Llegeixo al Diario de Ibiza (30 setembre) una notícia amb aquest titular i fa referència a lademanda, per part de la Secretaria de Polítiques per a les Dones de la Presidència brasilera, de la suspensió d’ un espot publicitari de televisió que mostra la model Gisele Bundchen en roba interior, per considerar que reforç l”estereotip de les dones com a objectes sexuals dels seus marits.
A l’anunci la model de més projecció internacional ensenyar les dones la millor manera de comunicar-li les males notícies al marit.
Inicialment la protagonista apareix en roba de carrer i li diu al seu suposat marit una una mala notícia (que ha estimbat el cotxe o que la sagre anirà a viure amb ells)
Després, Bundchen apareix amb provocatives robes interiors i dóna les mateixes notícies. Segons l’anunciant la primera seria una tècnica incorrecta mentre que la segona seria la correcta. L’anunci acaba amb l’exhortació: “ETS BRASILERA. USA EL TEU ENCANT”.
A Brasil és recurrent la publicitat que es val de la sensualitat i de les formes de la dona per promoure diferents productes – i no només la roba interior femenina- , especialment a l’època del Carnaval, quan les imatges de dones mig despullades són abundants als mitjans de comunicació.
Dimarts una dona d’Aràbia Saudí fousentenciada a 10 cops de fuet per desafiar una prohibició del reialme contra les conductores. Aquest és el primer cop que es decreta un càstig per infringir la regulació que ha existit sempre a l’ultraconservador país musulmà. Generalment la policia només les reté i obliga a signar un compromís de no conduir mai més. Peròaquesta dona no va complir el compromís, seguint l’ acord de la campanya que les dones van endegar amb el propòsit de trencar amb aquesta prohibició. Per això laconductora, Shaima Jastaina, d’uns 30 anys, fou trobada culpable de conduir sense permís. Ella, però, va apel·lar el veredicte i, finalment, ha estat indultada pel rei Addul·lah.
[Més decisions de cara a la galeria?]
Dues associacions feministes , OSEZ LE FEMINISME i CHIENNES DE GARDE, han endegat una campanya de propaganda per eradicar aquesta fórmula de tractament de tots els documents i formularis oficials. Volen que només hi figuri MADAME ( senyora) en cap cas MADEMOISELLE ( senyoreta) ja que entenen que el seu ús és un símbol del sexisme ordinari que predomina a la societat . Sota el lema “Mademoiselle, la casella de més” volen sensibilitzar les dones franceses perquè inundin de cartes i missatges electrònics els diputats de l’Assemblea Nacional ( amb majoria masculina, per cert ) i a l’administració, empreses i comerços que persisteixin en l’ús d’aquests tractament. Argumenten que els homes solters no reben pas el tracte de Mademoiseau (hi va haver un temps en què era així, però ja ningú no se’n recorda) Els homes a França són Monsieur, casats o no.
Les feministes franceses demanen també que les dones no renunciïn al cognom de soltera . Per llei no n’estan obligades, però el costum habitual és que adoptin el del marit. La Vanguardia , 28-9
DONES D’ARÀBIA SAUDÍ. Segons ha anunciat el rei Abdalà, les dones saudites tindran dret an votar i a ser escollides. Podran formar part del Consell Consultiu (Shura)… L’ANY 2015. Per tant, la mesura no afecta les properes eleccions municipals, previstes per a dijous. Ja fa anys que les feministes i els activistes dels drets humans reclamen més drets per a les dones ( és l’únic país que prohibeix conduir les dones i, el que és pitjor, les dones saudís no poden viatjar, treballar o ser intervingudes quirúrgicament sense el permís del seu “guardià”, pare, marit o un altre home a qui la família hagi encarregat la seva custòdia. Això no obstant el rei no ha parlat d’aquests assumptes.
Per això, el sociòleg Khalid al Daknil es lamenta de la limitació de la reforma. “És una bona idea incloure les dones a la Shura i les municipals, però el més important és ampliar l’autoritat d’aquella càmera per tal que tinguin poders legislatius plens”. Sembla que la mesura pretén evitar el contagi de les “primaveres àrabs”.
