des 05 2009
Tot buscant informació sobre l’escriptora Anne Perry, he trobat una pàgina interessant, FEMBIO és en anglès i alemany. Trobem la biografia d’importants dones del món de la literatura i la cultura de l’àmbit anglosaxó. Podem consultar una àmplia base de dades que conté tota mena d’informacions.
des 04 2009
Hem anat al Teatre de Joventut per escoltar una recitació de poemes de la literatura castellana de tots els temps. M’ha cridat l’atenció un poema d’una monja, Sor Juana Inés de la Cruz, per la manera com es referia als homes. En tornar ens hem informat que aquesta autora del segle XVII és coneguda com “la monja feminista” .
El poema és una “redondilla” que es titula Hombres Necios.
Comença així:
Hombres necios que acusáis(…)
Nina i Nerea, 1r A Batxillerat
des 03 2009
La novel·la està situada a Estats Units i ens explica com, en el període d’entreguerres durant l’època de segregació, uns esclaus negres construeixen un barri, anomenat Fondo pels blancs, a Medallion, una població del Sud del país.
Narra la història de dues nenes, Sula i Nel, que creixen juntes en el barri, com cadascuna entra a la vida adulta, i com construeixen la seva vida de maneres oposades. Nel es queda al barri i forma una família i es ben valorada per la comunitat. En canvi, la Sula se’n va a estudiar a ciutats del Nord, com Chicago i Nova York i pren altres costums més moderns. Per tant, veiem dos personatges molt diferents, però a la vegada molt similars. Veiem com els personatges es troben davant de situacions difícils i com es defensen de les injustícies imposades pels blancs. El que més em va sorprendre és com la Sula és vista finalment com “enemiga” per totes les dones de la comunitat negra.
A la novel·la es mostra el poder femení i com les dones regnen a les famílies, a la comunitat etc. Crec que aquest llibre explica totes les dificultats de la vida d’una dona negra que ens podem imaginar. Ens descriu unes dones lluitadores, amb uns poders heretats dels seus ancestres africans i unes tradicions misterioses.
Es posa en evidència també la vida tan difícil que poden arribar a tenir els negres, sobretot en aquells temps.
A mi m’ha agradat perquè és la primera vegada que he vist com en una societat de negres les dones són les responsables de quasi tot. En aquesta novel·la ens explica com no sempre els fills segueixen l’exemple dels pares; mentre que l’avia de Nel era prostituta, ella esdevé una mare de família exemplar i ben valorada per la societat. En canvi, Sula, a la mare de la qual sí respectaven és rebutjada per les dones de la seva antiga comunitat.
Nina Khalatyan
Aquest llibre tracta de les diferències que hi havia entre “blancs” i “negres” a EE.UU. durant l’època de la segregació. En concret explica la vida de dues noies, Nel i Sula, els seus patiments i els diferents camins que prenen fins a la vida adulta.
En la meva opinió aquesta novel·la és molt pessimista, no hi ha cap situació positiva, per això personalment no m’ha agradat gens.
És evident que a la societat, llavors i ara, és cruel, es produeixen moltes discriminacions i desigualtats, però penso que en una obra de ficció caldria també trobar algun aspecte, situació, personatge més positiu i edificant.
Nerea Rodríguez
nov 13 2009
Ara que la figura d’Hipatia s’ha popularitzat gràcies a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar podríem fer referència al llibre de Margaret Alic El legado de Hipatia Historia de las mujeres en la ciencia desde la Antiguedad hasta finales del s.XIX, publicat per l’editorial Siglo XXI el 1991 (Hi ha una segona edició del 2005)
Prenent com a divisa el nom d’Hipatia (la sàvia alexandrina que ensenyava matemàtiques, geometria i ciència en el museu de la seva ciutat i va ser esquarterada i cremada per fanàtics cristians) Margaret Alic ha escrit una història fascinant de les dones que van dedicar-se a les ciències de manera eminent, això no obstante, no ocupen cap espai en les històries tradicionals del coneixement humà. I, podríem afegir, tampoc no són formen part del contingut curricular de l’educació secundària.
nov 09 2009
Sigrid Undset (Dinamarca, 1882- Noruega, 1949) El Nobel va reconèixer el seu rigor històric i etnològic en narrar la vida als països nòrdics durant l’Edat mitjana.
Entre les obres de Sigrid Undset es poden distingir dues classes de novel·les, les novel·les contemporànies i les novel·les històriques. Així mateix la dona serà un tema referent al llarg de la seva obra, però sense parlar d’un enfoc feminista ja que per a Undset la “dona ha de ser a casa ocupant-se dels fills, aquesta és la feina que la satisfà plenament”. El seu treball més conegut és Kristin Lavransdatter, una trilogia modernista sobre la vida a Escandinàvia a l’Edat mitjana, publicada entre 1920 i 1922 en tres volums ( Kransen, La corona; Husfrue, La dona i Korset, La creu) on retrata la vida d’una dona des del seu naixement fins a la mort, els seus conflictes amb els pares i el marit i la seva entrada en la fe catòlica. Com veiem es tracta d’una autora molt conservadora des del punt de vista de la dona.
