Per celebrar el 8 de març ens vam proposar conèixer les biografies de les dones que donen nom a alguns carrers de l’Hospitalet ( veritablement POQUES, n’hi hauria d’haver més)
CURIE, Marie – CAPMANY, Maria Aurèlia – ALEU Dolors – DE CASTRO, Rosalía -
MARIC, Mileva – SALA, Tecla – AMAYA, Carmen – ROIG, Montserrat -
GOICOECHEA, Justa – REINA Isabel de Castella – ALBERT I PARADÍS, Caterina,
AREND, Hannah – PENALVER, Lola
Ara cal unir les imatges amb les biografies i situar en un plànol de la ciutat els carrers amb el nom de les dones:
CALLEJERO DE L’HOSPITALET
El govern ha fet públic el Balanç de Criminalitat de 2010. L’índex de criminalitat és el més baix de tota la dècada (45,1 infraccions per cada 100 habitants, set punts menys que la xifra més alta, la de 2002. Les infraccions penals s’han reduït en un 1,8%, tret dels casos de violència contra les dones. Les dones mortes el 2010 van augmentar de manera significativa respecte 2009 ( 74 casos enfront 56 ) NO ANEM BÉ
El Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors. Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió es farà pública previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes, i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions per a gestionar aquesta gran reclamació.
La demanda va ser iniciada el 2001 i afecta tot el país (Wal-Mart compta amb 3.400 botigues). Les reclamants subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció. Asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora pel mateix treball que els homes malgrat que tenen més experiència i obtenen millors resultats.
La representat de la cadena, encarregada d’explicar la situació als mitjans de comunicació és Gisel Ruiz , una treballadora de base que ara és a la vicepresidència. Ella sosté que la seva experiència refuta la reclamació. A l’extrem contrari, les pioneres de la demanda inicial, com Christine Kwapnoski, una de les sis inicials, s’han erigit portaveus d’un gran col·lectiu que està duent endavant aquesta veritable guerra de gèneres. Dins d’aquest grup de dones n’hi ha de molts diferents nivells laborals, des de gerents a dependentes i inclou una gran majoria de negres.
Ha mort als 75 anys a causa d’un càncer de medul·la òssia Geraldine Ferraro (Newburgh, Nueva York, 1935) símbol feminista als EEUU. El 1984 fou l’única candidata demòcrata a la vicepresidència de seu país junt amb el demòcrata Walter Mondale i contra els imbatibles Ronald Reagan i George Bush. Advocada especialitzada en agressions sexuals i violència domèstica, i congressista que va lluitar pelss drets de les dones, Ferraro va ser posteriorment ambaixadora d’ Estats Units davant la comissió de drets humans de l’ ONU i va assessorar Hillary Clinton en la seva campanya a la presidència, el 2008.
També a EEUU, país on “qualsevol somni es pot fer realitat” les dones tenen difícil d’arribar a la cúpula del poder executiu. Anys després de la derrota de Modale i Ferraro, Madeleine Albright va ser la secretària d’ Estat (ministeri d’ Assumptes Exteriors) el 1997. Hillary Clinton ocupa el mateix càrrec des de 2009. Sarah Palin va intentar arribar a la Casa Blanca, des de l’extrem oposat de l’ espectre polític: no com a feminista, sinó como una mare de família de valors conservadors. Tot i així, tampoc, com en el cas de Ferraro, la seva presència en una candidatura no va ser suficient per atraure l’electorat femení nordeamericà, reaci a lliurar el vot a algú només per ser dona.
Barack Obama -del qual Ferraro va dir, en un polèmic episodi durant la campanya presidencial de 2008, que havia arribat tan lluny per ser negre- va lloar dissabte Geraldine Ferraro en un comunicat on la recordava como “una precursora, algú que va trencar barreres per a dones i americans de totes les procedències”
SUDÀFRICA-
Sudàfrica va ser el primer país a prohibir a la seva Constitució la discriminació per orientació sexual i el primer país africà a legalitzar els matrimonis homosexuals (des de 2006), toi i això les estadístiques de violència masclista són de les més altes del món. A més, al país són violats altres drets individuals. Per exemple, les dones són agredides per la seva orientació sexual. Als guetos de Ciudad del Cabo les lesbianes pateixen el que els homes anomenen “violacions correctives”. Les activistes protesten davant els jutjats i demanen que les dones denunciÏn els seus agressors, però sovint els judicis s’ajornen per falta de testimonis (el de l’assassinada Zoliswa Nikonyane s’ha posposat 32 vegades) per això es demana l’aprovació d’una llei específica per castigar el que elles defineixen “crims de l’odi”. La policia no fa la seva feina, diu Funeka Soldaat, de Free Gender, una de les 10 ONG que van iniciar una campanya de recollida de signatures contra aquesta mena de crims.
Des de desembre, aquesta campanya té un lloc a Internet: http//www.change.org/petitions/south-africa-take-action-to-stop-corrective-rape , motivada pel suïcidi d’una lesbiana que havia estat violada, i en poc temps s’han recollit 171,719 adhesions en 163 països, la qual cosa ha induït a un canvi en l’actuació del govern quant a celebrar amb celeritat els judicis. D’altra banda, el parlament reunit a Ciudad del Cabo va acordar adoptar un pla d’acció i una comissió de treball per afrontar els perills que suposa ser gai, lesbiana o transexual als guetos de les ciutats sudafricanes.
Una altra iniciativa per a la lluita contra els estigmes socials és l’equip de futbol CHOSEN FEW format per dones lesbianes negres i, generalment, provinents de les zones més desfavorides de Johannesburg. Va ser creat el 2004 i és un dels projectes de Forum for the Empowerment of Women (FEW), nascut el 2002 i destinat a defensar els drets de les dones lesbianes, transexuals i bisexuals. Malgrat la descriminalització de l’homosexualitat, reconeguda per la Constitució, els estigmes i prejudicis contra les lesbianes i els homosexuals són a flor de pell entre la població i moltes de les jugadores de l’equip han estat agredides. També s’ha prohibit l’equip de participar a la lliga nacional per la seva condició sexual. El 2006 l’equip fou bronze als Jocs Gais de Chicago i dos anys més tard van obtenir la plata en els Jocs Internacionals de Futbol de Gais i Lesbianes a Londres. El darrer estiu també van participar en els Jocs Gais de Colònia.
