Espai de coeducació

Segons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.

Un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament publicat a Haití el 2006, indicava que un terç de les dones del país havien sofert violència física o sexual i la meitat eren menors de 18 anys. Tots aquests abusos són ocultats. La monja colombiana Rocío Pérez, que té 67 anys i en fa 44 que és al país treballant al col·legi de salesians del districte de Carrefour, afirma que les dones del país fan de pare i mare. Elles porten els nens a l’escola i s’ocupen de les cases perquè els homes pobres són molt negligents.

El País (25 de gener de 2010)