missatges-prova

Missatge8 (23/02/2011) Mirabaud.
Hola a tots i totes,

Ahir vam creuar l’estret de Cook, encara que no vam poder aprofitar l’instant ja que es va fer de nit. La llum del far Farewell sobre estribord ens va indicar que estàvem entrant en aquest passadís entre l’illa Nord i l’illa Sud de Nova Zelanda, aquesta illa on es diu que hi ha més ovelles que habitants.

No vam poder olorar les ovelles, el vent venia de Nord, però si vam poder sentir la vegetació estival, després de tants dies al mar sense més olor que l’aigua salda, tenim el nas sensible en aquests olors de terra, que quan arriben, sorprenen sempre una mica els nostres nassos! Aquí no hi ha contaminació, és 100% natura! Lamento no haver pogut veure la punta de l’illa Sud que és magnífica, però me la vaig imaginar d’acord amb els meus records.

Ahir va ser un dia especial perquè en creuar el meridià 180 tornem a viure el dia 22. Podem dir que hem viscut dimarts dues vegades en canviar de l’Est a l’Oest. És una situació una mica estranya, com si haguéssim fet un petit salt en el temps que ens permet viure un dia 2 vegades.

Ara ens trobem en ple oceà Pacífic i ens aproparem al temut cap d’Hornos, on esperem arribar-hi en unes dues setmanes. Serà un tram dur però, un cop arribats allà podem dir que comença el camí de tornada a Barcelona.

En aquests moments l’aigua està a 19°, l’aire és dolç i la lluna il·lumina la coberta del Mirabaud d’un dolç esplendor blau cel. Us deixo que la Creu del Sud m’espera fora…

Salutacions des de les aigües de Nova Zelanda.

Michèle Paret i Dominique Wavre

Missatge7 (16/02/2011) Virbac Paprec 3.
Hola nois i noies,
Ens estem acostant al cap Ferewel a Nova Zelanda, ens trobem a les antípodes d’on sou vosaltres. I… no m’ho puc creure, no estic somiant, fa olor de vaca! Si, si, de vaca. Després de tants dies al mar, és molt agradable, aquesta sensació de camp procedent del cap Farewell m’impregna mentre la respiro a ple pulmó. Terra, terra, llet acabada de munyir i no aquesta llet en pols. Avui, quan ha sortit el sol, hem tornat a veure el món en verd; gairebé ho havíem oblidat. El verd també és el nostre món, encara que ens agradi el mar, les nostres arrels s’enfonsen a la terra. És increïble.
El Virbac-Paprec 3 torna al seu lloc d’origen. El nostre vaixell va néixer aquí a Nova Zelanda i per tant ja ha fet la seva primera volta al món. Sap que no es pot quedar i que ha de continuar fins a Barcelona, on esperem trobar-vos a tots vosaltres.
Ara ens trobem en primera posició i esprem que sigui així fins a Barcelona. Hem creuat tot l’Índic Sud i ara, un cop creuat l’estret de Cook, encara ens queda el Pacífic, que de pacífic no en té res. Ens esperen vents forts i onades grans que ens han de portar al perillós cap d’Hornos. Però no avancem esdeveniments, hem d’anar pas a pas, creuar l’estret de Cook i després, anar fent camí pel pacífic.
Bé nois i noies, us enviem una forta abraçada des de les antípodes.
Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron

Missatge6 (09/02/2011) Central Lechera Asturiana.
Hola nois i noies,
Després de la parada a Ciutat del Cap per arreglar una petita fuita en el sistema hidràulic de la quilla, ja tornem a navegar. Tenim moltes expectatives en la borrasca que avui ens atraparà. La possibilitat de córrer almenys una setmaneta amb ella o les seves seqüeles alleuja en part el temps perdut anteriorment. El vaixell segueix bé, nosaltres també i en tenim ganes. Hem de guanyar temps al rellotge, hem de retallar distàncies, hem de… “hem de”, moltes obligacions.
Havíem oblidat una paraula: “gaudir”. Inclús amb bon ambient a bord, els problemes, la parada, no ens van deixar gaudir. I això sí que ho hem de tenir sempre present. Si gaudim i ens ho passem bé mentre naveguem tot funciona millor.
El nostre gran repte és acabar la Barcelona World Race. Ni en Juan ni jo havíem estat en aquestes latituds, i la veritat és que és impressionant. Una de les coses que més impressionen és no veure res al davant, no més aigua i aigua i més aigua. Una vegada vam impactar amb un peix lluna, que dins del que cap és força tou, no com un contenidor o un tronc, però de seguida penses que perds el timó i comproves que no hagi passat res. És perillós perquè vas cec.
A vegades penses que pot passar alguna cosa, però, hem fet cursos mèdics i de salvament on vaig aprendre a punxar-me a mi mateix, a fer sutures… Per altra banda, el Fran és fisioterapeuta, o sigui que aquesta part la tenim ben coberta. De tota manera, espero no haver d’utilitzar-ho.
Aquí la meteorologia és complicada, i és una cosa que tinc pendent per falta de temps. És la meva obligació estudiar i saber més de meteorologia, perquè és un món apassionant i que no s’acaba mai, i és fonamental per saber com afrontar en les millors condicions possibles cadascuna de les situacions que se’ns planteges cada vegada que canvia el temps.
Trobo a faltar la gent de casa. L’avantatge d’ara és que amb els sistemes de comunicació actuals ens podem comunicar amb l’exterior per telefonia i correus electrònics a través de la Direcció de Regata, l’equip de premsa… i directament amb les nostres famílies. Jo parlo amb els meus fills cada dos dies normalment. També, sabem que a Egipte hi ha una situació complicada, però tot i així no tenim massa notícies des de l’exterior.
Bé companys aquesta vaca nostra no riu, però fa molt bona llet. Ens acomiadem des de l’Índic Sud.
Juan Merediz i Fran Palacio

