abr 30 2011
Elisabeth Badinter. “La mujer y la madre”
En aquest assaig, publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.
El llibre ha estat molt polèmic a França i molt criticat tant pels sectors més conservadors de la societat com per altres, en principi més progressistes, però que es declaren defensors de l’alletament natural i per als quals el retorn al naturalisme i l’abnegació de la dona són imprescindibles. Aquesta és, indubtablement, la qüestió més polèmica del llibre. Per a Badinter actualment hi ha una pressió mediàtica insuportable en defensa de l’alletament; ella considera que aquesta és una de les decisions més íntimes i privades que ha de prendre una dona i que actualment no sempre l’ha de prendre sense coaccions del tipus: “No vols el millor per al teu fill?” És evident que moltes generacions de persones criades amb biberó no només estan ben sanes sinó que fins i tot està augmentant la seva esperança de vida. Un altre aspecte sobre el qual tracta el llibre és un altre dels “mandats” de La LLiga de la Llet (moviment molt combatiu nascut a EEUU): el collit (dormir amb el nounat sine die).
Badinter alerta sobre els perjudicis que aquestes tendències poden suposar per als avenços aconseguits per les dones al llarg de s. XX i defensa la llibertat de les dones per triar quan vol tenir fills, com criar-los, com alimentar-los i com educar-los. Afirma que la tendència actual sobre la maternitat és un pas endarrera en la independència de les dones.
Cap periodista pregunta a un atleta o esportista home ja entrat a la trentena si ha postergat definitivament la paternitat, però sí que ho sentim que ho demanen a les dones.
Elisabeth Badinter (1944) és catedrática de filosofia de l’ Escola Politècnica de París, assagista, feminista de referència a França i mare de tres fills. El 1980 assegurava en el seu llibre “L’Amour en plus” (Existeix l’ amor maternal?) que l’ instint maternal no existeix. Trenta anys i molts llibres després ha publicat “Le Conflit, la femme et la mère” (El conflicte, la dona i la mare ), amb el qual torna la polèmica. Molts dels seus crítics veuen en ella una feminista demodé, i molts joves creuen antiquada la seva lluita per l’equiparació. Ella només es defensa alertant-los del que poden perdre.
Article a El economista
Mariam Solayman, activista egípcia que, junt a milers de dones, es va manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.
Joumana Haddad, escriptora libanesa autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit. Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.
Radia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal, i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.
Wajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest món només hi ha dos llocs adients pera ells: la casa i la tomba.”
Nawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.
Fatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.
Shirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i primera dona musulmana guardonada.
El dia 8 d’abril vaig llegir a 
Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”
La candidata a l’alcaldia de Ciutadella Soledad Sánchez Mohamed, del Partido Democrático ha hagut de retirar un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.