Hi ha una recreació cinematogràfica del 1995 protagonitzada per Liv Ullman de la trilogia Kristin Lavransdatter. Podem llegir l’argument en anglès.
oct 22 2009
A l’assignatura de Literatura Universal hem llegit aquesta novel·la, en anglès East Wind-West Wind (1930) de l’autora coneguda com Pearl S. Buck que va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1938 ( podeu veure l’entrada del dia 2 d’octubre) La novel·la tracta les vicissituds d’una jove xinesa, Kwei-lan, i els canvis als quals ha de fer front en relacionar-se amb el seu marit i la nova família. Tot i el temps que ens separa, ens ha agradat i hem escrit aquesta comentaris :
Nina Khalatyan.
La novel·la narra la història d’una noia xinesa que va passar tota la seva infantesa i adolescència aprenent a comportar-se segons els rígids costums del seu país. Després de contraure un matrimoni pactat amb un jove d’una família coneguda, metge de professió i que ha viatjat freqüentment a Occident, comença adonar-se que pot ser tot el que ha après fins llavors no és el més correcte.
En el transcurs de la novel·la, comença a canviar, a aprendre coses noves de la vida i a tenir una nova percepcio del que és el bé i el mal. Pel que li havien transmès culturalment, a l’hora d’expressar-se donava més importancia a les formes que no pas a l’exposició de les idees i dels sentiments . A partir de la relació amb el seu marit, veu que en el món occidental les coses no són així i ella es torna més oberta, més sincera i més propera; aquest canvi queda ben simbolitzat amb la decisió de desprendre’s de les benes dels peus.
Pel que fa la forma de la novel·la, s’adopta el punt de vista narratiu de primera persona; la protagonista s’adreça al seu lector, a qui anomena “germana” com si fos una carta. Per tant, hem d’entendre que aquesta narració va adreçada a un públic femení d’edat similar a la protagonista.
Nerea Rodríguez.
El llibre tracta de les complicacions de les relacions amoroses a causa de les diferents maneres d’entendre el món: l’oriental i l’occidental. D’ una banda, la noia protagonista i narradora s’adona d’aquests contrastos en casar-se amb un noi que ha viatjat sovint a Occident i ha adquirit nous costums. D’altra banda, el germà de la protagonista es casa amb una noia americana amb la qual cosa s’enfronta obertament amb els pares, que segueixen uns costums mil·lenaris.
La novel·la està escrita en primera persona de manera, que la protagonista es dirigeix directament al lector/a. Amb aquesta tècnica l’autora aconsegueix més credibilitat en fer-nos veure tots els problemes i els patiments de la protagonista per apropar-se a la cultura occidental. Efectivament, a mi personalment és allò que més m’ha cridat l’atenció.
Comparant les situacions que s’expliquen a la novel·la amb l’actualitat, jo crec que les diferències entre cultures encara estan presents però potser en menor mesura que abans ja que ara es veuen més parelles de diferents cultures. És possible que encara entre la gent gran es rebutgi aquesta pràctica, però els joves han superat ja molts convencionalismes i rigideses.
_______________________
Pel que ens hem informat, actualment, a la Xina s’han eradicat aquests costums que mostra la novel·la.
La pràctica de l’embenatge dels peus va començar, segurament, durant el govern de Li Yu, el tercer i últim emperador de la dinastia Tang del sud (937-975 d. c) Es va prohibir per primera vegada el 1911. Però als pobles camperols la seva pràctica va ser vigent fins a la dècada dels 50 i existeixen dones octogenàries que mostren els anomenats “peus de lotus”.
Pel que fa la família, des de la implantació del règim comunista ha sofert molts canvis. La llei del matrimoni de 1950 declarava la igualtat de drets sense distinció del sexe, no reconeixia un cap de família i prohibia els matrimonis pactats, la interferència en el matrimoni de les vídues, el compromís entre nens i el pagament del dot. Es feia obligatòria la monogàmia i es permetia el divorci en igualtat de condicions.
El 1980 es va adoptar una nova llei de matrimoni que va consolidar els principis fonamentals de l’anterior: monogàmia, llibertat de matrimoni, igualtat de l’home i de la dona; es van establir noves disposicions sobre la responsabilitat de la parella en la pràctica de la planificació familiar fent d’aquesta llei un instrument més pel control de la població.
oct 16 2009
Doris Lessing (Kermanshah, Pèrsia, 1919) és una escriptora i feminista britànica. Fou víctima de la Primera Guerra Mundial, en la qual sofrí diverses amputacions.