Missatge5 (02/02/2011) Groupe Bel.
Hola a tots i totes,

Ja fa uns quants dies que hem arribat a l’Índic, de sobte vam passar d’un temps més o menys temperat a un fred molt intens causat per l’entrada al corrent circumpolar Antàrtic. Tot i així, el fet que les portes de seguretat estiguin tant al nord no ens ha permès entrar de ple en els 40 rugents, suposo que a mesura que ens anem endinsant a l’Índic la cosa canviarà.

Estem navegant sota un cel estrellat. El vent és molt inestable en força i direcció i cal canviar veles i el rumb molt sovint, això és molt cansat.

Us vull explicar una anècdota. Em posat al vaixell el nom de Cochise (cabdill dels apatxes chiricahua), ja que el vaixell es va construir  a Itàlia el 2007 per Indiana Yachting, però nosaltres lògicament buscàvem un nom indi, i Cochise ens va semblar la millor idea per a un vaixell amb una vaca per logo i amb un patrocinador que produeix formatge.

D’altra banda, dir-vos que aquests dies hem fet una mica de tot. La setmana passada se’ns va esquinçar l’espinàquer a causa del vent i una maniobra una mica complicada, així que vam haver de tornar a canviar la vela i després d’eixugar-la una mica vam muntar el nostre taller de costura. Hi vam passar força hores però, al final la vela a quedat quasi com nova i ja la podem tornar a fer servir.

La fauna d’aquesta zona és increïble, he vist balenes, peixos lluna, dofins i ara no parem de veure els fantàstics albatros, ocells que planegen hores i hores sobre les onades amb els més de 2 metres d’envergadura. Això si que és llibertat.

Mentre esperem que l’oceà Índic cooperi i ens deixi travessar-lo fàcilment, els dos cowboys vermells estem en plena forma i gaudint del repte.

Kito de Pavant i Sébastien Audigane

Missatge4 (26/01/2011) Fòrum Marítim Català
Hola nois i noies,

Sembla que l’Anticicló de Santa Helena no ens vol deixar arribar als mars del Sud, molt poc vent i mar plana. Esperem en els pròxims 2 dies tenir una mica més de vent i no deixar que els de davant se’ns escapin massa.
El vaixell funciona de meravella, no té res més que les petites coses que s’han d’anar mantenint en el dia a dia, tot funciona a la perfecció, excepte el vent. On és el veeeent??????
Com diu en Ludovic tenim un vaixell vintage dels anys 2000, així que és dur anar davant i competir amb vaixells moderns però, encara podem jugar amb un grup de 4/5 vaixells com el que vam fer a les Canàries.
En els 25 dies que portem de regata ja no ens queda res de menjar fresc, per això el liofilitzat és el menjar per excelència de cada dia. Abans de sortir ens vam preparar el menú de cada setmana en bosses degudament rotulades on hi tenim l’esmozar, el dinar i el sopar, així com fruïts secs, barretes energètiques, galetes i petites llaminadures que mengem entre hores.
Segons la zona per on naveguem necessitem més o menys calories, aquests dies que estem amb bona temperatura, fa calor i no hem de fer molts esforços durant tot el dia menjem aliments més “lleugers”. Per tant, les nostres bosses de menjar per la setmana no tenen tantes calories com les que començarem a obrir d’aquí a uns dies quan arribem al Gran Sud i faci més fred. Com que ens haurem de moure molt més, necessitarem molta més energia per tirar endavant.

La veritat és que pel que fa a la son ho portem força bé. De fet aquests dies estem descansant força i dormint prou bé, perquè sabem que quan arribem al Sud, no serà fàcil dormir, hi haurà molt soroll al vaixell, farà molt fred i les condicions de navegació ho dificultaran tot una mica.