DONES DE L’ÍNDIA. Les dones de l’Índia s’atreveixen a divorciar-se ALS 70 ANYS. Últimament els advocats del país se sorprenen amb missatges com aquest: “Vaig a morir aviat i l’ únic que desitjo és, per fi, estar en pau, encara que sigui en els meus últims anys: sisplau ajudi’m a divorciar-me tan aviat com sigui posible”.
Segons la doctora Radha Murthy de la fundació Nightingales, per a la salut dels adults grans, amb la globalització ha arribat major independència a lesdones: ja s’adonen que no han de suportar violència, mals tractaments o la desigualtat en les tasques domèstiques. També ha disminuït l’ estigma que acompanya el divorci: abans només es concebia que les dones havien d’estar juntes fins a la mort , i només es podíaien separar en casos extrems de violència, alcoholisme o malaltia mental o algun dels dos no podia tenir fills. Fins i tot les dones havien de suportat les infidelidats. Així, les dones grans estan seguint el comportament de les més joves.
Ha mort Wangari Muta Maathai (Nairobi, Kenia 1 d’abril de 1940- 25 de setembre de 2011) activista política i ecologista, de l’ètnia kukuyu . Va ser una de les primeres dones de l’Àfrica occidental amb una càtedra universitària, amb un doctorat en Biologia. El 2004 va rebre elPremi Nobel de la Pau i fou també la primera dona africana que rep aquest guardó. La doctora Maathai era a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki.
Els seus orígens com a activista es remunten a l’any 1977 quan va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) un grup de pressió ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d arbres per tot el país per tal d’evitar l’erosió del sòl i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l’apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevenir una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.
El 2004 va rebre el Premi Nobel per, segons el Comitè noruec, ” resistir amb coratge l’anterior règim opressiu de Kenya”. “Les seves formes d’actuar úniques han contribuït a prestar atenció a l’opressió política, nacional i internacionalment. Ha estat pou d’inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació”.
Ha mort a l’hospital de Nairobi després d’una lluita prolongada contra un càncer. Deixa tres fills i una néta.
Aquest cop és un home qui la pateix, per no sé dona. Però també es posa de manifest una mentalitat que encara és predominant.
Mauricio D., de 45 años,va demanar el 5 de setembre una reducció d’horari i un canvi de torn per tenir cura de la seva filla de set mesos. La resposta de la seva empresa, la firma de lloguer de cotxes Goldcar a l’aeroport d’Alacant, va arribar per escrit 8 dies dresprés: demanava l’empleat que demostrés que la dona no podia tenir cura de la nena !!!!!!!
El fet que una empresa plantegi que la cura d’un menor hagi de ser a mans de la dona no és res aïllat , segons Mayte Aracil, reponsable d’Igualtat de CCOO d’Alacant, qui ha denunciat el cas . La novetat és que aquesta empresa no hagi tingut inconvenient de deixar constància del masclisme per escrit.
Goldcar es defensa al·legant que la petició de canvio d’ horari i torn ocasiona un “gran perjudici organizatiu degut
a la modificació dels torns de la resta de companys”. El portaveu de l’empresa ha indicat que haguessin sol·licitat el mateix en cas que la demanad fos d’una dona. Que concilie su esposa El País, 23 setembre
A més dels casos de Sevilla i Tnerife aquest cap de setmana ha mort una altra dona a Amposta. La Guàrdia Civil va detenir ahir a Vinarós (Castelló ) un home per la pressumpta implicació a la mort de la seva dona, el cadàver de la qual va ser localitzat a casa d’un familiar a Amposta (Tarragona). La dona va desaparèixer de Vinarós dijous passat en circumstàncies estranyes, ja que va sortir a comprar i no va tornar. El Periodico (19 setembre)
Primera: Aquest cap de setmana han tingut lloc a Andalusia (Sevilla) i Canàries (Tenerife) dos nous casos de violència envers la dona. En el cas de Lora del Río, Sevilla, un home d’uns 40 anys que respon a les inicials F.J.C.C va matar la seva ex a ganivetades a l’estació ferroviària del poble sobre les 23·00h de dissabte. Poc després reconeixia el crim i està detingut. La dona havia presentat denúncia contra ell el passat juliol, però no havia volgut cap mena de protecció.
