Espai de coeducació

Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.

Els col·lectius feministes  van sortir ahir al carrer a diferents ciutats de l’estat espanyol per protestar contra les mesures sobre l’avortament anunciades pel nou ministre de justícia del Partit Popular al govern, Alberto Ruiz-Gallardón.  Són diferents mostres d’un moviment espontani sorgit a Màlaga de dones que s’autodenominen MAREA VIOLETA i que s’està estenent pel país gràcies a les xarxes socials.  Algunes de les consignes que es va poder sentir  Madrid van ser aquestes que veiem a la fotografia a més de: NO A LAS LEYES CLERICALES, MACHISTAS Y MEDIEVALES. A la concentració de Barcelona van demanar que es modifiqui la llei de l’avortament i es permeti la dona decidir sobre el seu cos i no veure’s subordinada a la decisió dels metges.  (CA LA DONA) I a la de València es van lamentar del tancament de nombrosos centres d’atenció de dones maltractades. (L’informatiu. Diari digital)

Gallardón prepara la llei de l’avortament més dura de la democràcia ( EL PERIODICO 2 /2/2012)

‘Marea violeta’ en Madrid por los recortes en las políticas de igualdad ( EL PAÍS 10/2/2012)

Una centena d’ organitzacions, associacions, col·lectius, partits polítics i sindicats han signat un  manifiest conjunt  contra aquestes mesures que qualifiquen de regressives  de modificar l’ actual Llei de Salut Sexual Reproductiva i Interrupció  Voluntària de l ‘Embaràs  d’ acord , segons el ministre,  «al derecho a la vida según la doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional», i que implicarien  “un retrocés en els avenços legislatius d’aquesta llei que ens retrotrau a la llei de supòsits de 1985 o a una llei encara  més restrictiva, i que suposa una passa endarrera  en les conquestEs del moviment  feminista i progressista del  país.”

Tots dos els he llegit al  diari El País diferents dies.

El primer és de ROSA MONTERO: ESCENAS CALLEJERAS DE FURIA EN NAVIDAD. És un article polèmic que introdueix el tema del victimisme dels homes que es queden muts davant de dones dialècticament poderoses.  Va ser publicat el 22 de gener a El País Semanal.

Avui 4 de febrer, a la secció de cartes al Director de la mateixa revista  he llegit dos comentaris a aquest article; una de les cartes és  d’un home i té per títol Violencia de género,  es mostra complagut que per fi algú toqui el tema i posa l’exemple de dos casos propers que han atit o pateixen la vexació  més de l’extorsió per part de les seves dones.

L’ altra carta, signada per una dona porta per títol Mujeres mudas i es fa ressò d’una de les afirmacions de l’article de Rosa Montero: “Si por los hombres fuera, a veces preferirían que las mujeres fuéramos mudas” i expressa el seu convenciment que moltes de les dones maltractades o assassinades per les seves parelles són, efectivament,  “mudes” i han patit en silenci primer maltractament psicològic i emocional i després físic.

El segon escrit que voldria comentar ha estat publicat avui. Es tracta d’una informació sobre un experiment realitzat recentment que comprova la conveniència de dur a terme polítiques de paritat i discriminació positiva. El seu títol és Un experimento prueba la eficacia de la discriminación positiva Es posa de manifest que les polítiques de promoció  de les dones en el món laboral estimulen la competitivitat de les dones i no minven el rendiment  del grup. Els investigadors parteixen de la realitat de la inferior presència de dones en llocs destacats de responsabilitat social i econòmica, malgrat que el seu nivell educatiu és superior al dels homes en la majoria dels països desenvolupats, i se centren en la menor competitivitat de les dones  com a  una causa clau de la desigualtat de promoció. Aquesta diferència en la competitivitat sembla tenir un origen cultural.

El paper de la dona en la família i la discriminació  en el mercat laboral han estat  les explicacions tradicionals per a la diferència de gènere a nivell de promoció en el món del treball. Però a això s’hi han afegit més recentment altres hipòtesis, com  la menor tendència de les dones a assumir riscos i a competir en comparació  amb els homes. Això és el que vol mesurar aquest experiment.

Els autors de l’experiment són Loukas Balafoutas de la Universitat de Insbruck de Àustria i Mathias Sutter  de la Universitat de Gotemburg de  Suècia i han publicat els seus resultats a la revista Science. A l’experiment hi han participat 360 estudiants d’ambós sexes.

