Espai de coeducació

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

Llegit a Público (08/09/09)

El govern de Camps vol fomentar l’adopció com alternativa a l’avortament per a dones sense recursos. Aquest aspecte de la nova llei de protecció a la maternitat de la Generalitat valenciana ha provocat una turmenta d’opinions enfrontades.  L’oposició i els col·lectius feministes han mostrat les seves queixes mentre que els sectors provida atorguen el seu entusiasta suport al projecte de llei.

La norma protegirà “la vida en formació” des del moment de la fecundació i està dirigida a les embarassades o “mares gestants”, en el particular argot de la llei. Les destinatàries principals són les dones en risc d’ exclusió, a les quals s’oferirà ajudes econòmiques encara sense determinar, el suport de grups de voluntaris i la possibilitat de donar els seus fills en adopció. També preveu la creació de, pel cap baix,  tres centres d’atenció a la maternitat i d’ajudes a centres com la Casa Cuna de Santa Isabel,  a la fotografia.

El principal inspirador de la Llei és el conseller de Benestar Social,  Juan Cotino, membre confès de l’ Opus Dei. La norma incorpora, a més, les idees de les organitzacions antiavortistes, agrupades a la Fundació Red Madre, que han participat en la seva redacció.

Podem veure el punt de vista de les feministes a la pàgina  Nosotras decidimos

Llegeixo al diari Avui (08/09/09) una notícia que posa de manifest que moltes dones i joves han estat obligades a contraure matrimoni amb desconeguts en els seus països d’origen ( sovint es tracta de dones procedents de Pakistan). Molts d’aquests casos es coneixen en posar les dones denúncia de maltractaments a les comissaries de Mossos d’Esquadra, en l’últim any han arribat a mans dels mossos 17 casos, la majoria de dones adultes. Els casos de menors es decobreixen a través de l’escola, les nenes ho expliquen a una professora o ho confien a una amiga.  És freqüent que les menors  vagin de vacances als seus països d’origen i en tornin casades amb algun parent. Darrera d’aquesta pràctica hi ha el desig de protegir ideals culturals o religiosos o controlar la sexulitat de les noies en entrar en edat reproductiva. En l’últim any s’han atès 7 casos i en tots s’ha evitat  el matrimoni forçat.

La imatge que il·lustra la notícia és de la campanya de la unitat que combat els matimonis forçats al Regne Unit.