Pel que fa a l’altre cas, cap a la una de la matinada el 112 rebia una trucada avisant de la mort al seu domicili del barri Las Rosas a Arona, Tenerife d’una dona de 38 anys a causa de les ferides d’arma blanca que pressumptament li havia ocasionat el seu marit, de 54 anys. L’ home també presentava ferides de gravetat a tòrax i abdomen en autolesionar- se per la qual cosa ha estat traslladat en ambulància a Hospiten Sur tot i ser acusat de delicte d’homicidi per la Guardia Civil.
Segona: Rafah Nached, psiquiatra de Síria de 66 anys i fundadora de l’Escola de Psicoanàlisi de Damasc ha estat apresada acusada d’organitzar al país cursos d’ajuda per a la superació de la por davant la violència. Científics francesos vinculats amb la doctora ( Nached va estudiar a la Universitat de París-Diderot ) ja s’han movilitzat per exigir el seu alliberament. Es troba a la presó de dones de Damasc i està animada tot i que pateix del cor. Formalment està acusada de la pràctica “d’activitats susceptibles de provocar la desastabilització de l’Estat”. Perfil a facebook
Tercera: S’acaba de publicar a Anglaterra la biografia de l’esposa d’ Oscar Wilde, Constance (1858-1898). Es tractava d’una dona que va viure intensament l’espiritisme i el feminisme així com l’obsessió del seu marit pel jove i manipulador Bosie. La biografia desvetlla molts dels misteris que envolten el personatge. La seva autora és Franny Moyle i el títol Constance: la vida escandalosa i tràgica de la senyora Wilde. La personalitat d’aquesta dona va quedar eclipsada per la del seu home. Pel que ens mostra el llibre es tractava d’un ésser sensible i vulnerable d’ànima fràgil que durant les èpoques en què el seu marit desapareixia se submergia en la lectura de Dante o buscava refugi espiritual en un convent. Tot i que no va arribar a entendre-ho, Constance va perdonar el seu marit quan va ser acusat d’homosexual. La dona va morir jove a causa de la mala pràctica d’un ginecòleg.
Des d’aquest divendres lesdones que volen interrompre voluntàriamente l’ embaràs a Castilla-La Mancha no podran fer-ho a través de la seguritat social. Les clíniques amb les quals el govern regional havia signat un acord per a la pràctica d’avortaments des de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva han decidit anar a la vaga de forma indefinida per impagament reiterat.
Segons denuncien, no reben cap abonament per part de l’administració pública des de desembre de 2010 i l’import del que hom els deuda arriba ja a 1.300.000 euros.
Les clíniques que han plantat cara a la Conselleria de Sanitat són: Dator, El Bosque, Cire, Gimenur, Deia Médica, Iris i l’ Institut Ginecològic de Múrcia, els set centres que el juny de 2010, davant l’ entrada en vigor de la nova normativa, van signar un conveni amb el govern de Castilla-La Mancha per a la pràctica d’avortaments (només dues de les clíniques tenen la seva seu a la regió , mentre que la resta es troba a d’altres províncies properes).
Des de juliol de l’ any passat, aquests centres han realtzat tots els avortaments de Castella- La Manxa a càrrec de la seguretat social -unes 3.000-, ja que cap hospital públic de la zona fa aquestes intervencions.
Però només van rebre un primer pagament el desembre de 2010 pels serveis fets de re juliol a setembre de l’any passat.
Ara ja la situació els és insostenible perquè els proveïdors de material no poden esperar més i hi ha d’altres despeses. Per això s’han declarat en vaga. Això no obstant, les clíniques seguiran atenent les dones que demandin una especial atenció: que no puguin esperar per malformacions congènites, patologies físiques o determinades situacions socials . Cal dir, però que aquestes intervencions no són les més habituals.