El succés ha tingut lloc a València, en concret a la localitat de Guadassuar. L’home de49 anys ha matat la  dona,  de la mateixa edat,  amb arma blanca i s’ha lliurat a la població propera de Carlet. El TSJCV ha destacat  que l’home  autor tenia un antecedente de 2004 amb una altra parella, per la qualcosa  havia estat  condemnat a sis mesos de presó i un any d’allunyament. La Vanguardia (4 febrer)

El dia 24 vam tenir la notícia de la trobada d’una dona morta violentament al seu pis d’Olot. La dona, una jove d’origen indi d’uns 25 anys i mare d’una nena de 5, va ser trobada pel marit en tornar de la feina. Als titulars dels diaris podíem llegir: Els Mossos investiguen la mort  violenta d’una dona  en un pis  d’ Olot amb signes evidents de ferides d’ arma blanca. (La Vanguardia) Els investigadors mantenen obertes totes les hipòtesis.

Avui llegim a la premsa uns titulars semblants: Trobat a Granollers el  cadàver d’una dona amb signes de violència. En aquest  cas,  sembla  clar que podria tractar- se d’una mort  ocasionada per  violència masclista. (La Vanguardia) En aquest cas la dona, d’uns 50 anys i mare de 5 fills era d’origen magrebí i feia 30 anys que estava afincada a Catalunya. Els cossos de seguretat busquen el seu marit que ha fugit.

Tot i que potser en el primer cas s’arribi a la conclusió que la mort fou causada per alguna altra causa ( intent de robatori…) és evident que amb la de Granollers són massa dones mortes a Catalunya en el primer més de l’any ( 5 casos)

Dilluns 23 va ser constituïda la nova Cambra parlamentària a Egipte després del llarg procés iniciat amb la revolta de la primavera passada. Aquest nou Parlament té majoria islamista. Dels 508 diputats, només 10 són dones (ménys del 2% en un país que compta amb 85 milions d’ habitants dels quals més de la meitat són dones) “Semla que al país no hi ha dones”. Aquest és el comentari difós a través d’una xarxa social per Samer Shehaui, activista de l’ Institut  d’El Caire per a estudis de drets humans (CIHRS en les seves sigles en anglès)  i es fa ressò del que opinen moltes dones egípcies que també van contribuir a la revolució.

Quatre de les noves parlamentàries pertanyen als islamistas del Partit Llibertat i Justícia (PLJ) dels Germans Musulmans. Per a elles no és qüestió de quantitat sinó de qualitat i no se senten discriminades perquè poden estudiar el que volen i arribar a ser metgesses,  infermeres… Pensen que els diputats i les diputades han de fer polítiques per a tots i no només per als  del seu gènere i, per tant, tant és el sexe dels diputats.

En canvi, les parlamentàries del  Bloc Egipci consideren  que la dona no només  està discriminada sinó que està marginalitzada i exclosa políticament i que és una vergonya la representació que tenen les dones després d’haver contribuït al canvi tant com els homes.

Cap dona va redactar la nova constitució i les dones electes anaven al final de les llistes per la qual cosa la possibilitat de sortir elegides era molt escassa.

Per a Esraa Abdel Fatah, fundadora del moviment  “6 de Abril” i  membre de Dones egípcies lliures, una agrupació  feminista, és una qüestió de “mentalitat i cultura” a més del problema legislatiu ( no s’ha tingut en compte la paritat).

Les dones progressistes confien que els diputats liberals contrarestin els salafistes i islamistes els quals  podrien posar fre  a la lluita pels drets de les dones. Però  cal tenir present que els  dos partits islamistes han obtingut dos terços dels escons (36,3% dels vots ls PLJ i 28,8% l’ultraconservador partit salafista Al Nuen)  Els  liberals  Partit Wafd ha aconseguit 9,6% i el Bloc Egipci -partits d’esquerra i liberals-, 7%. (El Pais)

SIGUEU MÉS FEMENINS I SEREU MENYS VIOLENTS I MÉS FELIÇOS

Aquest és el consell que he llegit avui  a La Contra de La Vanguardia com  a titular de l’entrevista a Joanna Bourke (Nueva Zelanda, 1963), professora  en el Birbeck College de la Universitat de Londres i autora, entre d’altres,  d’ un estudi  sobre els  homes en combat: An intimate history of killing (Granta, 1999).  Actualment escriu una història universal del dolor.

Per acabar amb les violacions ( una forma de maltractament ) ara que les lleis han millorat demana una revolució de les consciències i la complicitat dels homes per assumir una part dels valors femenins.