Als 36 anys, juntament amb el seu fill, viatja fins a la ciutat de Londres i inicia la seva carrera com a escriptora. Un any després va publicar la seva novel·la: The Grass is Singing (L’herba canta).
L’obra de Doris Lessing té molt d’autobiografia inspirant-se en la seva experiència africana, en la seva infantesa, en els seus desenganys socials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat racial, la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.
El 1999 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya i el 2001 fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres «per una obra que és el resultat d’una vida dedicada a la narrativa, que l’ha convertida en una de les indiscutibles figures de la literatura universal. Ha escrit moltes obres, sobretot narrativa; podríem destacar El quadern daurat (1962) que la va catapultar a la fama i la va convertir en la icona de les reivindicacions feministes o La terrorista bona (1985) traduIda al català per Ramon Barnils i Francesc Parcerisas per a EDHASA, 1987.
Pàgina sobre l’escriptora en anglès.
oct 09 2009
Ahir va ser anunciat el premi Nobel de Literatura 2009 que va recaure en la poetessa i novel·lista romanesa en llengua alemanya HERTA MÜLLER (Nitchidorf, Romania, 1953)
El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982. L’any 1987 va deixar Romania, juntament amb el seu marit, l’escriptor Richard Wagner. Avui resideix a Berlín i des del 1995 és membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung de Darmstadt.
El guardó de l’Acadèmia sueca, dotat amb prop d’un milió d’euros, reconeix en l’escriptora la seva capacitat per descriure el “paisatge dels desposeïts”.
Podem llegir la notícia al diari El País i a Europa press.cat
En espanyol estan editades quatre de les seves obres, En tierras bajas i El hombre es un gran faisán en el mundo (Editorial Siruela), La bestia del corazón (Editorial Mondadori) i La piel del zorro (Editorial Plaza&Janés). Cap dels seus dinou llibres, d’agudesa analítica i precisió poètica, ha estat traduït al català.
Müller és la dotzena dona a tenir el Nobel de Literatura. Com la resta del premiats d’enguany, el recollirà el proper 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel.
oct 08 2009
GRAZIA DELEDDA, fou una novel·lista i poetessa italiana. Va néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, situada a la illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia. Va ser educada de manera privada i va aprofundir com a autodidacta en els seus estudis literaris. La seva primera novel·la d’èxit es pot considerar En el blau (1890). El 1895 l’ escriptora es trasllada a Roma i publica un nou llibre, Ànimes honestes. L’any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel per escriure amb claredat sobre la vida de la seva illa i els problemes humans generals. Es considera que les seves obres estan influïdes pel verisme de Giovanni Verga i pel decadentisme de Gabriele D’Annunzio. Alguna de les seves obres més destacades són La mare, Cendres, Elias Portolu. Cosima (1937) és la seva obra pòstuma. Cendres fou també una pel·lícula (1916) dirigida per Febo Mari interpretada per Eleonora Duse, una gran actriu de teatre que tenia ja quasi 60 anys. Escena de la pel·lícula
Deladda va morir el 15 d’agost de 1935 a la seva residència a Roma.
oct 06 2009
SELMA LAGERLÖLF, (Mårbacka, Suècia 1858 -1940) guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1909, en reconeixement a la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per assolir el peculiar i original caràcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem. Va esdevenir la primera dona guardonada en aquesta categoria.
Va sofrir displàsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida més aviat sedentària, afavorint la seva natural afició a la lectura. Va fer-se mestra d’escola primària i ben aviat es despertà la seva afició a l’escriptura.
Sens dubte la novel·la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (“El meravellós viatge de Nils Holgersson”) llibre encarregat pel consell d’Educació suec per a ensenyar als nens la geografia del país. El petit Nils Holgersson ha estat transformat en un petit follet com a càstig pel seu mal comportament. Per trencar el malefici i tornar a ser un nen ha d’acompanyar un estol d’ànecs en el seu viatge a través de Suècia. Amb ells viuà nombroses aventures, algunes perilloses i d’altres divertides, però cap no el deixarà indiferent. per a Nils serà el viatge de la seva vida, el descobriment d’un món que el canviarà per sempre i el farà persona. Hi trobem històries emocionants, personatges commovedors i detacables reflexions sobre la naturalesa humana .
És particularment notable a Körkarlen (“El Carreter”, 1912), que explica la història d’un home que mor la nit de cap d’any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l’any següent. El director de cinema suec Victor Sjöström va fer l’any 1921 una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que segueix sent considerada una de les millors pel·lícules d’aquesta nacionalitat de tots els temps.
És també autora d’excel·lents contes breus.