Bé nois i noies. Una forta abraçada des de l’Atlàntic Sud

Gerard Marín i Ludovic Aglaor

Missatge 3 (19/01/2011) Estrella Damm
Hola amics i amigues,

En aquests moments ens trobem ja a l’hemisferi sud intentant passar l’anticicló de Santa Helena. Avui hem tingut un dia d’estiu, estiu: 31 graus de temperatura, pantalons curts, samarreta, gorra, crema i ulleres de sol obligatòries. Què teniu una mica d’enveja?

Estem en una zona de poc vent i creiem que avui serà un dia molt dur perquè el vaixell anirà a poc a poc i això frenarà la nostra avançada cap al sud. Esperem que duri poc i en els pròxims dies ens plantem al gran Sud. Quan arribem als 40 rugents la cosa serà molt diferent. Ara aprofitem per fer feines que ens han de permetre afrontar el sud amb més seguretat.

Pepe Ribes, tot hi que no l’ha creuat sencer, ja ha estat al Gran Sud en les seves participacions a la Volvo Ocean Race, però per mi és la primera vegada, tinc ganes d’arribar-hi i saber que se sent navegant als 40 rugents.

Com que ara el temps ho permet, aprofitem per fer una dutxa, quan plou es clar, perquè ja sabeu que al vaixell no tenim ni dutxa ni lavabo. Com que estem una mica encalmats i anem força lents aprofitem per descansar, ja que quan arribem al gran sud no ho podrem fer i les condicions de navegació es tornaran molt dures. També aprofitem per fer feines de manteniment; fa uns dies vam haver d’arreglar un gigre (winche) i així el vaixell està sempre a punt. També ens passem el dia menjant.


En definitiva, estem a l’espera de tornar al fred i a l’arribada del vent i les grans onades.

Us saludem des de l’Atlàntic Sud!

Alex Pella i Pepe Ribes

Missatge 2 (12/01/2011) We are Water
Hola amics i amigues,

Estem a l’altura de Cap Verd, una mica lluny del líder però, els primers entraran a les calmes equatorials i podrem recuperar una mica de terreny. Sortir del Mediterrani va ser molt dur perquè hi havia poc vent i vem haver de fer moltes maniobres per poder creuar l’Estret de Gibraltar. Després vem navegar cap a les Canàries seguint el mateix camí que va fer Cristòfor Colom en el seu primer viatge a Amèrica. En aquests moments estem navegant amb els alisis del NE que ens portaran a creuar l’Atlàntic.
Quan deixem Cap Verd trobarem vents més forts que ens permetran fer grans planejades sobre les onades, però hem d’anar amb compte de que no es clavi la proa en una onada i que trenquem el pal, com els ha passat als nostres companys i amics del Président, que han trencat el pal per culpa d’una clavada de proa a una onada. Des d’aquí tot el nostre suport per a Burno García i Jean Le Cam.

Gràcies a tots pel suport que ens vau donar abans de la sortida. A bord portem el dibuix de la Irene Cantero. Som molt conscients de la necessitat de preservar el medi marí, si xoquem contra algun OFNI (Objecte Flotant No Identificat) pot ser fatal per nosaltres.

Bé nois i noies, una forta abraçada des de davant de les costes de Cap Verd.

Cali Sanmartí

Jaume Mumbrú

Missatge 1 (14/12/2010) Reanult Z.E.

Hola a tots i totes,

Ja queden només 16 dies per a la sortida i ho tenim gairebé tot apunt. Aquests dies hem estat preparant el vaixell i d’aquí a dos dies ja ens instal·larem al pantalà a esperar el dia 31. Jo vaig participar en l’edició anterior de la Barcelona World Race i la veritat és que va ser una experiència inoblidable. El nostre quart lloc en la classificació general se’ns va quedar curt  després d’una lluita dura contra l’equip de Dominique i Michèle, que aquest any torna a competir. El nostre gran repte és millorar aquesta classificació.

Per a aquesta edició, el meu company de navegació és Toño Piris. Ja portem molts mesos junts i ens entenem molt bé i el vaixell està responent de meravella. El coneixem molt i esperem que el dia 31 faci un bon paper a la línia de sortida, tenim moltes ganes de navegar.

Els dies previs a la sortida estarem al pantalà situat a Marina Port Vell i sabem que molts de vosaltres ens vindreu a veure i començareu a treballar en el seguiment de la regata. Aquesta setmana comencen les proves del programa educatiu, esperem que aprengueu moltes coses sobre el vaixell, la nostra preparació i com és el mar pel qual navegarem primer, l’imprevisible Mediterrani.

Que us ho passeu molt bé durant el seguiment!

Bona singladura a tots.

Pachi Rivero
Toño Piris

19 pensaments a “missatges-prova

  1. LAIA!!!:)

    a neutrogena se li trencarà el mastil , se li espatllarà la potabilitzadora , i se li farà un forat a proa .

  2. Paula Camps

    Estrella Damm tú pots ja se que vas quart però no et preocupis els abansaras!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *