Espai de coeducació

Dijous 19,  Enrique Lych, professor i escriptor, va publicar a El País un article titulat “Revanchismo de género” on critica el lema de l’última campanya del Ministeri d’Igualtat per a  l’eradicació de la violència contra les dones perquè, sosté, atia la guerra de sexes.

Hi podem llegir:  ¿Tienes problemas con tu hombre? Escúpele, cámbialo ya mismo por otro, acaba con él.// El revanchismo “de género” (o sea, el resentimiento femenino) es un mal que se extiende imparable en todas partes. En el cine, por ejemplo, hace tiempo que està implantado (…) Pero donde ese caràcter resentido es más claro y elocuente es en las letras y en los videoclips de las canciones populares actuales.

Lectores i associacions de dones  han recriminat al diari haver publicat un article que culpabilitza les dones d’ocasionar la violència contra elles (bona mostra d’això són les cartes al director publicades durant els dies següents). La defensora del lector, Milagros Pérez Oliva, ha escrit ¿Quien teme al feminismo? per tal de transmetre l’opinió de les lectores i també redactores que consideren que l’article de Lynch no s’ hauria d’haver  publicat mai al diari El País i no pas perquè el feminisme o aquesta campanya en concret no puguin ser criticats, sinó per l’argumentació esgrimida per l’escriptor. Per tant, es reconeix que l’escrit ha ferit “una sensibilitat que forma part del nucli de la identitat del diari”.

El que no deixa de sorprendre és que encara es facin públiques opinions contràries a la demanda d’igualtat (que és, finalment allò que persegueix la campanya), cosa imprescindible per aconseguir, definitivament l’eradicació de la violència cap a aquell col·lectiu considerat inferior.

Podem llegir també l’article de Gemma Lienas a Dones en xarxa ¿Por malas!

Una de les maneres d’evitar l’exclusió i la invisibilització de les dones en la llengua és la utilització de genèrics reals, ja siguin femenins o masculins (una forma masculina com ésser humà inclou tant dones com homes, una paraula femenina com persona visibilitza per igual homes i dones). Aquest és un sistema prou pràctic i econòmic.

Per anomenar persones hi ha un nombre considerable de genèrics col·lectius reals: la gent, la gent gran, la població, l’adolescència, el jovent, el professorat, la infància, la mainada, el poble. També es poden utilitzar expressions lligades a la paraula persona: les persones adultes, les persones joves, etc.

Es constata també que en el camí d’anar avançant pas a pas, s’han anat trobant formes noves que fins fa poc eren difícils d’usar i fa una mica més fins i tot d’imaginar; paraules, per exemple, com alumnat o electorat.

PROPOSEM l’ús de les expressions en negreta EN COMPTES d’aquestes altres que són massa habituals:

Persona o ésser humà (Home) - Veïnat (Veïns) - Públic lector (Lectors)  -  L’evolució de la humanitat (L’evolució de l’home) – El cos o el cos humà - (El cos de l’home) – Els drets humans (Els drets humans de l’home)  La població urbana  (L’home urbà) - La població d’Irlanda (Els irlandesos) - Les criatures (Els nens) – La població aturada   (Els aturats)  -   El professorat o la comunitat escolar (Els mestres i els alumnes) - El personal mèdic  (Els metges) - Benvolguda família (Estimats pares) - El personal o la plantilla de personal (Els treballadors) Secretaria (Secretari /secretària) - Coordinació (Coordinadors) - Consell de redacció o Redacció (Redactor / redactora) - Consell assessor o Assessoria (Assessor / assessora) - Col·laboracions (Col·laboradors / col·laboradores) - Notaria (Notaris) - Tutoria (Tutor / tutora) - Traducció (Traductors)  Distribucions   (Distribuïdor)  –   Gabinet de psicologia (Psicòlegs )  -  Consergeria (Conserge)