FLORS EN RECORD DE LES VÏCTIMES

Els primers 23 dies de l’any han estat negres pel que fa als casos de violència masclista. S’han produït el doble de morts que l’any passat en les mateixes dates. Cinc de les sis dones assassinades  tenien menys de 40 anys, totes eren espanyoles i cap no havia presentat denúnciaper maltractaments, dues d’elles estaven en tràmits de separació. Quatre dels 6 casos ha tingut lloc a Catalunya.

A La Vanguardia d’avui podem llegir un article signat per Javier Ricou que exhorta la societat a implicar-se en la lluita contra aquesta xacra  La sociedad debe implicarse en la lucha contra la violencia machista amb interessants opinions d’experts com Jordi Roca     ( Antropòleg de la Universiatat Rovira i Virgili), Valentín MartínezOtero ( Doctor en Psicologia i Pedagogia), José R. Ubieto ( Psicòleg clínic i psicoanalista) i Miguel Lorentre Acosta ( Exdelegat per a la Violència de Gènere [curiosament tots ells homes]

També Salvador González ( Mosso del Grup Violència de Lleida) recorda què marca el protocol dels mossos amb la víctima.

Un dels apartats de l’article fa referència a l‘EDUCACIÓ. Un cop més se’ns mostra la necessitat  de tallar amb el problema a edats primerenques.  Inmaculada Aroca, professora de Conductes Delictives de la Universitat de València i experta en temes de violència, considera que entre els  13 i 18 anys és l’ edat ideal per a les campanyes de prevenció . “Comencen les relacions de parella i si en aquest  moment  s’encerta en l’educació evitarem  que alguns d’aquests  escolars siguin, en edat adulta, uns maltractadors”. És el que Aroca anomena prevenció  primària.

Mentre escrivia l’anterior article he escoltat a la Ràdio la notícia de la nova mort esdevinguda fa poques hores a Catalunya. Es tracta d’una noia de 33 anys veïna de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i mare de dos fills. Va ser trobada morta per arma blanca. La seva parella, un home d’uns 40 anys de Sabadell,  ha estat detingut pels mossos. No hi havia hagut denúncies prèvies. Aquesta tarda el veïnat es manifestarà públicament. El Periodico.

La Generalitat, a través de la directora de l ‘ Institut  Català de les  Dones Montse Gatell ha lamentat aquesta mort;  en el comunicat de premsa ha insistit  en la necessitat que   les víctimes  avisin els serveis municipals d’informació i atenció  a la dona  quan  pateixin agressions.

A LES 4 DE LA TARDA L’AGRESSOR S’HA SUÏCIDAT EN TIRAR-SE AL BUIT DES DEL PIS DELS SEUS PARES A SABADELL QUAN ACOMPANYAVA,  EMMANILLAT,  ELS MOSSOS QUE HAVIEN ANAT A ESCORCOLLAR-LO.

Avui he escoltat al programa Els matins de Catalunya Ràdio l’escriptora Rosa Regàs que presentava el seu nou llibre, un assaig:  La desgracia de ser mujer, editat per Ara llibres. Es tracta d’una reflexió sobre la desigualtat de gèneres . En una entrevista feta a finals d’any al diari Público (26/12/2011)  l’escriptora fa declaracions com aquestes:

“Los derechos de las mujeres los controlan los hombres que hacen las leyes”

Ella, com jo mateixa, creu que las joves d’ara han rebut una “herencia masclista”. L’autora s’expressa així:

Las niñas han sido educadas por madres que, aunque no lo saben, son machistas. Todavía muchas mujeres creen que su realización está en ser “el ángel del hogar” y no se dan cuenta de que esa idea de amor romántico las lleva a ponerse al servicio de los hombres. Y eso es perjudicial para todos: la sociedad no puede permitirse el lujo de tener ciudadanas esclavas.

I a la pregunta del que creu que faria falta per canviar la situació diu:

Educación. Desde la escuela, la familia y los medios. Hay que llamar la atención del nuevo Gobierno del PP para que se den cuenta de que la igualdad también repercutirá a favor de ellos. Y necesitamos muchos más hombres que ayuden a luchar contra una lacra que, desde 2003, ha costado la vida de más de 600 mujeres.

El titular de la notícia sobre el llibre a Europapress és “Todas las mujeres han sufrido alguna vejación, sobre todo si tienen un cargo público”

ÉS UN LLIBRE REIVINDICATIU I DE DENÚNCIA.