Amnistia Internacional segueix lluitant per la vida d’aquesta dona que corre el risc de morir lapidada a l’Iran acusada d’adulteri. Ja porta 5 anys a la presó de Tabriz a l’oest del país. Ella va confessar el seu “crim”, indubtablement sota tortura. Sakineh no va tenir dret a un judici transparent en una llengua que pogués entendre.
Tots hem de fer el que puguem i no tan sols per impedir la mort d’aquesta dona, sinó també per la dignitat i els drets de moltes altres dones que han de patir aquesta pràctica bàrbara.
El filòsof i escriptor francès Bernard Henri-Lévy (Béni-Saf, Argèlia, 1948) exhorta la societat espanyola que se sumi a les veus de la comunitat internacional per evitar aquesta execució, Salvad a Sakineh (El País, 29 agost)
Amnistia Internacional, campanya per Sakineh.
Als talibans no els agrada que les nenes estudiïn. La premsa i els telediaris s’han fet ressò d’aquest nou atac amb gas a una escola per a nenes que va tenir lloc el dia 26 d’agost a la capital afganesa. 73 estudiants i 14 professores han hagut de ser traslladades a l’hospital amb símptomes d’intoxicació. Per als Oficials del Ministeri d’Educació aquestes agressions formen part d’una campanya que té com a finalitat atemorir les nenes i aconseguir que deixin d’anar a l’escola. A algunes zones del sud i l’est del país, amb més pes del fonamentalisme, moltes escoles femenines romanen tancades.
A la pàgina web oficial del Partit Republicà dels EEUU d’Amèrica a l’estat de Minnesota van penjar un vídeo on es comparava l’aparença de les dones republicanes i demòcrates que es dediquen a la política o que han fet pública la seva adscripció a un o altre partit. Totes les republicanes són sexis i de bon veure mentre que les demòcrates, fins i tot Michele Obama, apareixen grasses, lletges i en alguns casos se’ls mostren gestos esperpèntics. El títol amb què es presentava el vídeo és: “Les republicanes són les més calentes”. El vídeo va tenir un gran èxit i fou públic fins que el president del partit demòcrata de Minnesota, Brian meléndez un senador demòcrata el va denunciar per sexista i va demanar que es despengés. També va ser denunciat per la candidata republicana al Congrés Andre Kieffer que va reconèixer sentir-se molesta per les connotacions masclistes. El president del Partit Republicà local, Joe Salomon, va ordenar la seva retirada, però va criticar el poc sentit de l’humor dels demòcrates davant el que ell va qualificar de “broma”.
Podem llegir la notícia i veure el vídeo a El Mundo (19 d’agost)
Dotze dones procedents d’alguns dels països que banyen les aigües de la mar Mediterrània i que no podrien viure sense cantar s’han reunit per gravar un disc en solidaritat amb les dones iranianes que són perseguides fins i tot per cantar en públic que sortirà a la venda el proper setembre. El disc ha estat produït per Javier Limón qui, també, ha estat adaptador i realitzador d’algun dels temes.
Elles són la sefardí Yasmín Levy, la portuguesa Mariza, les espanyoles Estrella Morente, Sandra Carrasco, la Susi , Carmen Linares, Montse Cortés, Genara Cortés, la Shica, Concha Buika (de família originària de Guinea Ecuatorial, però nascuda a Palma de Mallorca), la kurda Aynur Dogan i la grega Elefthería Arvanitáki.
Reportatge a El País (dominical, 15 agost) d’on procedeix la fotografia ( falten algunes de les dones, Estrella Morente i Sandra Carrasco i la grega). Hi ha un text signat per Ángeles Espinosa, “Voces silenciosas”, que comenta la interpretació del Coran per part d’alguns fonamentalistes segons la qual l’ortodòxia prohibeix que les dones cantin. A molts d’aquests països on es practica la màxima rigorosament, s’accepta en els espectacles o la TV la presència d’estrangeres, però no pas de musulmanes nacionals, tampoc no poden gravar oficialment. Consideren pecat qualsevol gest que pugui estimular sensorialment els homes i per això ho prohibeixen. El tema ha tingut ressò mundial a partir de la pel·lícula “Niwemang” (“Media luna”), del director kurd-iraní Bahman Ghobadí, en la qual es narra l’odissea d’una cantant a qui miren d’amagar per creuar la frontera amb Irak, on la banda on actua ha estat contractada per a un concert (premi a millor pel·lícula estrangera al Festival de San Sebastián 2006)
Segons les agències Reuter i France Presse, diumenge passat Bibi Sanubar de 35 anys va rebre 2oo fuetades en públic i va ser rematada amb tres trets al nordoest del país (Badghis). L’execució fou ordenada i materialitzada pel comandant talibà local (el mulà mohamed Yousif). La dona, vídua, fou acusada de mantenir una relació equiparable amb l’adulteri de la qual va quedar embarassada. L’home va fugir. En els últims anys el fonamentalistes han assassinat pel cap baix cinc dones.
(Notícia a El País, dimarts 10 d’agost signada per David Alandete)
Llegeixo a la premsa el titular següent: EL 40% DE LOS ESPAÑOLES CULPA A LA MALTRATADA POR NO IRSE DE CASA. (El País, dijous 5 d’agost)
Segons una enquesta divulgada pel Ministerio de Igualdad (2000 persones enquestades), la societat assumeix que la violència contra les dones existeix (87%) i és quelcom inevitable (7,6%). Una persona de cada 10 culpabilitza les dones per no abandonar els seus maltractadors (39,4%). La majoria justifiquen el comportamant de l’agressor per problemes psicològics (69%), violència natural (74,6%), alcohol i drogues (55,1%) o que haver estat víctimes o testimonis d’agressions en la seva infantesa (66,8%). El 5,9% dels ciutadans veu “justificat” que un home agredeixi la seva parella quan ella decideixi deixar-lo.
Aquí on estiuejo està passant un cas de reiterada violència verbal i física del marit a la dona qui, finalment, ha decidit separar-se’n. La gent no veu bé les agressions, que han estat fins i tot públiques i per les quals ell ha estat penalitzat amb 9 mesos de presó (que no complirà per no tenir antecedents) ja que havia incomplert l’ordre d’allunyament anterior, però més d’un opina que ella el va “provocar” en haver decidit iniciar una nova vida amb la seva actual parella, “un moro”.
