Manifest del nou lector

Navegant per Internet hem trobat un article molt interessant a la pàgina d’en Jaume Centelles. És el Manifest del nou lector escrita per l’escriptor americà Ned Hayes.

El Manifest diu:

Com a lector,

  • Quan estic avorrit, en lloc de jugar amb el mòbil o la tablet, llegeixo una història.
  • Si disposo d’un momentet més, vaig a llegir al bany en lloc de remenar el meu telèfon mòbil.
  • Quan em desperto al matí, llegeixo un capítol del meu llibre en comptes de mirar el correu electrònic o fer alguna entrada a les xarxes socials. Perquè sé que amb un bon llibre seré més feliç i estaré més preparat per al dia que m’espera.
  • A la nit, quan vaig al llit, llegeixo un altre capítol del llibre en comptes de fer una última revisió del correu electrònic o a les xarxes socials. Perquè sé que acabar el dia amb un bon llibre em farà més feliç, dormiré millor i tindré somnis agradables.
  • Llegeixo un llibre quan estic avorrit esperant el torn a la parada del mercat, en lloc de remenar el mòbil. I converso amb les persones que m’envolten i escolto les seves històries.
  • Llegeixo als avions. Llegeixo als autobusos. Llegeixo al metro. Llegeixo als trens. Llegeixo als submarins. Llegeixo als portaavions. Llegeixo a tot arreu!
  • De fet, llegeixo al metro i l’autobús fins i tot si la distància és curta; només una o dues frases que m’ajuden a reflexionar, en lloc de revisar les xarxes socials per veure la última i insípida actualització. Llegeixo i reflexiono sobre un poema que em deixa una petja significativa i de llarga durada.
  • Quan estic avorrit, trec el meu llibre i em submergeixo en un món alternatiu, ple de sorpreses i coneixements, en lloc de revisar el meu telèfon. Puc, si m’he oblidat el meu llibre, simplement avorrir-me i deixar que creixi la creativitat emergent a través del meu moment d’avorriment.
  • Llegeixo mentre espero. Llegeixo quan espero per a una cita. Llegir quan espero per començar una entrevista. Llegeixo quan espero una trucada telefònica. Llegeixo quan el meu vol es retarda. Llegeixo quan el meu autobús s’ha quedat encallat enmig del trànsit. Llegeixo quan he d’esperar, en lloc de fer qualsevol altra cosa.
  • Llegeixo en els moments de descans a la feina. Llegeixo en els moments de descans a casa. Llegeixo quan no tinc descans i només vull saber què passa després a la història que he començat.
  • Quan estic amb els meus fills, apago el telèfon i llegeixo amb ells, o els hi llegeixo. Sempre recordaran aquest moment al llarg de les seves vides.
  • Quan estic amb els meus pares o germans, apago el mòbil i em concentro en ells. Sempre els miro als ulls i parlo amb ells.
  • Quan estic amb els meus amics, em centro en ells, o els llegeixo en veu alta. I si no els agrada, potser és hora de trobar nous amics.
  • Escric ressenyes dels meus llibres favorits i comento a la gent els llibres que m’agraden i que estimo.
  • Llegeixo quan estic avorrit. Llegeixo quan estic feliç. Llegeixo quan estic enfadat. Llegeixo quan estic trist. Hi trobo temps per a la lectura tots els dies.
  • Llegeixo. Sempre.

Extret de http://jaumecentelles.cat/2015/09/19/manifest-del-nou-lector/

Decàleg. Com no llegir un poema.

De Mar Benegas

1. Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!

2. Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?

3. Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.

4. Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.

5. Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.

6. Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.

7. Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.

8. Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.

9. Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.

10. Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…

Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.

“Rere les prestatgeries…”

Rere les prestatgeries
 de la biblioteca de l’institut
 vas començar a escoltar
 la poesia que et parlava. 
No entenies el món,
ni t’entenia. Eres 
d’un altre llenguatge. 
A les nits fosques del pensament, 
quan no saps on arraulir-te, 
ni a on fer el niu 
de la branca més alta, 
recordes: quan el teu món 
començava dins d’un llibre
 i continuava a dintre teu,
 els fulls blancs es giraven
 i et vas llegir, per primer cop.
                            Roser Domènech

PUNT DE LLIBRE ORIGINAL

Voleu fer aquests punts de llibre? Doncs seguiu aquestes senzilles instruccions que ens ha fet arribar la Marta Alonso.

Primer cal netejar les càpsules Nespresso. Després de buidar-les (els nens poden fer-ho, els encanta) amb un martell cal aixafar-les bé i agafar la goma estreta amb un punt de silicona. Aquesta goma, cal enganxar-la a la part de darrera d’una capsula. Després cal fer el mateix amb l’altra punta de la goma i a sobre de l’altra càpsula.

Finalment, es decoren amb trossets de goma espuma amb les formes que més us agradin. Podeu anar al Tiger. Allà venen maquinetes per perforar amb formes diferents per pocs diners.

IMG-20160221-WA0012 IMG-20160221-WA0013

 

Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor. Ricard Bonmatí

En Ricard ens va recomanar molt efusivament el seu llibre Poesia a l’escola (Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 2a ed.), l’embrió (encara molt poc desenvolupat llavors) del qual el constitueix el guió de la conferència que el curs 2007-2008 va fer per tot Catalunya amb el títol “Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor”.