El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha posat en marxa una nova campanya per a l’eradicació de la violència contra les dones que posa l’atenció en els primers senyals d’alerta. El lema és:
Ha estat presentada aquest dimarts per la ministra de Sanidad, Politica Social e Igualdad, Leire Pajín i pretén que les víctimes actuïn contra el seu agressor davant la primera humiliació que pateixin. Té un pressupost de quasi cinc milions d’euros, es distribuirà a través de televisó, ràdio, premsa, publicitat exterior i internet i durarà fins al 15 de desembre.
Consta de tres anuncis que narren el menyspreu que pateix una dona immigrant per part de la seva parella; l’aïllament que pateix una dona madura i les amenaces que escolta a través del telefon una altra dona, en presència dels seus fills, quan va en el cotxe amb el “mans lliures”. Les tres històries tenen un missatge optimista, perquè totes tres demanen ajuda al seu entorn per sotir del problema.
—————————————-
Actualment, 724 dones disposen de dispositius de seguiment i des de gener , fins a març de 2011, més de 32.0000 dones han posat denúncies por violència de gènere.
Acabo de llegir al diari El País un reportatge esfereïdor, es tracta d’una altra forma de mutilació femenina que s’afegeix a la del clítoris:
Una de cada cuatro menores del país africano sufre el ‘planchado’ de los senos para disimular la pubertad y evitar violaciones y embarazos.
S’aconsegueix dissimular els pits de les nenes de diverses maneres: amb pedres calentes sobre els pits que comencen a apuntar, pals o d’altres objectes plans, de vegades els embenen els pits, però sempre les pedres, els pals o els draps estan bullint. És el planxat de pits que pateix una de cada quatre nenes a Camerun. Les mares o d’ altres dones de la família són les encarregades de practicar-lo amb la creença que retarda el creixement del pit de les seves filles i, per tant, les alllunya de les relacions sexuals, sovint no consentides, les protegeix de les mirades libidinoses dels homes i evita embarassos no desitjats.
És una pràctica antiga que, després de mesos d’aplicació, ocasiona cremades, ferides i, ocasionalment, predisposició al càncer.
L’empresària Júlia Bonet Fité, fundadora i presidenta de la xarxa de perfumeries Júlia, que compta amb 63 establiments a Espanya i Andorra, va morir la matinada passada a Cambrils (Baix Camp) als 89 anys d’edat. L’emprenedora va seguir coordinant l’empresa, fins a l’últim moment.
La direcció de la companyia i el consell d’administració han destacat avui, en un comunicat, que Bonet Fité (Escaldes-Engordany, Andorra, 1922) va saber posar en marxa el seu negoci el 1939, amb només 17 anys, malgrat les adversitats de l’època i “les dificultats pròpies de ser dona”.
L’actual empresa té l’origen en una perruqueria que l’andorrana va obrir en els baixos de casa seva a Escaldes-Engordany i que aniria creixent en oferir productes “que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir”.
L’emprenedora importava personalment pintallavis, laca d’ungles i fragàncies de Tolosa (França). Més tard, el seu marit, Pere Zamora, també va entrar en la gestió i, amb els anys, ho farien les tres filles del matrimoni, de manera que la direcció del negoci segueix sent familiar i sense cap establiment en règim de franquícia.
El negoci s’ha consolidat en una de les majors xarxes de perfumeries a la Península Ibèrica, amb un especial creixement a principi dels anys 2000.
Diari Ara ( 4 setembre)
L’atleta catalana ha fet medalla de bronze en 1500 metres. Aquesta medalla la pot compensar de la despossessió de l’or que va haver de viure fa 2 anys a Berlin. Aquesta és la primera medalla per als atletes espanyols, després d’una primera mala fase als Mundials.
El País ( 1/09/2011)
El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha posat en marxa una nova campanya per a l’eradicació de la violència contra les dones que posa l’atenció en els primers senyals d’alerta. El lema és:
