perquè aquesta frase l’havia sentit dir molt al meu avi.

  4. rpoyato diu:

    Moltes gràcies Cornèlia per la teva aportació. Veig que segueixes “a tope” els referents clàssics, el teu nom et dona molta personalitat. La casa dels Vetti és preciosa i una gran font per estudiar la vida romana a Pompeia. Ara fem a classe unes presentacions de frescos a Pompeia. Vols participar-hi?
    Esperem !!!

  5. Chaimae diu:

    El mite d’Antígona:

    Èdip és fill de Locasta i Laios (rei de Tebes). Èdip no havia de néixer perquè els déus no volien que el seu pare, Laios, tingués fills. Quan ell va nèixer el seu pare l’abandona per por dels déus, va créixer i es va criar amb una altre família. Passan els anys i Èdip ja és gran i mata el seu pare en una baralla. Després de matar-lo sense saber que era el seu pare, el fan rei de Tebes, es casa amb Locasta que és la seva mare i al mateix temps la seva dona. Ell evidentment no sabia que Laios era el seu pare i que Locasta és la seva mare que també és la seva dona. Tenen quatre fills: Antígona, Ismene, Eteocles i Polinices. Un endeví li diu que és qui ha matat el seu pare Laios! Després de saber-ho tots, Èdip es treu els ulls, Locasta es penja i els seus quatre fills governen la ciutat a la vegada.
    Després de la mort dels pares Eteocles i Polinices es barallen per el govern de Tebes, lluiten entre ells i moren els dos. I el nou rei de Tebes és Creont, germà de Locasta, sogre i tiet de Èdip i també tiet dels quatre germans. Creont va decidir que Polinices serà ofert a la fam dels vultors i el van tirar enmig d’una plaça, podrint-se. Antígona decideix enterrar el seu germà encara que això valdrà la seva vida. Quan el va enterrar Creont va decidir que ella havia de ser emparadada tal i com ell havia dit a qui s’atravís enterrar el cos de Polinices. Finalment Antígona va morir de emperadada en aquella cova.
    Jo en el lloc d’Antígona feria el mateix. No podria deixar el meu germà podrint-se davant meu per una injustícia i no fer absolutament res. Tot i que podria perdre la meva vida, però almenys ser que he fet una cosa que està molt bé i moriré orgullosa del què he fet.

  6. Kristof diu:

    Jo no vaig participar a l’obra, ni la vaig poder veure per questions de altres obres, però per lo poc que vaig participar, em va sembla un obra poder una mica curta, però una historia que explica molt bé el fet que explica la mitologia.
    Antígona està esperant impacient per veure el resultat de la baralla entre els dos germans, Polinices i Eteocles. Quant apareix Eumolp anunciant la mort dels dos germans i la coronació del nou rei de Tebes, Creont. Antígona vol enterrar a Polinices però Creont no deixa i el vol donar a la fam dels gossos. Quant Antígona va anar a veure el cos de Polinices junt a Eumolp, els guàrdies els detenen. I Antígona al final, mor i l’alma d’Antígona fa un bonic discurs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *